El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha presentat aquest dimecres al matí el calendari d’activitats de l’Any Josep Irla, una commemoració impulsada pel Govern per reivindicar la trajectòria de qui fou empresari, dirigent republicà i 124è president de la Generalitat de Catalunya a l’exili entre 1940 i 1954.
“Amb l’Any Josep Irla volem reconèixer i projectar la figura d’un president que va garantir la continuïtat de la Generalitat en les circumstàncies més difícils”, ha afirmat el conseller, que ha afegit: “aquest any ens situa davant d’una oportunitat que no volem ni podem deixar escapar. El president Irla no va governar un territori, però sí que va sostenir una legitimitat, especialment en els moments més difícils i complexos”.
També ha assegurat que, atès que l’objectiu és “donar cabuda a tots els territoris i tots els públics, en definitiva, totes les persones”, es planteja un “programa metodològic i una voluntat clara d’explicar un testimoni, de construir una nova bibliografia, de publicar i de deixar-ne constància, tot fent-ho, evidentment, accessible a tots els públics”.
En aquest sentit, Espadaler ha remarcat la necessitat de preservar la memòria democràtica com a eina de cohesió i de futur, i ha subratllat que “recordar figures com Josep Irla no és només un exercici de memòria, sinó també un compromís amb el Mai Més i amb els valors democràtics que han de guiar el present i el futur”.
La commemoració s’inscriu en el marc dels actes oficials d’aquest any amb motiu del 150è aniversari del naixement de Josep Irla (Sant Feliu de Guíxols, 1876 – Sant Rafèu, França, 1958). Més enllà del record biogràfic, la iniciativa vol reconèixer el paper determinant d’Irla en la preservació de la legitimitat institucional de la Generalitat en un dels períodes més adversos de la història contemporània.
L’acte de presentació ha comptat també amb la participació del director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló; del comissari de l’Any Irla, l’historiador i arxiver Jordi Gaitx Moltó, i de l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, municipi natal del president. En la seva intervenció, ha subratllat que la tasca de divulgació de la figura de Josep Irla “és més necessària que mai” atès que és “un referent històric guixolenc que va preservar la Generalitat i els valors democràtics en moments de gran convulsió“.
Un programa extens i arrelat al territori
Al llarg de 2026 i principis de 2027 es desplegarà un programa amb més d’una trentena d’activitats de caràcter institucional, acadèmic i divulgatiu, amb una especial implantació a les comarques gironines, estretament vinculades a la trajectòria vital i política d’Irla.
Entre les iniciatives més destacades hi ha una exposició itinerant sobre la seva trajectòria política i d’exili; jornades d’estudi dedicades al republicanisme català del segle XX; un acte institucional al Parlament de Catalunya, que Irla va presidir; conferències sobre el seu pensament i compromís antifeixista; actes de memòria i itineraris urbans a Sant Feliu de Guíxols, lectures públiques de textos a càrrec d’escolars i activitats culturals vinculades a la memòria republicana.
El programa incorpora també una dimensió internacional, amb una commemoració a París centrada en la continuïtat institucional a l’exili i un concert dedicat a Irla a la Catalunya del Nord que evocarà el seu recorregut vital en terra d’exili.
A més, es duran a terme accions de divulgació com la publicació d’un dossier monogràfic a la revista Sàpiens, un club de lectura, un cicle territorial de conferències i l’edició d’una nova publicació amb textos acadèmics que actualitzarà el coneixement sobre la seva figura.
Entre els projectes més rellevants destaca la remuseïtzació de la Casa Irla, que renovarà el discurs expositiu per fer-lo més accessible, pedagògic i connectat amb el públic actual.
El tret de sortida de l’Any Irla va tenir lloc el passat 10 de març amb l’acte institucional inaugural al Palau de la Generalitat, presidit pel president Salvador Illa. La commemoració culminarà amb un acte institucional de cloenda previst per al febrer de 2027, en el marc del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació, que recorda la sortida cap a l’exili de les autoritats republicanes l’any 1939.
Difusió i identitat pròpia
Per facilitar l’accés a la informació, el Memorial Democràtic posarà en marxa un portal web específic que centralitzarà l’agenda d’activitats, continguts biogràfics i recursos divulgatius. Paral·lelament, s’ha creat un logotip oficial que identificarà totes les iniciatives de l’Any Josep Irla i en reforçarà la visibilitat pública.
Josep Irla, una figura clau de la resistència democràtica
Josep Irla és una de les figures més rellevants del republicanisme catalanista, especialment a les comarques gironines. Regidor a Sant Feliu de Guíxols des de 1905, alcalde el 1906 i 1909 i diputat provincial entre 1911 i 1923, Irla es va integrar a Esquerra Republicana de Catalunya i, en plena Guerra Civil, va ser elegit president del Parlament de Catalunya l’any 1938, després d’exercir diferents càrrecs a la Generalitat.
Després de l’exili forçat a França i de l’afusellament del president Lluís Companys, va assumir la presidència de la Generalitat a l’exili el 1940. Des d’aquesta responsabilitat, va defensar la legalitat institucional, l’autogovern i la llengua i la cultura catalanes.
Malgrat la manca de reconeixement internacional i les dificultats materials, Irla va mantenir viva la institució i en va garantir la continuïtat fins al relleu amb Josep Tarradellas, l’any 1954.
Josep Irla va morir a Sant Rafèu (Provença) l’any 1958. L’any 1981, les seves despulles van ser traslladades a Catalunya i inhumades al cementiri de Sant Feliu de Guíxols, la seva ciutat natal, en un acte de reconeixement institucional i de restitució de la seva memòria.
Avui és reconegut com un símbol de resistència democràtica i de continuïtat institucional durant el franquisme, una figura clau per entendre la pervivència de la Generalitat en l’exili.
