Torroella de Montgrí.- El Museu de la Mediterrània inaugura el divendres 8 d’abril a les 19 hores l’exposició “Devocions. El cos com a contenidor i receptacle d’una morfologia, la vida” de Mireia Coromina, en el marc del cicle d’art contemporani “Desplaçaments. Ressonàncies contemporànies”.
La mostra es podrà visitar de manera gratuïta fins al 13 de juny de 2022.
El projecte de Coromina se centra en la importància i el poder evocador de la representació del fragment en tant que aquest pertany a una totalitat, una comunitat i també conforma la tradició.
En aquesta proposta, desplegada en el marc del cicle “Desplaçaments. Ressonàncies contemporànies”, l’artista pren com a punt de partida diversos motlles i peces d’exvots de cera conservades al Museu de la Mediterrània fets per alguns dels últims cerers de Torroella de Montgrí: els Batlle, els Sala i els Mundet.
Els exvots, representacions de fragments corporals i òrgans, eren oferts a la imatge d’una divinitat com a agraïment a un vot aconseguit. Aquests objectes ens parlen d’una interacció directa entre l’individu i allò sagrat per intentar apaivagar l’ordre dins l’univers.
El treball artístic proposat per Mireia Coromina vol rememorar la presència del cos, reproduir-lo, duplicar-lo i transferir-lo a través de la recerca de protoformes generades pel propi organisme.
La inauguració s’emmarca, al mateix temps, dins dels actes programats pel Dia Internacional de l’Art, un esdeveniment coordinat pel Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona que compta amb la participació d’un total de 65 agents i entitats públiques i privades vinculats al món de les arts de les comarques gironines.
Mireia Coromina Portas (Sant Jaume de Llierca, 1982) és Graduada en Arts Aplicades a l’Escultura per l’Escola Massana i Llicenciada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i s’ha format en el camp de les arts gràfiques a la Fundació Pilar i Joan Miró de Mallorca, a l’Escola La Llotja de Barcelona i a l’Stamperia d’Arte Busato de Vincenza, així com de teixit manual a l’Escola Taller Teranyina de Barcelona. Des de l’any 2017 combina l’activitat artística amb la docència a l’Escola d’Art d’Olot.
Ha guanyat diversos premis i beques entre elles una beca d’especialització en gravat als tallers d’obra gràfica de la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma de Mallorca (2011), el segon premi ArtsFAD (2017) amb el projecte “No hay garantías de que no nos corrompamos” i residències artístiques a Auztis, França (2016) amb el projecte “La peau du paysage” i a Blöndúos, Islàndia (2019) amb el projecte “Átta blaða rós”.
Ha participat en diverses exposicions a “Visions of Catalonia. Crafting arts. I Biennal d’artesania artística” a Barcelona i Venècia (2022 i 2021) a Arbar, Centre d’Art i Natura, la Vall de Santa Creu, Port de la Selva (2019 i 2018) a la Bianyal de la Vall de Bianya (2016), l’Escola taller Teranyina de Barcelona (2015), Contextile 2014.Bienal de arte têxtile contemporânea de Guimaraes – Portugal (2014), La Tache Gallery de Barcelona (2014) i a Sabina-Itàlia (2012).
Cicle “Desplaçaments. Ressonàncies contemporànies”
El cicle aposta pel desplegament d’un seguit de propostes de producció pròpia que centren l’atenció en l’especificitat del mateix museu i que parteixen o posen en joc part dels seus fons i del seu arxiu documental.
El projecte neix amb la voluntat d’establir una certa continuïtat argumental entre l’objecte d’estudi del museu i la sala dedicada a la difusió de les pràctiques artístiques contemporànies, teixint uns vincles més estables i activant un joc de ressonàncies entre ambdós espais.
Fins al moment, el cicle ha comptat amb les propostes “Les arecàcies” de l’artista Marta Negre (Santa Coloma de Farners, 1975) –en la qual l’artista partia de la història del mateix edifici que actualment és seu del Museu de la Mediterrània– i “La gènesi del fer” de Pep Aymerich (Sarrià de Ter, 1962), que plantejava una reflexió al voltant de l’acció transformadora de les eines en l’evolució humana a partir de la peça del Pic del Montgrí.
Deixa un comentari