Baix Empordà.- A causa de la seva bona acollida, la Fundació Vila Casas prorroga les exposicions “Subirachs. De l’expressionisme a l’abstracció (1953-1965)” del Museu Can Mario de Palafrugell, i “L’impuls nòmada” de Jordi Esteva al Palau Solterra de Torroella de Montgrí.
Ambdues mostres tancaran aquest diumenge 27 de novembre, però es podran tornar a visitar a partir del 14 de gener.
“De l’expressionisme a l’abstracció (1953-1965)”
Josep Maria Subirachs (Barcelona, 1927-2014), artista de trajectòria prolífica i dilatada, ocupa un lloc de referència com a escultor de la generació de postguerra i són indiscutibles les seves innovadores aportacions a la història de l’art de la segona meitat del segle XX.
Per bé que l’obra pública i monumental és la que li valgué el reconeixement públic i la que va consolidar-ne el prestigi, l’exposició descobreix un Subirachs més íntim, a escala humana, que també creà nombroses peces de petit i mitjà format destinades al col·leccionisme.
Comissariada per Ricard Mas i Judit Subirachs-Burgaya, l’exposició planteja un discurs focalitzat en una de les etapes més fecundes i creatives de l’artista, concretament la del pas de la figuració expressionista a l’abstracció.
El nucli central de la mostra inclou sèries i recursos com ara els ferros, les falques i els tascons, els assemblatges polimatèrics, les penetracions i les tensions, així com el procés d’aprofundiment morfològic que, sens dubte, s’inspirà en la geometria reglada d’Antoni Gaudí, entre altres influències.
“L’impuls nòmada”
Les fotografies de Jordi Esteva (Barcelona, 1951) són fotos de l’ara mateix, però d’un altre lloc. Qüestionen la supremacia de la cultura occidental i desplacen l’eix vers altres punts del planeta que per a nosaltres pertanyen a mons de llegenda, però que per al seu autor són llocs en què ha viscut, i talment els ha fotografiat.
Optar per la contemplació d’aquell món lent i antic, a punt de desaparèixer, fou el cop de cor que permeté el creixement d’una obra densa, profunda i singular, sense un igual, sense tribu, en el panorama de la fotografia espanyola. L’obra de Jordi Esteva és lliure perquè només obeeix a principis com a mandats del destí, allunyats del concepte de triomf, de l’aplaudiment de la crítica o de la presència en festivals i galeries.
Durant aquests darrers anys, Jordi Esteva ha estat escrivint El impulso nómada (Galaxia Gutenberg, 2021). Les fotografies d’aquesta exposició són el complement necessari per aprofundir en aquella narració vivencial. Un relat gràfic, autònom, imprescindible en un autor el talent del qual es reparteix entre la imatge i la literatura. Amb aquestes imatges retornen amb més força encara els preciosos moments, aquells que han fet que Jordi Esteva sigui avui qui és. La fotografia, a diferència de la literatura, ens ofereix un punt de vista perceptiu per penetrar sense guia en les escenes. Anem-hi i, com feu l’autor, endinsem-nos en els dominis del somieig.
Exposició comissariada per Laura Terré.
