La Bisbal d’Empordà.- Indilletres ha atorgat el tercer premi de crítica literària Llucieta Canyà a Marina Porras per l’article “Nenes, Sally Rooney diu que ens casem”, publicat al mitjà digital El Tribú el 22 de setembre d’enguany sobre el llibre “On ets, món bonic”, editat per Edicions del Periscopi.
El lliurament del premi, dotat amb 500 euros, ha tingut lloc aquest matí a les 11.15 hores, just després de l’acte inaugural de la quarta edició d’Indilletres a càrrec del President Quim Torra, amb la presència de l’alcalde de la Bisbal, Enric Marquès. L’acte de lliurament ha anat a càrrec d’Anna Pascual, membre de l’organització d’Indilletres, i ha anat seguit, de la conferència “L’eterna Llucieta” sobre l’escriptora bisbalenca de la mà de Vicens Pagès.
A la crítica guardonada Marina Porras analitza el fenomen Sally Rooney, tot un èxit de vendes a nivell mundial. “Comercialment parlem d’un fenomen de masses amb milions d’exemplars venuts, però, entrant en detalls, la Marina ens defineix el seu èxit com el triomf de la convenció, res de nou a l’horitzó: personatges estereotipats, històries banals, conservadorisme ideològic, cap novetat ni transgressió”, ha explicat Anna Pascual. “A través dels seus personatges ressegueix les inquietuds i els desitjos de canvi i de llibertat que tota persona ha experimentat en una etapa molt concreta de la seva vida. Tot queda en un no-res a mesura que el temps avança. Els personatges, com les persones, acaben claudicant, conformistes, davant dels seus anhels de canvi. Fins i tot Sally Rooney té clar que ella mateixa no té un discurs prou potent ni transgressor com el que varen tenir els grans autors i que no es troba, ni de bon tros, a la seva alçada literària. però, tot i així, enganxa”, ha explicat Pascual. En aquest sentit el jurat, format pels membres d’Indilletres, ha destacat de la ressenya de Marina Porras “la seva habilitat per lligar el llibre amb la vida, per interpretar-la i incardinar-la en l’ara, pel seu efectisme i brillantor, per la seva intuïció literària, per detectar, a partir de la novel·la de Rooney, el moment actual de canvi que sembla dur-nos al final de moltes expectatives creades entorn d’un futur que mai no es concreta i ignorant un passat sense el qual no es pot bastir una idea creïble de futur”.
També cal fer esment d’una altra crítica literària, que ha quedat crítica finalista: de Julià Guillamon, sobre el llibre “Tyrannosaurus” de Guillem frontera, que va publicar al suplement Cultural Cultures de La Vanguardia, el 2 de gener del 2021. “En valorem l’amplitud de coneixement de l’obra de Guillem Frontera i la capacitat d’anàlisi i de síntesi”, ha explicat l’organització d’Indilletres .
La guanyadora: Marina Porras
Marina Porras Martí (Rubí, 1991) és una crítica literària, llibretera catalana i professora associada del departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. Es va graduar en història de l’art i en filologia catalana, i va completar els seus estudis amb un màster en teoria de la literatura i literatura comparada. Forma part del grup de recerca Literatura Comparada en l’Espai intel·lectual Europeu de la Universitat de Barcelona, com a investigadora en formació. El seu àmbit de recerca són els assaigs literaris de Gabriel Ferrater. També es dedica al periodisme cultural, col·laborant amb diversos mitjans (Ara, El Nacional, RAC1, Catalunya Ràdio, Serra d’Or, Revista de Catalunya, El Temps…).
Tal com diuen les seves bases, el Premi Llucieta Canyà de crítica literària publicada té present els articles que destaquen la interpretació, la contextualització de l’obra objecte de la crítica i l’argumentació de la ressenya. El jurat subratlla que entén que el gènere de la crítica literària, a més de constituir per si mateix una peça amb valor i qualitats literàries, ha de ser l’esquer perquè el lector corrent de la premsa decideixi llegir el llibre objecte de la crítica o, com a mínim, disposi dels suficients arguments per decidir si fer-ho.
La crítica ha estat escollida entre ressenyes publicades en mitjans tradicionals en paper (revistes i diaris) i en mitjans digitals entre el mes de novembre del 2020 i el novembre del 2021. Conscients que en tot l’àmbit lingüístic dels Països Catalans costaria de trobar un guardó destinat a premiar una crítica sobre una obra publicada recentment, el 2018 l’associació Indilletres va decidir convocar el Premi Llucieta Canyà de crítica literària. Enguany, s’ha celebrat la tercera edició: l’any passat va guanyar-lo la periodista Eva Vázquez Ramió per l’article “A l’ombra de Proust”, publicat a la secció de cultura d’El Punt Avui el 30 desembre de 2019. El 2019 va ser per al crític i escriptor Pere Antoni Pons, escriptor, periodista i crític del suplement de llibres “Ara Llegim” per la ressenya publicada al diari Ara el 3 de novembre de 2018 sobre l’obra de Joseph Conrad “La línia de l’ombra”, traduïda per Marta Bes Oliva i editada per L’Avenç.
Indilletres defensa que una bona crítica literària pot ajudar a millorar la feina dels autors i de les editorials, pot enfortir la literatura en català i pot donar eines tant als llibreters com als lectors i, per tant, pot contribuir a millorar l’ecosistema cultural. Tot i això, avui, la impossible professionalització dels crítics literaris, la manca d’espai a la premsa escrita i la proliferació de blocs personals poden fomentar l’amateurisme d’un gènere que, quan es practica en bones condicions, serveix per destriar entre la gran quantitat de llibres que s’editen. El Premi Llucieta Canyà de crítica literària vol retre homenatge a l’autora bisbalenca.
La bisbalenca Llucieta Canyà
Llucieta Canyà i Martí va néixer a la Bisbal d’Empordà el 1901 i va morir a Barcelona el 1980. Amb poc més de 20 anys va començar a col·laborar en mitjans com La Veu de Catalunya, en què va tenir una secció diària titulada “Món femení”. També va col·laborar en publicacions com Joventut catalana o D’Ací i d’Allà. Escrivia sempre des d’una perspectiva de gènere. Tenia grans dots comunicatius que va aprofitar per fer conferències arreu i que li van donar una gran popularitat . El 1929 va publicar el poemari “Mare”, l’obra “Caixa de núvia” (1933) i “L’etern femení” (1934) prologada per Josep Maria de Sagarra, i que va merèixer sis reedicions, la darrera el 1957. El 1936 va publicar la comèdia “L’estudiant de Girona”, dedicada al seu primer marit Miquel Poal, periodista, crític i autor teatral, novel·lista i assagista, autor de llibres sobre feminisme, que havia mort poc abans. Casada de nou amb Santiago Manresa va viure un temps a Reus, ja en ple franquisme, on va mirar de continuar escrivint i col·laborant amb publicacions com Diario Español o el Setmanari Reus i amb entitats com el Centre de Lectura. El 1954 va publicar la comèdia “L’amor té cops amagats”, representada al Romea, i el 1957 va editar “L’etern masculí”, també prologada per Josep Maria de Sagarra.
Deixa un comentari