David Pagès i Cassú (Professor i escriptor)
L’exercici continuat i apassionat d’una persona en qualsevol professió aporta, a qui l’exerceix, un bagatge important i sòlid. També, per descomptat, en el món educatiu.
Moltes de les experiències didàctiques que un docent duu a terme amb els anys són bones i fructíferes, tenint en compte, a més, com han canviat les maneres d’enfocar les classes, les activitats proposades i les metodologies emprades en aquests darrers anys. Per això mateix és bo que surtin de les aules i dels passadissos… que circulin, que es coneguin, que arribin a altres centres, que siguin contrastades amb noves perspectives i, en definitiva, que del coneixement de les quals es puguin beneficiar moltes altres persones.
L’experiència de què us vull parlar avui, la dels Anys culturals, que vaig tenir el goig de poder coordinar durant vint cursos, encaixa perfectament amb un dels temes centrals del món educatiu actual: el treball interdisciplinari, és a dir, l’execució de projectes de temàtiques ben diverses amb activitats competencials que interrelacionen diferents àrees.
I. Els Anys Culturals
Durant vint anys tingué lloc a la meva escola la celebració d’Anys Culturals dedicats a grans homes i dones, o bé a institucions o temes, de la cultura catalana.
Les activitats organitzades tenien l’aixopluc del Departament de Llengua i Literatura Catalanes, però sempre es feia el possible per aconseguir la complicitat del màxim nombre de departaments i professorat, alumnes, personal no docent…
Es tractava, doncs, d’un projecte transversal que permetia dur a terme un nombre considerable d’activitats de tota mena —articles, concerts, concursos, conferències, dibuixos, entrevistes, explicacions, exposicions, plantades d’arbres, recitals poètics, sessions de treball, sortides, treballs, trobades…— a l’entorn del personatge o del tema escollits, l’elecció del qual solia obeir bàsicament a dos fets: que durant el curs es complís algun aniversari commemoratiu, que podia coincidir amb els que celebrava el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i que permetés ser estudiat i treballat des d’angles molt diversos.
II. Anys Culturals celebrats
Heus ací la llista dels personatges i dels temes a l’entorn dels quals s’aixecaren els Anys Culturals que es celebraren a l’escola així com el curs que tingueren lloc:
1- Pompeu Fabra, gramàtic i lexicògraf (1998-1999).
2- Josep M. Folch i Torres, novel·lista i autor teatral (1999-2000).
3- Josep Pla, escriptor (2000-2001).
4- Jacint Verdaguer, poeta i escriptor romàntic (2001-2002).
5- Antoni Gaudí, arquitecte (2002-2003).
6- Francesc de Borja Moll, lingüista, editor i activista cultural (2003-2004).
7- Les revistes infantils En Patufet i Cavall Fort (2004-2005).
8- Joan Coromines, lingüista (2005-2006).
9- L’Institut d’Estudis Catalans (2006-2007).
10- Pau Casals, compositor, director d’orquestra i violoncel·lista (2007-2008).
11- Mercè Rodoreda, escriptora (2008-2009) i Ramon Llull, escriptor, filòsof, místic, missioner i creador del català literari (2008-2009).
12- Joan Amades, folklorista (2009-2010).
13- Joan Maragall, escriptor (2010-2011).
14- Josep Trueta, cirurgià, científic i humanista (2011-2012).
15- La llengua catalana, (2012-2013).
16- Girona i les comarques de Girona (2013-2014).
17- L’abat Oliba, bisbe de Vic, abat de Ripoll i de Cuixà, escriptor i impulsor de la cultura catalana incipient (2014-2015).
18- Carme Karr, periodista, escriptora, feminista, pacifista, musicòloga i publicista) i Conxita Badia, soprano (2015-2016).
19- Helena Maseras (metgessa i pedagoga) i Maria Rúbies, pedagoga (2016-2017).
20- Pilarín Bayés, ninotaire (2017-2018).
III. Convidats il·lustres
Una de les activitats preferents dels Anys Culturals foren les conferències, adreçades a l’alumnat, que portaren a l’escola persones il·lustres del món de la cultura d’arreu dels Països Catalans, com ara Josep M. Ainaud de Lasarte, Mariona Badia Agustí, Pilarín Bayés, Joan Domènech, Carles Duarte, Joan Ferrer, Joaquim Ferrer, Ramon Folch i Camarasa, Dolors Garcia i Cornellà, Salvador Giner, Núria de Gispert, Albert Jané, David Jou, Lluís Jou, Alegria Julià, Pasqual Maragall, Joaquim Nadal, Josep L. M. Picanyol, Jordi Pujol, Maria Carme Roca, Irene Rigau, Jaume Sobrequés, Josep M. Soler (abat de Montserrat), Francesc Torralba, Miquel Strubell, Amèlia Trueta, Montserrat Trueta, Jordi Viladoms…
També es pogué comptar amb la presència dels baleàrics Aina Moll, Jordi Gaià, Miquel Àngel Limón, Isidor Marí…; del valencià Josep Miquel Bausset, del nord-català Llorenç Planes i, fins i tot, dels algueresos Aldo Sari i Guido Sari.
I de Maria Rosa Corredor, professora a la Universitat de Grenoble (França) i filla de Josep M. Corredor, escriptor gironí, que fou secretari de Pau Casals a Prada de Conflent (Catalunya Nord)
IV. L’Any Joan Maragall com a exemple
L’Any Joan Maragall (1860-1911), celebrat amb motiu del 150è aniversari del naixement i del centenari de la mort del gran poeta català, és el personatge que centrà l’Any cultural del Curs 2010-2011. El desglossem en aquest apartat perquè és un bon exemple del projecte del qual parlem.
Maragall va veure publicats en vida cinc llibres de poesia. Tingué —i té—un reconeixement molt gran com a poeta. No obstant això, també és conegut per moltes altres facetes, com ara les de filòsof, excursionista, periodista, traductor…, la qual cosa ens anà molt bé per a bastir un any cultural en què poguéssim vehicular i coordinar moltes activitats diverses promogudes per departaments diversos.
Joaquim Nadal, historiador i conseller d’Obres Públiques i Urbanisme (2003-2010) inaugurà l’Any Cultural, el 14 d’octubre, amb la conferència titulada “Joan Maragall i la Catalunya del seu temps”. Glòria Granell, Montserrat Manén i Folch, Pere Maragall Mira, Jordi Viladoms, Josep M. Casasús, Txema Simon, Albert Bayot, Joan Avellaneda, Mònica Pagès, Ivan Tibau i Mireia Freixa ens van acostar, respectivament, les diferents vessants de Joan Maragall: “Un clàssic modern”; “Joan Maragall i Josep M. Folch i Torres”; “L’Any Joan Maragall a Catalunya”; “Joan Maragall vist per l’il·lustrador Jordi Viladoms”, “El Joan Maragall periodista”, “Joan Maragall vist per un químic”; “Joan Maragall i els Jocs Florals”; “Joan Maragall: la paraula il·luminada”; “El vessant musical de Joan Maragall”, “Joan Maragall i el concurs La pregunta de la setmana” i “Gaudí i Maragall: dos personatges incommensurables”.
Cal fer esment, de manera especial, dels dos actes centrals que, en relació amb aquest projecte tingueren lloc a l’escola. Un d’intern: la visita del M. Hble. Sr. Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya (2003-2006) i net del poeta i del seu germà Pere, professor de català, el dia 18 de març de 2011. I, també, un altre d’extern: la conferència “Maragall, el bàrbar”, que tingué lloc a l’Auditori Josep Viader de la Casa de Cultura de Girona, el dia 27 d’abril de 2011, que anà a càrrec de l’escriptor Antoni Puigverd. L’acte es va cloure amb un concert del Cor Maragall. Dues de les peces que interpretaren foren a partir de poemes de Joan Maragall: el Cant Espiritual, amb música d’Àngels Alabert i el Cant de la Senyera, amb música de Lluís Millet.
A més, des de diferents departaments, tant a primària com a secundària i batxillerat, es van dur a terme un nombre formidable d’activitats a l’entorn del poeta barceloní: concerts, decoració de passadissos (dibuixos, murals…), plantada d’un faig, sessions de treball a classe, sortides (a la Fageda d’en Jordà i a Núria)… i apadrinament de poemes, la qual cosa va portar a treballar-los, llegir-los, memoritzar-los i, fins i tot en algun cas, cantar-los.
Així mateix hem de destacar el retrat que Isaac d’Aiguaviva, professor i pintor, va dedicar al gran poeta català, i la interpretació musical, en diverses ocasions, del poema El Cant de la Senyera, que va anar a càrrec de la coral de l’escola, dirigida pel mestre Xavier Oliver. Cal dir, també, que tant la pàgina web de l’Any Joan Maragall (impulsada per la Institució de les Lletres Catalanes i per l’Associació Família de Joan Maragall i Clara Noble) com la de l’escola donaren informació, puntualment, de totes les activitats que es dugueren a terme.
Joan Maragall va saber captar el sentiment del poble català a través del paisatge, de les llegendes i dels símbols propis. Més d’un segle després de la seva mort, la seva obra no ha perdut vigència i continua despertant gaudi i interès al lector d’avui. El desplegament de l’any cultural ens ho va fer avinent i ens presentà, des d’angles ben diferents, un dels escriptors més complets i influents de la nostra literatura.
V. Fruits educatius
Els fruits educatius, de resultes de l’activitat generada al voltant d’aquestes projectes durant aquests anys, foren molts i importants i, per consegüent, deixaren al seu darrere una petjada ampla i profunda, que, en un lloc o altre, valdria molt la pena de continuar. També, permeteren que els alumnes tinguessin un coneixement aprofundit d’alguns dels nostres grans homes i dones i de les seves qualitats humanes i artístiques, així com la possibilitat de valorar, de manera justa i merescuda, els grans actius del país i, per consegüent l’aportació ─importantíssima─ de la cultura catalana al món.
VI. La Galeria de catalanes i catalans il·lustres
Els Anys Culturals deixaren dues evidències per a les futures generacions de professors i alumnes que donen testimoni del treball ingent que s’amagava al seu darrere: les memòries i els retrats gegantins dels personatges homenatjats, que es troben col·locats a l’espai de l’escola que s’anomena “Galeria de Catalanes i Catalans Il·lustres”. Els autors dels dibuixos són Isaac d’Aiguaviva i Toni Cassany, artistes gironins i professors.
La Galeria fou inaugurada pel president Jordi Pujol el dia 3 de juny de l’any 2009. El 18 de març de l’any 2011, el president Pasqual Maragall hi inaugurà el quadre dedicat al seu avi, el poeta Joan Maragall. Altres personalitats que la visitaren foren Monsenyor Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra; Irene Rigau, consellera d’ensenyament (2010-2016), Núria de Gispert, presidenta del Parlament de Catalunya (2010-2015) i Anna Simó, vicepresidenta primera i secretària primera del Parlament de Catalunya (2015-2018).
VII. Teresa Juvé
La proposta dels Anys Culturals és una proposta oberta, tant en personatges i temes com en activitats i connexions entre les diferents matèries que s’imparteixen a l’escola. Volem acabar aquest escrit tot suggerint-ne un de dedicat a la persona que, en aquests moments, és la degana dels escriptors catalans, l’empordanesa Teresa Juvé (Madrid, 1921).
La seva existència està marcada per alguns dels grans esdeveniments de l’últim segle (la Segona República Espanyola, la guerra civil, l’exili, la II Guerra Mundial, la transició democràtica, al costat del seu marit, el pedagog i polític Josep Pallach…), els quals va viure a primera línia. Al mateix temps, té una trajectòria admirable, no sols com a docent (al Lycée Montgeron, on, a més de la impartició de classes d’espanyol, també conduïa activitats extraescolars de cinema i teatre, i a la Universitat Autònoma de Barcelona, com a professora de literatura occitana del segles XVI i XVII i de traducció literària), sinó també com a escriptora. La seva obra és sòlida i influent, susceptible de ser treballada des d’àmbits molt diversos i plena de valors en els quals val la pena d’aprofundir.
Juvé ha conreat diferents gèneres. Ha tractat, de manera especial, sobre la memòria dels exiliats i ha aixecat “un edifici literari”, que ja compta amb nou volums publicats, amb una sèrie de novel·les protagonitzades per Jaume Plagumà, el portantveus del rei. Cal dir que aquestes obres —ambientades a la Catalunya de finals del segle XVI i amb un estil proper al d’Arthur Conan Doyle— combinen el gènere històric i el detectivesc i que, per tant, conviden —a tothom, però de manera especial els joves— a la lectura.
Un llibre especialment important per a ella és “Tu ets jo”. És el nom de les seves memòries i permeten conèixer al detall la seva immensa personalitat. I encara podríem parlar d’un gènere amb què no se la sol relacionar, però en el qual també ha reeixit: el conte. Al llarg de la seva vida, de manera espaiada, n’ha escrit alguns, els quals, a més de ser un testimoniatge excel·lent de bona literatura, són portadors de missatges que mereixen —i necessiten— ser treballats a casa i a les escoles, missatges que conviden a les reflexions més profundes sobre temes que sempre l’han preocupada, com ara la certesa que l’avarícia, l’ànsia de domini, el desinterès, l’egoisme i la vanitat dels humans trenquen els equilibris, tan fràgils, del planeta i, per consegüent, de la vida i del futur de la humanitat.
En els contes de Juvé sempre hi trobem quelcom que transmet generositat i solidaritat perquè les seves narracions testimonien el seu esforç i la seva lluita a favor de la pau, de la justícia laboral i social i del fet que les persones i els pobles puguin viure dignament, desenvolupar les seves capacitats, respectar els altres i ser respectats.
VIII. Multiplicació de resultats col·lectius
La suma d’esforços individuals multiplica resultats col·lectius. Els Anys Culturals són una prova fefaent que els projectes interdisciplinaris poden canalitzar múltiples idees, iniciatives i realitzacions que donen com a resultat unes collites ben abundants, que van molt més enllà dels resultats educatius. Animem altres docents a fer-se’ls seus i a compartir experiències semblants.
