Olot (ACN) .- La dona més vella de Catalunya, Maria Branyas, de 113 anys, ha superat la covid-19 amb èxit, segons han confirmat a l’ACN fonts de la família i de la Residència Santa Maria del Tura, a Olot, on viu des de fa prop de 20 anys.
També han explicat que només ha tingut símptomes “lleus” i ha passat la malaltia i tota la crisi sanitària confinada a la seva habitació. El centre, que va confirmar l’1 d’abril de 17 defuncions de residents amb el virus, només ha deixat entrar una treballadora a l’habitació de Branyas durant la crisi. Nascuda el 4 març del 1907, la dona més gran de Catalunya també ho és de tot l’estat espanyol, segons l’associació Gerontology Research Group, que nodreix la llista dels rècords Guinness en longevitat.
En declaracions a l’ACN, la seva filla, Rosa Maria, explica que fa unes tres setmanes la seva mare “no es trobava massa bé” i, mitjançant una prova PCR, van saber que havia donat positiu per covid-19. Després de dies “d’incertesa” i de “patiment”, però, la família respira alleugerida perquè l’àvia de 113 anys ja es troba bé.
Tot i que no l’han pogut anar a veure des de l’inici de l’epidèmia, la Rosa Maria valora molt positivament el tracte de la residència i destaca que han pogut parlar amb ella per telèfon “cada dia”. Ara, Maria Branyas està “tranquil·la i optimista” i, segons la seva filla, “no hi dona importància” al fet de fer anys, que recentment li ha comportat atenció mediàtica. Segons ella, no hi ha més secret per la seva longevitat que “tenint salut” al llarg de la vida.
En una entrevista a l’ACN l’agost passat, Branyas, que va néixer a San Francisco l’any que es va matricular el primer automòbil a Barcelona, va explicar que un dels seus primers records és la tornada de la seva família a Barcelona des dels Estats Units en transatlàntic, en temps de la Primera Guerra Mundial. “Amb la guerra, Alemanya estava atacant encara el nord, i no es podia passar pels mars nòrdics, sinó per baix, per Cuba i les Azores”, va recordar Branyas. L’últim soldat d’aquesta contesa va morir fa gairebé deu anys, però Branyas encara tenia la guerra a la memòria: “Jo ja tenia una mica coneixement”.
El dia del seu 113è aniversari, la directora de la Residència Santa Maria del Tura, Montse Valdayo, deia que “encara explica la seva història de vida i les seves idees polítiques”. I afegia: “Continua sent una dona especial i magnífica”.
Tot i que no l’han pogut anar a veure des de l’inici de l’epidèmia, la Rosa Maria valora molt positivament el tracte de la residència i destaca que han pogut parlar amb ella per telèfon “cada dia”. Ara, Maria Branyas està “tranquil·la i optimista” i, segons la seva filla, “no hi dona importància” al fet de fer anys, que recentment li ha comportat atenció mediàtica. Segons ella, no hi ha més secret per la seva longevitat que “tenint salut” al llarg de la vida.
En una entrevista a l’ACN l’agost passat, Branyas, que va néixer a San Francisco l’any que es va matricular el primer automòbil a Barcelona, va explicar que un dels seus primers records és la tornada de la seva família a Barcelona des dels Estats Units en transatlàntic, en temps de la Primera Guerra Mundial. “Amb la guerra, Alemanya estava atacant encara el nord, i no es podia passar pels mars nòrdics, sinó per baix, per Cuba i les Azores”, va recordar Branyas. L’últim soldat d’aquesta contesa va morir fa gairebé deu anys, però Branyas encara tenia la guerra a la memòria: “Jo ja tenia una mica coneixement”.
El dia del seu 113è aniversari, la directora de la Residència Santa Maria del Tura, Montse Valdayo, deia que “encara explica la seva història de vida i les seves idees polítiques”. I afegia: “Continua sent una dona especial i magnífica”.
