La gent gran de les comarques gironines alerta que l’edatisme, la discriminació per edat, “obre la porta al maltractament“. Per visibilitzar-ho, han recreat en una campanya diverses situacions que poden passar desapercebudes, o fins i tot no cometre’s amb mala fe, però que es donen en el seu dia a dia.
Per exemple, tractar-los com si fossin nens petits, estranyar-se quan una parella es fa mostres d’afecte, veure malament que vesteixin amb colors llampants, dirigir-se als seus fills quan els acompanyen al metge… “Són situacions que alteren els nostres drets i que, a la llarga, van fent mal i minimitzen les persones grans“, subratlla Dolors Quer, secretària de l’Associació Intercomarcal de Consells de la Gent Gran de la demarcació.
Una dona gran demana un cafè en un bar. Quan la cambrera li porta, li fa manyagues i li diu: “Hola preciosa, aquí et porto el teu cafè. Ets tan bonica!“. Sobreposat amb la imatge, el vídeo mostra què li passa pel cap a la clienta: “No soc una nena petita, tampoc soc sorda. Tinc nom, tinc vida i tinc dignitat. Parlar-me com si fos una criatura, és perdre’m el respecte“.
Aquesta és una de les situacions que recrea la campanya de sensibilització “Quan normalitzem l’edatisme obrim la porta al maltractament”. L’han feta conjuntament la Diputació de Girona, l’Associació Intercomarcal de Consells de la Gent Gran i la Comissió de Drets i Bon Tracte a les Persones Grans de les comarques gironines. S’ha difós aquest 1 d’octubre, coincidint amb el Dia Internacional de la Gent Gran.
La campanya posa el focus en aquelles discriminacions que pateix el col·lectiu simplement per tenir l’edat que tenen. No tan sols quan surten al carrer, sinó també dins la família. Són situacions que, sovint, es cometen sense mala fe, i que fins i tot han arribat a normalitzar-se, però que minen l’autoestima de la gent gran. I que en ocasions -per exemple, no permetre’ls gestionar els seus comptes bancaris- poden fins i tot ser l’avantasala de maltractaments.
“L’edatisme és un problema, perquè moltes d’aquestes situacions s’han interioritzat, i fins i tot a vegades a nosaltres mateixos ens costen de detectar“, subratlla Dolors Quer. “Però a la llarga et minimitzen i t’acaben fent mal, encara que es cometin de manera totalment involuntària; per això, volem visibilitzar-les per sensibilitzar la societat i treballar-les conjuntament“, explica la secretària de l’associació.
Els cartells de la campanya prenen com a imatge el projecte social i el personatge “Dominga Habla Sola”, creat per la il·lustradora Elisabeth Justícia, que en aquest cas porta un megàfon per difondre’n el lema. El dibuix tanca també els diferents vídeos –cinc, en total q e es difondran per xarxes i on hi han pres part diferents persones grans de les comarques gironines.
Al metge o en parella
Entre les situacions que es recreen hi ha, per exemple, la d’una dona gran que va al metge i que veu com el facultatiu només es dirigeix a la seva filla per explicar-li els resultats de l’exploració que li han fet a ella. O el d’una parella de gent gran -ella, vestida amb colors llampants- que es fan un petó en un banc davant la mirada estranyada i de recel de dues joves que passen pel seu davant.
“És un edatisme com una casa de pagès“, explica la dona que surt al vídeo, Mercè Fages. “Sobta també perquè, a la vida real, aquestes situacions estranyen sobretot a persones de mitjana edat, perquè els joves són molt més oberts“, hi afegeix la seva parella a la ficció, Martí Basart.
Fages relata que haver format part de la campanya li ha obert també els ulls davant situacions d’edatisme que, fins ara, no identificava. També, dins la seva família. Per exemple, tolerar que la seva filla i la seva neta es facin una foto quan celebrin el 25è aniversari de l’última sense que ella hi aparegui. “Els vaig dir que hauria d’haver estat conjunta entre les tres, perquè la iaia és la primera“, subratlla.
Entre els vídeos, hi ha també el d’un home gran que marxa sol de viatge i a qui li donen els bitllets per volar al Vietnam. “Sóc prou adult per decidir on vull anar i quins riscos corro, deixeu-me que ho faci“, explica Martí Vallès, qui apareix en aquesta càpsula que forma part de la campanya.
La campanya per alertar sobre l’edatisme també posa el focus, però, en una situació positiva. La d’una neta que ajuda el seu avi a fer gestions amb el banc a través d’una aplicació mòbil. “Molt sovint, en el meu dia a dia, jo demano ajuda a la meva filla i ella sempre hi està disposada“, explica qui hi apareix, Josep Maria Martí.
Participar en aquests clips per a xarxes, a ell, també l’ha ajudat a veure situacions d’edatisme que havia interioritzat. “Per exemple, l’altre dia vaig anar al metge i, durant la visita, la doctora potser em va dir tres vegades ‘maco’; i és quan te n’adones que l’edatisme és real, fins i tot sense que l’altra persona en sigui conscient, com és el cas“, precisa.
Tant els protagonistes de la campanya com l’Associació Intercomarcal de Consells de la Gent Gran coincideixen en què, per visibilitzar l’edatisme i posar fi a aquestes situacions, el més important és reivindicar-se i parlar-ne obertament. “D’allò que es tracta és que la gent se n’adoni, i això farà que aquestes actituds desapareguin“, conclou Martí Basart.
