El dissabte 29 de novembre, en el cicle de conferències que els Amics de la Casa Màgica organitzen des de la tardor de 2012, Marta Berini va parlar de “La màgia de les eleccions”.
Marta Berini López-Lara, llicenciada en Ciències Matemàtiques i Catedràtica jubilada de Matemàtiques d’Educació Secundària, va mostrar, a la trentena de persones assistents a l’acte, que totes eleccions tenen una base matemàtica. Durant una hora i escaig va explicar d’una manera molt entenedora el sistema electoral de l’Estat espanyol, del Parlament de Catalunya i dels Ajuntaments de Catalunya.
Pel que fa a l’Estat espanyol, el procediment de distribució dels 350 diputats/des al Congrés es realitza per províncies. Ceuta i Melilla no participen del mateix procediment que les 50 províncies restants de l’Estat. Mentre que a Ceuta i a Melilla els corresponen un diputat a cadascuna, la resta de diputats, 348, es reparteixen els escons de la següent manera: Se sumen tots els vots i es reparteixen 2 diputats per a cada província. Un cop repartits els 100 diputats, els 248 restants es reparteixen de manera proporcional dividint el cens total de l’Estat pels 248 diputats/des. La quota de repartiment que en surt de la divisió indica el número de vots que necessita cada província per tenir 1 diputat a més dels 2 que se’ls ha repartit. Les províncies s’ordenen d’acord al nombre de persones censades, de totes les edats i es divideix per la quota de repartiment per saber quants diputats toquen a cada província. Amb la part decimal d’aquesta divisió s’ordena de més gran a més petita i s’agafen els 22 decimals més grans. D’aquesta manera s’explica que el nombre de diputats per a cada província varia cada vegada que es celebren eleccions en funció de si ha perdut o guanyat cens. I el fet que cada província tingui 2 diputats com a mínim, fa que el repartiment d’escons no sigui proporcional sinó que afavoreix a les províncies amb menys cens i que hi hagi com a mínim 2 partits representats. Aquesta manera de repartir els escons es va aprovar amb la Constitució.
L’aplicació de la llei d’Hont per repartir els diputats entre els partits comença quan la Junta electoral ha recollit els resultats de totes les taules. Se sumen els vots de cada partit i el que no arriba a tenir el 3% dels vots no pot tenir representació. El total del nombre de vots s’ordena de major a menor i es divideix per 1, 2, 3,… fins al número igual d’escons corresponents a la circumscripció. Els escons s’atribueixen als partits que obtinguin els quocients majors, afavorint sempre al partit majoritari.
A les eleccions al Parlament de Catalunya les circumscripcions són les 4 províncies. Dels 135 diputats que hi ha en el Parlament, Barcelona n’escull 1 per a cada 50.000 habitants obtenint com a màxim 85 diputats. En canvi Girona, Lleida i Tarragona n’escullen un mínim de 6, més 1 per a cada 40.000 habitants i s’atribueixen 17, 15 i 18 respectivament. Igual que a les eleccions per a l’Estat espanyol els partits que no arriben al 3% dels vots no tenen representació. En aquest cas, Barcelona, al ser tan gran, s’afavoreix a la minoria, és a dir, a les altres circumscripcions.
I a les eleccions municipals s’aplica l’escala que estableix que fins a 250 residents corresponen 5 regidors, de 251 a 1000 7 regidors; de 1001 a 2000 9 regidors, fins 50.001 a 100.000 25 regidors. Per cada 100.000 o fracció toca un regidor més i s’afegeix un més quan hi ha nombre parell de regidors. La llei d’Hont és qui s’encarrega de repartir els regidors. A diferència de les eleccions a l’Estat espanyol i al Parlament de Catalunya, els partits que no aconsegueixen un 5% de vots, en les municipals, no té representació.
La conferència també va clarificar que el vot blanc beneficia als partits més votats. I abans de donar pas a un col·loqui molt fluid, Marta Berini va explicar una paradoxa que va viure Llançà en les eleccions municipals del 2011 i 2015. Aplicant la llei d’Hont el partit que en els comicis del 2011 va aconseguir majoria absoluta, quatre anys després, tot i tenir més vots no va aconseguir la majoria absoluta ja que el municipi va perdre població i el nombre de regidors va passar de 13 a 11.
La conferència La màgia de les eleccions va tenir lloc a la sala d’exposicions “La Caixa” de Santa Cristina amb el suport de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, CaixaBank, Serveis Territorials de Girona del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i La Casa Màgica –col·lecció Xevi.
