Palafrugell.- Sant Sebastià acull any rere any exposicions temporals coincidint amb l’obertura al públic dels diversos espais patrimonials de la Muntanya. En aquesta ocasió la Torre de Guaita Medieval es torna a convertir en l’embolcall ideal per a la difusió dels artistes empordanesos amb la inauguració, l’1 d’abril a les set del vespre, de l’exposició “La mirada enjòlita”.
Maria Recasens és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i doctorada amb un treball sobre els escrits de Paul Valéry dedicats a l’art en general i a les arts plàstiques en particular, tasca acadèmica que li va permetre dedicar-se a la docència universitària a la Universitat de Girona. Al llarg de la seva trajectòria i, des que va fixar la seva residència a la platja de la Fosca a Palamós, ha dedicat bona part del seu temps a la creació de pintures i dibuixos, exposant la seva obra de manera regular. Amb una gran influència de Pierre Bonnard i Manet en el seu procés de creació Recasens enquadra i compon les sèries a través dels seus passejos prop del paisatge del Mediterrani.
D’ençà de la seva primera exposició el 1989 a la ciutat de Terrassa, ha exposat a diverses sales i galeries de Girona, Banyoles o Sant Feliu de Guíxols, entre d’altres.
En aquesta ocasió exposa més de 30 olis, diversos objectes de taller i un curt documental que acompanya la mostra realitzat per Pau Recasens.
Entre les parets medievals de la Torre de Guaita s’hi pot trobar una sèrie figurativa i delicada de banyistes que tal com descriu Maria-Josep Balsach, autora del text de presentació de l’exposició, “són figures isolades, retallades en un buit de referències, suspeses en el seu món de l’instant. L’instant enjòlit. Recasens, lectora de Giorgio Agamben, m’assenyala el concepte de la idea de l’ésser ‘en estat de paisatge’ que està suspès en un món que ha esdevingut inapropiable, un concepte que va més enllà de l’ésser i del no-res. I els seus banyistes es converteixen en gest, moviment que genera les formes del paisatge del cos, perquè gairebé tots estan en acció: entotsolats, concentrats, nedant, pescant o prenent el sol, caminant o assecant-se la llum de l’aigua de mar. Cossos envellits pels anys, dones grasses, atlètiques, cansades, nues, que ens donen l’esquena; nens o adolescents immòbils que esguarden alguna cosa que és absent (o són immersos en el seu món que ens és celat), en solitud; tots en un temps encimbellat, sense passat ni futur”.
La pròpia artista farà visites comentades a la mostra els dies 17 de juny (17.30 hores), 12 d’agost (18.30 hores) i 23 de setembre (17.30 hores).
