Santa Cristina d’Aro.- L’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro promou diversos vídeos per difondre en línia la figura de l’escriptora Mercè Rodoreda i de la seva obra, especialment la que va escriure quan va venir a viure, els seus darrers anys, a Romanyà de la Selva.
Els vídeos, creats per Núria Bazaga, que és la responsable de les visites guiades que organitza l’Ajuntament sobre l’esmentada figura literària, volen destacar la relació de Rodoreda amb Romanyà i la influència que va tenir aquest paratge de les Gavarres en la seva creació literària. Així trobem: “Mercè Rodoreda descobreix Romanyà de la Selva”, “Els trets característics de la tercera etapa literària de Mercè Rodoreda”, “Quanta, quanta guerra” i “Viatges i flors”.
Mercè Rodoreda (Barcelona 1908 – Girona 1983) va triar Romanyà de la Selva per escriure i per viure els darrers anys de la seva vida, i també per reposar eternament en el petit cementiri situat a la vora del dolmen la Cova d’en Daina. Romanyà és una fita important de la geografia literària de Mercè Rodoreda, com ho és Barcelona, on va néixer i va viure fins que va marxar a l’exili, primer a París, després a Ginebra.
A Romanyà, Rodoreda hi va escriure algunes de les pàgines més belles i més punyents de la literatura catalana del segle XX. Hi va acabar “Mirall trencat”, hi va escriure els viatges de “Viatges i flors”, hi va començar “Quanta, quanta guerra…”, i ho va fer envoltada “d’aquestes muntanyes segures, sempre verdes”, que li donaren “grans quantitats de pau”. I, a més, Mercè Rodoreda va descriure Romanyà en aquestes obres. La muntanya i les dues cases on va viure, envoltades de jardí i de bosc, van ser decisives en la darrera etapa de la vida i de la carrera literària de Mercè Rodoreda. No es pot entendre la darrera part de la seva obra, si no es perceben les sensacions d’aquesta muntanya, si no es té present l’ambient que envoltava l’escriptora aquells anys: una natura exuberant que la seduïa, que l’abassegava, que se la menjava de viu en viu, a ella que havia sospirat sempre pels arbres i per les flors, que havia descrit les plantes mitificades dels jardins de la infantesa.
Deixa un comentari