L’envelliment de la població, l’augment de la cronicitat i les particularitats d’un territori marcat en alguns àmbits per la dispersió geogràfica centren tres projectes d’atenció integrada que Salut desplega a la regió sanitària de Girona.
Les iniciatives s’emmarquen en les reformes impulsades pel comitè CAIROS i busquen avançar cap a un model que situï el domicili del pacient i la comunitat al centre del sistema i millori la coordinació entre els diferents nivells assistencials. Girona interior desplegarà de manera integral quatre programes pilot; l’Alt Empordà prioritzarà la continuïtat assistencial dels pacients crònics i fràgils, i la baixa Tordera posarà el focus en l’atenció domiciliària integrada.
En el marc del desplegament de les primeres reformes impulsades pel Comitè per a l’Avaluació, Innovació, Reforma Operativa i Sostenibilitat del Sistema de Salut (CAIROS), creat el setembre de 2024, la regió sanitària de Girona posa l’accent en tres grans projectes d’atenció integrada, que transformaran el model de salut de les Àrees Integrades de Salut (AIS) de Girona interior, Alt Empordà i la baixa Tordera. L’objectiu és adaptar el sistema de salut de Catalunya als nous reptes derivats de l’envelliment de la població, l’augment de la cronicitat, la complexitat social, la manca de professionals i la irrupció de les tecnologies digitals.
Les AIS són territoris on s’integraran els serveis de proximitat, amb l’atenció primària com a eix vertebrador, per donar una resposta integrada i coordinada a la majoria de les necessitats de salut de les persones al llarg del seu cicle de vida, des de la promoció fins a l’atenció al final de vida.
El gerent de la regió sanitària Girona, Jaume Heredia, assenyala en un comunicat que les AIS representen “un canvi de paradigma en l’organització del sistema sanitari, amb un objectiu final de reorganitzar el sistema al voltant de les necessitats de les persones, i no dels dispositius“. El nou model aposta per una responsabilitat compartida sobre la salut d’una població determinada, afavorint la cooperació entre dispositius, la continuïtat assistencial i l’orientació cap als resultats en salut. A Girona, on el territori queda organitzat en 5 AIS –una de les quals compartida amb Catalunya Central–, han escollit tres projectes presentats per desenvolupar-los com a prova de concepte.
L’àrea de la Garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany i Selva interior és una de les escollides a Catalunya per aplicar de manera integral els quatre programes pilot (salut comunitària, atenció domiciliària, contínuum assistencial i garantia de serveis hospitalaris). L’àrea de l’Alt Empordà se centra de forma prioritària en la millora del contínuum assistencial entre CAP i hospitals, mentre que la de l’alt Maresme – Selva marítima prioritza el desplegament de l’atenció domiciliària integrada. Així, les AIS de Girona interior, baixa Tordera i Alt Empordà han dissenyat plans d’acció que busquen eliminar la fragmentació entre nivells assistencials i oferir una resposta integral a les necessitats de la ciutadania.
Atenció 24/7 a Girona interior
El projecte “AIS5 360°: Domicili, Comunitat, Continuïtat, Equitat i Integració” aplega els recursos del Gironès, la Selva interior, el Pla de l’Estany, la Garrotxa i la vall de Camprodon. Aquest projecte neix amb l’objectiu de donar un salt qualitatiu en la integració dels serveis sanitaris i socials, aprofitant la llarga tradició de treball en xarxa entre els proveïdors del territori i preparant l’escenari per al futur Campus de Salut.
Aquesta aliança busca dissenyar respostes conjuntes als reptes de la dispersió geogràfica i la ruralitat, assegurant que qualsevol ciutadà rebi la mateixa qualitat d’atenció independentment del seu lloc de residència. El seu pilar central és la creació de la Unitat Territorial d’Atenció Domiciliària Integrada (UTADI), un model desplegat amb excel·lència a la Garrotxa, que garanteix una resposta sanitària i social durant les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any, al mateix domicili o a la residència de l’usuari.
El projecte també posa el focus en col·lectius vulnerables amb el desplegament de les “Rutes de la Complexitat en Salut Mental al Gironès i la Selva Interior”, que asseguren una atenció proactiva i integrada entre serveis socials i sanitaris.
Així mateix, l’AIS5 es posiciona com a referent en Salut Planetària, impulsant la prescripció de natura i la creació d’espais verds terapèutics (“Boscos per a la salut”) per reduir l’estrès i millorar la recuperació de pacients i professionals.
Gestió de la cronicitat a l’Alt Empordà
L’estratègia CAIROS a l’Alt Empordà dona resposta al repte demogràfic d’una comarca amb una dispersió geogràfica elevada (68 municipis) i un envelliment creixent. Amb aquesta estratègia, l’AIS Alt Empordà referma el seu compromís amb un sistema de salut que no només cura, sinó que també acompanya i integra les necessitats socials i sanitàries de tota la població.
L’eix central de la proposta és el programa de continuïtat assistencial, que aposta per una gestió integral dels pacients més fràgils a través de la “Ruta de la Complexitat 2.0”’, que garanteix que els pacients crònics complexos rebin un seguiment coordinat entre l’Hospital de Figueres, el centre Bernat Jaume i les vuit àrees bàsiques de salut del territori. Així mateix, s’impulsarà l’hospitalització a domicili per a l’atenció intermèdia per oferir una alternativa a l’ingrés convencional, reduint l’estada als centres i millorant el benestar del pacient en el seu entorn.
L’AIS Alt Empordà proposa potenciar el repositori d’informació Indikasalut.cat per realitzar un seguiment exhaustiu de la realitat sociodemogràfica i la vulnerabilitat social de la comarca. Això inclou l’ús de mapes interactius per seccions censals per orientar millor els Plans de Salut municipals.
A través de la Càtedra d’Envelliment i Salut, creada aquest 2026 fruit de la col·laboració entre la Fundació Salut Empordà i la Universitat de Girona, volen convertir l’Alt Empordà en un “laboratori viu” de solucions per a la gent gran, promovent un envelliment actiu i digne que respongui a la realitat multicultural i social de la comarca. En aquest territori es preveu que la població de més de 65 anys creixerà un 52% fins al 2042.
