El pes de la història ha confeccionat, fins als nostres dies, una cultura dels bolets equiparant-los com a éssers màgics. Hi ha qui els engloba en un món fantàstic mentre que d’altres els dona un sentit totalment pejoratiu.
Tal vegada perquè es troben en el bosc com si fos per art de màgia o bé pels efectes que alguns d’ells poden ocasionar.
El dissabte 2 de novembre la sala Salvador Dalí del Gran Museu de la Màgia va acollir la conferència-col·loqui “La màgia dels bolets”, per aprofundir en la cultura d’aquests fongs, de la mà de Miquel Àngel Pérez-De-Gregorio. Fotògraf, naturalista i expert en micologia, actualment presideix l’Associació Micològica Joaquim Codina, un metge de la Cellera de Ter pioner en catalogar els bolets. Miquel Àngel Pérez-De-Gregorio va iniciar la conferència explicant que els primers bolets que va trobar a la seva vida van ser a Santa Cristina d’Aro, concretament a la Font Picant, però en realitat va començar la seva passió per a aquest món tan màgic a Solius, a l’altre extrem del municipi cristinenc, i ho va fer de la mà del marmolista Torres, ganxó d’adopció. Després de presentar el matrimoni Wasson com els pares investigadors dels bolets, va fer un viatge pels països i regions d’arreu del món on la cultura micofília hi ha estat impregnada. El públic assistent, que sobrepassava a les 40 persones, va poder copsar que l’art ha estat el fil conductor per ajudar a conèixer la història del bolet. Per exemple se sap que els romans ja els representaven en els mosaics, també en podem veure en els frescos del S. XII i a Mesoamèrica, el lloc on s’han trobat més vestigis arqueològics de bolets. La cultura maia els representava en pedra. Miquel Àngel Pérez-De-Gregorio també va donar a conèixer anècdotes, mites… d’aquests éssers màgics.
A diferència d’Anglaterra que és el país amb més micofòbia d’Europa, segons Wasson, Rússia és el país amb més micofília del món. Catalunya ocupa la segona posició amb més de 500 noms populars de bolets. Tal com va explicar el President de l’Associació micològica Joaquim Codina, la Península Ibèrica és una cultura micòfoba, a excepció del País Basc i Catalunya. Galícia és tal la fòbia que té per al bolet que l’anomena pan de sapo o pan de cobra, en canvi Girona és la província catalana amb més micofília.
La conferència també va tenir lloc per parlar de Charles Darwin i de Maria Sabina, una xaman i curandera de Mesoamèrica. Però també de bolets com el pinetell, el bolet comestible més conegut de la mediterrània, així com el reig bord, la farinera borda, els bolets pudents i també els bolets màgics com els biofluorescents o el bolet de la llibertat. Un bolet tòxic que conté enterògens i provoca al·lucinacions auditives i en el tacte tot i que si s’utilitza amb mesura és un bon remei per al tractament de malalties mentals. I continuant en la vessant sanitària va explicar que el Clínic és l’hospital referent per tractar les intoxicacions de bolets.
Des de l’octubre de 2012 els Amics de La Casa Màgica organitzen cada mes, a Santa Cristina d’Aro, una conferència de temes diversos però relacionats, tots ells, amb aspectes màgics de la vida. La conferència-col·loqui “La màgia dels bolets” es va realitzar amb la col·laboració dels Serveis Territorials de Girona del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de La Casa Màgica –col·lecció Xevi.
