L’escalfament del Mediterrani està comprometent la recuperació de la maire, una espècie habitual a les llotges i peixateries catalanes. Un estudi de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i la Universitat de Girona (UdG) conclou que els exemplars joves han perdut prop del 60% de les reserves energètiques durant les darreres dues dècades.
Els investigadors alerten que aquesta davallada pot dificultar el relleu generacional de la població, en un context marcat també per la pressió pesquera i la reducció de les captures.
El treball, publicat a la revista Marine Environmental Research, ha comparat dades de principis dels anys 2000 amb les recollides entre el 2017 i el 2022. Els resultats mostren que el greix acumulat pels juvenils s’ha reduït un 58%, mentre que les reserves dels exemplars adults s’han mantingut estables.
La principal causa de la pèrdua de reserves entre els exemplars joves seria la disminució de la productivitat del Mediterrani i, en conseqüència, del plàncton del qual s’alimenten. “Els joves depenen completament de petits organismes planctònics que són extremadament sensibles a la pujada de temperatures”, explica en un comunicat la investigadora predoctoral de la UdG i autora principal de l’estudi, Mar Vila.
En canvi, els exemplars adults consumeixen preses més grans i riques en greix, fet que els permet resistir millor els canvis ambientals. Vila adverteix, però, que si els juvenils no disposen de prou aliment per créixer de manera saludable, “el relleu de la població està en perill”.
La maire viu habitualment entre els 100 i els 550 metres de profunditat i és capturada principalment per la flota d’arrossegament. També té un paper rellevant en l’ecosistema marí perquè transfereix l’energia del plàncton cap a depredadors com peixos, calamars i mamífers marins.
El coautor de l’estudi Joan Mir, de l’ICM-CSIC, assenyala al comunicat que els resultats coincideixen amb la “forta davallada” de les captures de maire registrada a Catalunya. Els investigadors sostenen que l’escalfament global actua conjuntament amb la pressió pesquera i dificulta encara més la recuperació de l’espècie.
L’equip defensa incorporar indicadors bioquímics i de salut dels peixos a les polítiques de conservació. Segons el també coautor Josep Lloret, a la nota, aquestes eines permeten detectar de manera precoç els efectes del canvi climàtic i dissenyar una gestió pesquera més flexible i adaptada a la sobrepesca i a l’augment de la temperatura de l’aigua.
