Al llarg de la història les campanes han tingut una funció molt important en la societat. Malgrat que actualment un percentatge important de la població es defineixi ateu o afí a qualsevol religió que no sigui la cristiana, les campanes continuen sent d’utilitat perquè a més d’anunciar les diferents celebracions litúrgiques catòliques, també marquen el pas del temps a través dels quarts i les hores.
Al 2003 el poble de Romanyà de la Selva va comprar un rellotge electrònic, per a la parròquia, perquè la campana que hi havia en el campanar toqués els quarts i les hores. Un any després Joan Antoni Samaranch (expresident del COI) va pagar una segona campana i el 8 de desembre, dia de la Puríssima, es va celebrar l’adquisició d’aquesta nova campana amb una missa solemne a càrrec de mossèn Josep Colomer. L’eucaristia, que va estar presidida per Samaranch i per l’artista Lluïsa Sallent, va estar acompanyada per la coral Santa Cecília de Santa Cristina. Malgrat haver d’adaptar la programació de l’efemèride, a causa de la intensa pluja que queia, després de l’ofici es va procedir, a l’interior de la parròquia, a la benedicció de la nova campana i tot seguit a un repic de campanes. La campana, que va ser apadrinada per Joan Antoni Samaranch, porta el nom de Lluïsa, fent honor a la seva parella, l’artista Lluïsa Sallent. Segons els inventaris oficials de la pàgina de Campaners de la Catedral de València i el Catálogo Nacional de Monumentos Históricos, la campana Lluïsa té un diàmetre de 50 centímetres, pesa aproximadament uns 72 Hg i va ser fosa a l’any 2004 pel fonedor Barberí.
El 24 de desembre de l’any 2004, a les 10 del vespre, la campana Lluïsa va fer el primer toc per anunciar la celebració de la missa del Gall. Joan Antoni Samaranch la va escoltar per primera vegada el diumenge de Sant Esteve. I és que la “Lluïsa” és l’encarregada de convidar cada dia a les 12 del migdia a l’oració i a la missa que se celebra als segons diumenges de cada mes. Mn. Josep Colomer va explicar, en la missa, que amb aquesta nova campana la parròquia de Romanyà “donarà notícia de les alegries –s’hi celebren molts casaments i bateigs– i de les penes del veïnat. Però també tocaran per pregar, per donar gràcies a Déu i per avisar d’algun possible perill”.
L’efemèride es va tancar, aixoplugats a l’atri de la plaça de l’Església, amb un vermut de germanor, servit pel restaurant Les Gavarres, tot recordant a mossèn Gumersind Vilagran i Roquí (Avinyonet de Puigventós, 15 d’octubre de 1913- Girona, 2 d’octubre de 2004), rector de Bell·lloc d’Aro, Romanyà de la Selva i Sant Cebrià dels Alls des de l’1 d’octubre de 1943 fins al gener de 1955.
Lluïsa Sallent va néixer al 12 de desembre de 1934 a Ripollet en una família pagesa. Ben aviat va destacar per ser avançada al seu temps, tan va ser així que als 19 anys va ser model d’alta costura. A l’any 1966 va consolidar la seva vocació artística gràcies al pintor Pere Pruna que la va formar a partir de l’observació directa. Actualment la seva obra pictòrica és considerada figurativa, hi predomina el dibuix i la pinzellada expressiva. Al 1979 l’escultor Joan Rebull va introduir, a Lluïsa Sallent, en el camp de l’escultura. Va treballar principalment un nu femení que transmetia serenor, força i equilibri. L’obra escultòrica la va realitzar, majoritàriament, en marbre, alabastre, travertí i bronze i gran part d’ella està exposada a la Fundació Vila-Casas de Palafrugell, al Gran Teatre de Liceu i al Palau de la Música Catalana. Encara que Lluïsa Sallent no estudiés Belles Arts, la seva trajectòria artística es troba entre les figures més destacades de l’art figuratiu català contemporani, és a dir la seva obra és d’estil figuratiu clàssic però amb una sensibilitat contemporània personal. També va destacar en la literatura amb les memòries Vidas y apariencias (2011) i la novel·la biogràfica Fortuny, retrat d’una passió, dedicada al pintor Marià Fortuny.
Segons el digital Tot Ripollet, Lluïsa Sallent, que va ser parella de Joan Antoni Samaranch durant els seus últims 20 anys de vida, va morir a començaments del passat mes d’agost als 92 anys.
Després de més de 20 anys la campana Lluïsa segueix tocant cada dia a les 12 del migdia i el diumenge 13 de setembre tocarà a Festa Major. De ben segur que Lluïsa Sallent, aquesta artista referent de la pintura i l’escultura figurativa catalana, també l’escoltarà allà on sigui. Descansa en pau, Lluïsa Sallent!
