La Fundació Emys, amb el suport de la Beca Internacional 2024 de Patagonia, ha liderat un projecte per estudiar l’estat de salut de les zones humides de diverses pedreres abandonades amb l’objectiu de determinar les amenaces i oportunitats de cada espai i crear propostes de conservació adients per afavorir la seva biodiversitat.
A l’estudi hi ha participat el Centre de Recerca en Geologia i Cartografia Ambiental (GEOCAMB) de la Universitat de Girona i el Centre de recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).
A Catalunya, des de fa unes dècades, les grans pedreres i mines a cel obert han deixat de ser rendibles pel progrés industrial creant espais totalment degradats amb uns ecosistemes que s’han anat adaptant a aquestes condicions. Actualment, es compten 1.877 pedreres abandonades arreu del territori català, 458 de les quals es troben a la província de Girona.
Ona Font, cap de l’àrea de conservació de la Fundació Emys, explica que en alguns casos, com a conseqüència no desitjada de l’explotació, les activitats extractives de roca o mineral arriben a la zona freàtica. L’aigua aflora cap a la superfície durant diversos mesos o, fins i tot, de manera permanent. El que a vegades suposa una pèrdua d’aigua de l’aqüífer i l’assecament de fonts, pous i cursos fluvials propers, altres, crea basses que s’omplen durant les pluges i són colonitzades per espècies de zones obertes o d’ambients aquàtics que hi troben refugi i aliment.
“Aquesta restauració natural és un fet molt interessant, ja que les zones humides són un dels ecosistemes més vulnerables del planeta. Segons el Living Planet Index, el 85% de les espècies que viuen en zones humides han patit una disminució en els últims 50 anys”, puntualitza Font.
Fases de l’estudi
Prèvia a la restauració, s’ha dut a terme una prospecció i catalogació telemàtica de les extraccions, prioritzant aquelles que contenen punts d’aigua. En les seleccionades, s’ha realitzat un inventari i caracterització per determinar els factors ambientals i antròpics que modulen la presència de fauna i un seguiment de biodiversitat.
Conscients del valor d’aquestes zones, en col·laboració amb el Centre de Recerca en Geologia i Cartografia Ambiental (GEOCAMB) de la Universitat de Girona, s’ha efectuat un estudi hidrogeològic on s’han analitzat les característiques del substrat, la procedència de l’aigua i la seva relació sobre les masses d’aigua més properes.
Júlia Ferrer, tècnica de conservació de la Fundació Emys i coordinadora del projecte, remarca que l’assessorament i participació del Centre de recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) ha esdevingut clau per desenvolupar unes directrius bàsiques per la restauració de les pedreres amb basses artificials i, al mateix temps, defensar un model de restauració que no perjudiqui les espècies més vulnerables que ja hi han arribat de manera natural.
Perspectiva de futur
Amb 458 pedreres gironines identificades com a potencials refugis per a fauna, el projecte marca un punt d’inflexió en la forma com percebem i gestionem aquests espais. Aquesta descoberta no només destaca la importància de les pedreres com a refugis temporals per a espècies vulnerables, sinó que també proposa un model de restauració respectuós amb els ecosistemes naturals. Així, s’obre la porta a un futur on espais considerats residuals esdevenen aliats clau en la lluita per la conservació de la biodiversitat.
