Judit Zaragoza (Advocada col·legiada 1633 del Col·legi d’Advocats de Girona)
www.advocadajuditzaragozallirinos.com
Actualment que cada vegada costa més poder tenir una vivenda habitual en propietat, o trobar una vivenda de lloguer a un preu assequible, ens estem trobant pisos compartits per familiars o bé per amics. El dret civil Català regula aquestes relacions com a relacions convivencials d’ajuda mútua, una fórmula de convivència estable.
S’entén com a relació convivencial d’ajuda mútua aquella per la qual conviuen en una mateixa vivenda sense contraprestació i amb voluntat de permanència compartint despeses comunes, treball domèstic o ambdues coses . Aquesta convivència es pot regular amb determinats acords o en el seu cas, si no hi ha acords, pel que estableix el propi codi civil de Catalunya.
Es pot crear aquesta relació convivencial bé entre persones majors d’edat amb vincles de parentesc o bé persones amb vincles d’amistat o companyerisme, amb un nombre màxim de quatre si no són parents.
Aquestes relacions convivencials es poden constituir amb escriptura pública a partir de la qual ja tenen l’efectivitat desitjada o bé s’entenen un cop han passat dos anys de convivència estable.
En quan als pactes que els regulen , poden establir-se contribucions iguals a la feina domèstica o bé desiguals en funció del temps disponible dels convivents. També es poden establir contribucions diferents en funció de la capacitat econòmica de cadascú dels convivents.
Aquestes relacions es poden deixar sense efecte quan un o tots els membres decideixen cessar en la convivència establerta o evidentment per la defunció d’algun d’ells o elles. Si la vivenda on es conviu és propietat d’un d’ells i s’extingeix la relació , els altres han de deixar la vivenda en el termini de tres mesos . Si el titular de la vivenda ha mort, la resta de convivents hi podran viure durant els sis mesos posteriors. Si el difunt era l ‘arrendatari els altres convinents han de notificar-ho al propietari i tenen dret subrogar-se en el contracte d’arrendament per un termini d’un any o pel temps que quedi pendent.
Pot donar-se el cas que un dels convivents , per circumstàncies diverses, mantingués als altres. Si aquest convivent mort els altres tindrien dret a demanar a l’ hereu o hereus una pensió per aliments per un màxim de tres anys.
Les relacions convivencials solen proliferar en les grans ciutats on l’accés a la vivenda i el cost de les despeses suposen una càrrega excessiva i només queda la opció de compartir vivenda: pensionistes amb joves, diversos pensionistes que decideixen viure junts perquè comparteixen despesa i alhora es fan companyia entre ells o bé grups d’amics, normalment joves, que es volen emancipar però no poden viure sols per l excessiu cost que els suposa.
Aquesta és una solució. La meva recomanació professional és atorgar escriptura pública davant Notari que reguli aquesta relació per evitar conflictes no volguts.
