Castelló d’Empúries.- Dos col·lectius artístics del Poblenou exposen les seves obres. Pintura, fotografia, dibuix i escultura de les mans de 14 artistes barcelonins.
L’Ecomuseu Farinera de Castelló d’Empúries acollirà, a partir del 3 d’abril, la 1a edició de la mostra col·lectiva d’artistes de Estesia i NauArt que es podrà visitar fins el dia 27 d’juny, en dos trams del 3 d’abril al 14 de maig exposarà el col.lectiu Nauart i del 15 de maig al 27 de juny exposarà el col·lectiu Estesia.
L’objectiu és impulsar les manifestacions artístiques més properes, facilitar l’espai on poder difondre-les i mostrar la vivesa de la creació, les idees i l’art en general a aquest barri de la innovació a Barcelona.
En aquesta edició, els artistes participants són: Rosa Arzur, Nick Bedford, Xefo Guasch, Mónica Reche, Claudio Rojas, Anna Torres, Alex Arcones, Juan Carlos Beneyto, Bernat Casanova, Cintia García, Maikel Menéndez, Juan Niubó, Mercè Pijem y Santiago Yubero.
Què tenen en comú 14 artistes que exposen art abstracte La no-figuració? Que viuen a Barcelona? La pertinença a col·lectius d’art? Com pensar en les poètiques diferents des d’un punt que transcendeix el lloc comú i alhora sigui comú a tothom?
El filòsof francès Gilles Deleuze deia que tot art deia que tot art és resistència, que l’acte de creació, en si mateix, és un acte de resistència. Resistència a què o a qui? A la societat en què ens toca viure avui dia. Una societat en què la informació és la forma de control: videovigilància, mitjans de comunicació, xarxes socials… Som mirats i ens mirem a través de la imatge. Una imatge cada cop més nítida, cada cop més hiperrealista.
L’abstracció se sostreu a la narrativa de la imatge, són imatges que es resisteixen a l’obsessió de voler veure-ho tot, de saber-ho tot. No cal donar informació, res ens referència en l’abstracció. Entrem en el domini de la sensació, de la intuïció, de l’emoció, de la contemplació. L’abstracció s’abstreu de la realitat, crea altres mons. Móns que ens obliguen a pensar i sentir des d’un lloc diferent. En una societat en què les metàfores semblen absents, l’abstracció és la pura metàfora.
Però aquests 14 artistes també resisteixen des d’altres indrets, no solament se sostreuen a la narrativa de la imatge sinó als medis i espais on mostren el seu treball. Han decidit escapar-se de la tirania del mercat i de les institucions que defineixen què és art i quin valor té. Habiten espais que han estat deixat de banda, circulen en àmbits accessibles a tothom, com els centres culturals de barri o les galeries de l’extraradi. Espais on l’art de mercat és absent.
I per què parlem de pràctiques de resistència? Perquè ells no viuen vides paral·leles a la quotidianitat que els habita, sinó que aquesta realitat els travessa. Lluny d’ells hi ha l’imaginari de la torre de vori o de l’artista tocat per la genialitat. No caben en cap estereotip de l’art. I això també són formes de resistència.
