Palamós.- L’Ajuntament de Palamós ha decretat tres dies de dol oficial amb motiu de la mort, avui divendres 11 de febrer, de l’historiador local i Fill Predilecte de la Vila, Pere Trijueque i Fonalleras, a l’edat de 78 anys.
Des d’avui divendres 11, i fins diumenge vinent 13 de febrer, la bandera de la balconada de l’edifici de l’ajuntament onejarà a mig pal, període en el qual també s’habilitarà un llibre de condol a la Capella del Carme, per tal que totes les persones que ho desitgin puguin deixar el seu comiat personal a l’historiador local Pere Trijueque. Els horaris d’obertura de la Capella del Carme seran divendres de 17 a 20 hores, demà dissabte 12 de febrer, d’11 a 14i de 17 a 20 hores; i el diumenge 13 de febrer d’11 a 14 hores.
Fill Predilecte de la Vila, màxima distinció municipal
El Saló de Sessions de l’Ajuntament de Palamós va acollir el 29 de juny de 2006, diada de Sant Pere, l’acte solemne d’atorgament del títol de Fill Predilecte de la Vila a l’historiador local, Pere Trijueque i Fonalleras, la màxima distinció que pot atorgar el municipi juntament amb la de Fill Adoptiu de la Vila (per aquells que no han nascut a Palamós).
Amb aquesta distinció Palamós va reconèixer la capacitat d’investigació i treball incansable de Trijueque en l’afany de la recerca de la història de la vila que ha posat a l’abast de tothom en el seu extens recull bibliogràfic.
Pere Trijueque i Fonalleras
Pere Trijueque i Fonalleras, va néixer a Palamós el 31 de març de 1943. Els primers anys d’escola van transcórrer a L’Escola La Vila, on ja va començar a mostrar la seva capacitat per a la tecnologia i l’enginyeria.
Amb 16 anys, Pere Trijueque es traslladà a Barcelona per estudiar a l’Escola Industrial. Fou becari distingit pels bons resultats en el segon curs de la carrera, l’any 1963 i, un any més tard, es graduà com Pèrit Industrial Químic. En acabar els estudis i el servei militar començà a treballar a l’empresa Vincke, a Palamós, on va desenvolupar tota la seva vida professional entre 1964 i 1996. L’any 1969 es casà amb Esther Maria i Vilanova, amb qui va tenir dos fills.
Es pot dir que en el vessant de la investigació en la història local Pere Trijueque era autodidacta. El seu interès començà ran del trasllat de l’empresa Vincke a la Pietat atès que un dels propietaris li va demanar antecedents del paratge, i llavors ell amb el propòsit de documentar-ho començà a aficionar-se a la recerca.
El temperament inquiet de Pere Trijueque i la seva gran capacitat de treball el van portar a compaginar el seu ofici d’enginyer amb la seva nova afició d’investigador. A l’empresa, per motius professionals, es va endinsar en el món de la informàtica que ràpidament veié com a eina que li permetia, en el camp de la investigació processar tota la informació que anava obtenint.
Des que el 1988 publicà el seu primer treball monogràfic a la prestigiosa publicació de l‘institut d’Estudis del Baix Empordà els seus articles es van anar succeint:
“Nota sobre la capella de la Pietat” (Palamós), 1988.
“Retaules del s. XVI a Palamós, Vila-romà i Vall-llobrega” (1990).
“Emplaçament del Palau reial de Palamós” (1991).
“Els quatre genets de l’Apocalipsi a Palamós. (1630-1750)”, 1992.
“Inventari del castell de Vila-romà (1411)”, 1992.
“L’església parroquial de Santa Maria de Palamós. Notes inèdites” (1993).
“El campanar de l’església de Sant Martí de Romanyà” (1993).
“Els molins fariners de la batllia de Palamós” (1994).
“Un projecte de convent a la Pietat de Palamós” (1995).
En format de llibre fou el 1991 que presentà el treball “El convent del Agustins de Palamós”, primer volum de la Col·lecció de Quaderns El Cau i, des de llavors, els títols que es ressenyen a continuació són els publicats, alguns per l’Ajuntament de Palamós d’altres pel mateix autor:
“Sant Joan de Palamós, de barri a poble, segles XII a XIX” ( 1992).
“Cròniques d’una vila (1277-1543). Fets, embolics, lluites i altres cabòries d’un lloc anomenat Palamós” (1995).
“Cròniques d’una vila (1544-1694). Fets, embolics, lluites i altres cabòries d’un lloc anomenat Palamós” (1996).
“Breu recull de la història de Palamós” (2000).
“La gent de la vila de Palamós, 1562-1950” (2002).
“La gent de Sant Joan (Vila-romà), 1562-1950” (2006).
“1907-2007. Aigües de Palamós. Cent anys fent poble” (2007).
“Cent anys de brigada municipal. Palamós 1906-2006” (2007).
“L’escola Ruiz Giménez. 75 anys d’ensenyament públic a Palamós, 1933-2008” (2009).
“Palamós pedra a pedra, rajol a rajol. Evolució de l’estructura urbana. Els barris, els carrers, les cases” (2010, reeditat l’any 2016).
Així mateix, Pere Trijueque també ha estat autor i editor de la Col·lecció Guspires, petits quaderns monogràfics d’història local:
“Pirates, esclaus i captius a Palamós” (1999).
“El termenal de Palamós” (1999).
“Els masos de Vila-romà (1a part)” (1999).
“Els masos de Vila-romà (2a part)” (1999).
“Els rius de Palamós. L’Aubi la fera temible” (1999).
“Santa Eugènia de Vila-romà. Bressol de Palamós” (1999).
“Administració i Govern de Palamós. Dels tocs de campanes a la democràcia” (2000).
“Toponímia de Vila-romà i Palamós. Paratges entranyables records d’un passat (1a part)” (2000).
“Toponímia de Vila-romà i Palamós. Paratges entranyables records d’un passat (2a part)” (2000).
“La vall de Bell-lloc . Enigmes, misteri i encís” (2003).
“Breu història de Vall-llobrega (I). Orígens, la Parròquia, l’Administració i el Paisatge” (2003).
“La Parròquia de Santa Maria de Palamós” (2003).
“Breu història de Vall-llobrega (II). Els masos” (2003).
“Els senyorius feudals de la Batllia de Palamós” (2003).
Al costat d’això ha estat autor i editor de la capçalera setmanal El Blet i el Blat, on recollia continguts històrics juntament amb temes d’actualitat local, en total va publicar 154 números apareguts entre el 25 desembre de 2009 i el 21 de setembre de 2012.
Participà com a autor a la col·lecció del Museu de la Pesca Quaderns blaus:
“Pirates, esclaus i captius a Palamós (revisió de la Guspira, n.1)” (2009).
“Corsaris a Palamós” (2011).
I també va ser coautor de les obres:
“El port de Palamós” (2003).
“Vall-llobrega, una passejada per la seva història i per les seves llegendes” (2014).
A banda de tots aquests treballs, cal destacar les aportacions de Pere Trijueque en forma de nombrosos articles de contingut històric a la revista Proa primer, i al setmanari La Proa, després.
Pere Trijueque formà per de la junta de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà, de la qual també en va ser vicetresorer.
En el seu afany de divulgar la història de Palamós i Sant Joan, Pere Trijueque també va col·laborar amb l’emissora local Ràdio Palamós exercint de documentalista de diversos programes.
Cal destacar el seu període com a regidor de l’Ajuntament de Palamós, càrrec que va exercir entre el juny de 1995 i el juny de 1999.
Pere Trijueque formà part del Consell Municipal de Cultura, del Consell redactor de L’Abans, i va col·laborar en la identificació dels noms de lloc i en altres qüestions històriques en la redacció del Pla General, on va documentar cartografia i toponímia. La seva feina ha servit de base per revisar els noms d’indrets, per donar noms a carrers o per a confeccionar el propi mapa del municipi.
Pere Trijueque i Fonalleras dedicà tot el seu temps a compaginar la recerca amb la família. I, fins els darrers moments de la seva vida, ha orientat i compartit el seu coneixement profund de les fonts històriques, amb la generositat i la joia de la seva estima per Palamós i Sant Joan.
Deixa un comentari