Barcelona (ACN).- L’escriptor Miquel Martín publica aquest dilluns la novel·la La drecera (Edicions del Periscopi), en la qual retrata “els anys decisius de canvi” d’un nen i el seu pas de la infantesa a la pubertat.
Martín es posa a la pell d’un nen per narrar en primera persona la història. En una entrevista amb l’ACN, apunta que escriure des d’aquesta veu li servia per, “des d’una pretesa innocència, analitzar els grans temes de la vida i enfrontar les grans veritats“. Així mateix, assenyala que ‘La drecera’ “hi ha la necessitat de mostrar el vincle que hi havia amb la natura, la terra, el paisatge i la llengua que s’està perdent. Soc d’un poble de la Costa Brava i cada dia veig com es cometen unes barbaritats terribles contra el paisatge“, lamenta.
Martín destaca que al llibre volia explicar la història d’un nen que “viu els anys decisius de canvi que van de la infantesa a la pubertat, que són anys molt interessants de descobriment del món, del desconcert interior i exterior i del pas a l’adultesa“.
En aquest trajecte vital, el protagonista descobreix “un món inaccessible” del luxe perquè els seus pares treballen per a famílies amb molts diners. “El protagonista acaba veient que el món dels diners és tot façana” i aprendrà a valorar més “les coses espirituals i essencials” per sobre de les materials. Martín volia que el protagonista de la novel·la realitzés un viatge interior, però que fos molt subtil. “Ens fem grans, madurem i canviem d’una manera gairebé imperceptible i a la novel·la les coses passen amb molta discreció fins que hi ha un sotrac que el canvia“, apunta.
Pel que fa el títol del llibre, La drecera, Martín assenyala que hi ha una drecera física que al nen li permet anar de casa seva al poble i la drecera “en el sentit metafòric” amb totes “les coses que li passen que el fan canviar, madurar i dubtar“.
Trajectòria
Miquel Martín i Serra (Begur, 1969) és escriptor i llicenciat en filosofia. Ha publicat les novel·les El riu encès (El Cep i la Nansa, 2017), Dictadors de butxaca (premi Maspons i Safont 2007), Cabells de Medusa (CCG, 2007) i L’estratègia de la gallina, finalista del premi Ramon Llull, Columna, 2001), a més del recull d’articles literaris Proses reposades (Diputació de Girona, 2017) i dels contes del llibre Hi ha amors que maten (Columna, 1996). També és autor de Llegendes de mar de la Costa Brava (Sidillà, 2012) i Llegendes de nit (Sidillà, 2019), així com de diversos estudis i treballs sobre literatura, especialment sobre Joan Vinyoli. Col·labora en diversos mitjans de comunicació i imparteix tallers d’escriptura.
