Girona.- La Secretaria d’Habitatge i Inclusió Social, del Departament de Drets Socials, ha organitzat unes Jornades territorialitzades, adreçades als municipis que formen part de les àrees de demanda forta i acreditada.
Aquestes Jornades volen incidir en els aspectes més concrets i específics de cada territori per tal que el Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge (PTSH) pugui atendre la diversitat.
Per a la consecució dels seus objectius, el PTSH divideix el territori de Catalunya en àrees que configuren els àmbits d’actuació i que són: les àrees de demanda residencial forta i acreditada, les àrees preferents, les àrees no preferents i les àrees rurals.
L’àrea de demanda residencial forta i acreditada està formada per 163 municipis que suposen el 82,7% de la població de Catalunya, i que són els que tenen l’obligació de complir amb l’objectiu de la solidaritat urbana, que vol dir que hauran de disposar d’un 15% mínim d’habitatges destinats a polítiques socials. La definició d’aquests municipis i la seva divisió en dos subtipus d’àrees de demanda residencial forta i acreditada s’ha realitzat atenent a la seva rellevància territorial i pes demogràfic.
20 municipis de les comarques gironines aglutinen el 57% de la població
A les comarques gironines hi ha 20 municipis que formen part de les àrees de demanda forta i acreditada, on viu el 57% del total de la població: Girona, Figueres, Blanes, Lloret de Mar, Olot, Salt, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols, Banyoles, Palamós, Santa Coloma de Farners, la Bisbal d’Empordà, Ripoll, Vilafant, Sarrià de Ter, Porqueres, Vilablareix, Fornell de la Selva, Mont-ras i Vilamalla.
Aquests municipis resten subjectes a l’objectiu d’incrementar el seu parc de lloguer social fins assolir com a mínim el 8,0% del total del parc d’habitatges principals del municipi al final del termini de vint anys (30 de juny de 2042).
16 municipis són àrees preferents i aglutinen el 19% de la població
Hi ha 16 municipis (Roses, Torroella de Montgrí, Calonge, Castelló d’Empúries, Castell-Platja d’Aro, Cassà de la Selva, l’Escala, Llagostera, Vidreres, Caldes de Malavella, Maçanet de la Selva, Arbúcies, Sils, Tossa de Mar, Celrà i Santa Cristina d’Aro) que formen part de les àrees preferents, on viu el 19% de la població, i han d’assolir que el parc de lloguer social sigui del 2,8%.
18 municipis (Sant Hilari Sacalm, Anglès, Bescanó, Llançà, Hostalric, Begur, Sant Gregori, Breda, Quart, Sant Julià de Ramis, la Jonquera, Sant Joan de les Abadesses, Campdevànol, Cadaqués, Besalú, Camprodon, Forallac i Santa Llogaia d’Alguema) formen part d’àrees no preferents, on viu el 8% de la població i han d’assolir que el parc de lloguer social sigui del 2,4%.
La resta de municipis, 154, formen part de les àrees rurals on viu el 15% del total de la població de les comarques gironines. Aquests municipis han de complir amb l’objectiu d’incrementar el seu parc de lloguer social fins a assolir com a mínim l’1% del total del parc d’habitatges principals del municipi i seran objecte d’un dels plans específics que contempla el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge a desenvolupar, el pla específic de les àrees rurals.
Cal incrementar els habitatges amb lloguer social per arribar a l’objectiu del 7%
A Catalunya hi ha 163 municipis que aglutinen més del 80% de la població i seran els que hauran de disposar d’un 15% mínim d’habitatges destinats a polítiques socials en el termini de 20 anys. L’estimació és que serà necessari obtenir 300.000 habitatges destinats a polítiques socials en les àrees de demanda forta i acreditada.
Així mateix, caldrà incrementar el parc de lloguer social, que actualment està format per uns 54.000 habitatges, per arribar als 202.000 necessaris per assolir l’objectiu del 7% d’habitatge de lloguer social.
A més d’ampliar el parc de lloguer social, caldrà impulsar la construcció d’HPO de compravenda i de tinences intermèdies amb 107.800 habitatges.
El Pla territorial sectorial de l’habitatge, d’acord amb el que determina l’article 12 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, té com a principal objecte constituir el marc orientador per a l’aplicació a tot el territori de Catalunya de les polítiques d’habitatge.
Aquest Pla s’ha actualitzat respecte a l’anterior aprovació inicial del 2019 per donar compliment a les prescripcions recollides al DL17/2019 i per l’actualització de les dades per adaptar-les al nou horitzó del pla (2022-2042) i és per això que s’han organitzat aquestes Jornades per explicar als municipis que formen part de les àrees de demanda forta i acreditada aquestes modificacions.
Deixa un comentari