Girona (ACN).- L’increment dels costos, l’alça dels tipus d’interès i també la falta de sòl urbanitzable passa factura a la construcció gironina.
Segons recullen les dades del Col·legi d’Arquitectura Tècnica, durant el 2022 els habitatges contractats –és a dir, aquells dels quals se’n preveu engegar l’obra– han caigut fins a un 23% arreu de la demarcació. Sobretot, on més es nota el descens és amb els pisos. Per contra, però, les rehabilitacions s’impulsen i arriben a créixer fins a un 70%. De fet les reformes que s’han contractat (1.763) superen amb escreix els habitatges de nova construcció (1.394). La presidenta del col·legi, Carme Domènech, s’encomana a les rehabilitacions i a les ajudes dels fons Next Generation perquè marcaran “el futur” del sector.
L’estadística del Col·legi d’Arquitectura Tècnica és un bon termòmetre per passar balanç de l’any que es tanca, però també per veure les perspectives per a aquest 2023. Per una banda, perquè recull dades d’aquells habitatges que durant l’any passat es van acabar arreu de la demarcació. Però per l’altra banda, perquè també analitza les obres que es contracten; és a dir, aquelles per a les quals es demana llicència i que es preveuen engegar aviat.
D’entrada, segons recull l’estadística, durant l’any passat a les comarques gironines es van acabar 1.373 habitatges nous. Són un 4,65% menys en comparació amb el 2021 i, per primer cop després de quatre anys, es trenca la tendència a l’alça que s’havia registrat. El descens s’explica perquè s’han acabat menys pisos (de 849 es passa a 739) mentre que, per contra, s’han fet més cases (de 591 a 634).
Si es passa la lupa per comarques, aquelles on s’han acabat més habitatges nous són el Gironès (325) seguit del Baix i l’Alt Empordà (212 i 194, respectivament). Però si en comptes de números absoluts allò que es fa és comparar la diferència amb el 2021, allà on l’obra nova ha caigut més és al Pla de l’Estany (-28%), a la Selva (-25%) i a l’Alt Empordà (-16,7%).
Per contra, a diferència del què passa amb l’obra nova, durant l’any passat la rehabilitació va anar a l’alça. Perquè mentre que durant l’any passat es van enllestir 983 reformes a les comarques gironines, el 2021 n’havien estat 942 (és a dir, un 4,35% més).
Segons explica la presidenta del col·legi, al darrere de la caiguda de l’obra nova hi ha diversos factors. Perquè a l’encariment de les matèries primeres i l’energia, s’hi suma també l’alça dels tipus d’interès i altres motius estretament relacionats amb el sector immobiliari. I aquí, Domènech hi situa “la falta de sòl urbanitzable, la manca de mà d’obra qualificada i el fet que els promotors no han tirat endavant projectes davant la incertesa jurídica i l’allargament dels tràmits per obtenir llicències“.
A dues velocitats
Les dades d’habitatges acabats ja anticipen, de fet, allò que recullen les de contractacions. Perquè aquí encara es veu més clar com el sector viu a dues velocitats. Mentre l’obra nova continua caient, per contra, la rehabilitació s’impulsa amb força.
Durant el 2022, arreu de les comarques gironines s’han contractat 1.394 habitatges nous. Són fins a un 23% menys en comparació amb el 2021. Sobretot, allò que cau més són els pisos, que arriben a baixar més d’un 50% (perquè dels 670 es passa a tan sols 321 contractats).
Per contra, però, les reformes van a l’alça. Perquè de les 1.037 que es van contractar el 2021, s’ha passat a les 1.763 amb què s’ha tancat el 2022. Xifra que, trasllada en percentatges, suposa un increment de fins al 70%.
Per comarques, sumant tant l’obra nova com la rehabilitació, allà on més habitatges s’han contractat és a l’Alt Empordà, al Gironès, al Baix Empordà i a la Selva. En global, el Col·legi d’Arquitectura Tècnica estima que el volum de negoci que generaran totes les contractacions de l’any passat (3.157, sumant-les totes) és de més de 322 milions d’euros (MEUR).
Les reformes, la taula de salvació
Carme Domènech creu que l’obra nova ha viscut “la situació més crítica“, provocada sobretot per l’encariment de materials, i confia que mica en mica tendeixi a recuperar-se. Però la presidenta del Col·legi d’Arquitectura Tècnica tampoc amaga que “el futur” del sector passa per les rehabilitacions. Sobretot, perquè serà a partir d’ara quan començaran a veure’s els efectes de les ajudes procedents dels fons Next Generation, que encara impulsaran més les reformes.
Domènech explica que encara s’està “molt a l’inici” de la tramitació d’aquestes ajudes –de fet, a la demarcació tan sols hi ha 215 expedients de rehabilitació actius– i que encara queda molt de recorregut amb els Next Generation. “Per això, creiem que el futur és aquest, i que en anys successius les dades de reformes encara aniran molt més a l’alça“, subratlla.
Lleuger creixement
De moment, però, pel que fa a previsions, el col·legi encara es mou dins la moderació. Sí que estima, però, que a la demarcació aquest 2023 es tancarà amb un lleuger creixement d’habitatges acabats (sumant tant l’obra nova com la rehabilitació). Si l’any passat van acabar-se’n 2.356 arreu de comarques gironines, cosa que va suposar un descens de l’1,13%, el col·legi calcula que aquest 2023 la situació canviarà –sobretot, pel pes que tindran les reformes– i l’any es tancarà amb un increment de l’1,87%.
Per últim, i aquí pel que fa a contractacions, l’estadística del Col·legi d’Arquitectura tècnica també analitza qui hi ha al darrere de les noves obres que es preveuen engegar a les comarques gironines. I novament, aquí s’evidencia com la crisi de la Covid encara continua essent un llast per als compradors estrangers. Perquè, de fet, durant el 2022 tan sols n’hi ha hagut 97 que hagin contractat habitatges a la demarcació (cosa que suposa un descens del 9,34% en comparació amb el 2021). I sobretot, continua predominant la costa com a pol d’atracció (perquè les poblacions més escollides són Roses, Begur i Castelló d’Empúries).
Deixa un comentari