Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, submarinistes de l’Estartit (Baix Empordà), pescadors i ajuntament s’han aliat per retirar residus voluminosos que s’havien acumulat al mar entre la platja gran i la desembocadura del Ter.
Són morts de fondeig, rodes de camió o estructures metàl·liques que en algun moment van anar a parar al fons marí i que tenien impacte en l’ecosistema. Els pescadors han identificat una vintena de punts que, després, els bussejadors han senyalitzat. També han fet gravacions perquè el Parc analitzés quines restes era viable treure. Una embarcació grua està fent la retirada en setze punts. “El mar no és un abocador on s’hi puguin llançar coses de manera continuada“, ha remarcat el director del Parc.
Entre la platja gran de l’Estartit i la gola del Ter, s’estén una llarga llengua de sorra custodiada des del mig del mar per les Illes Medes i, des de l’interior, pel Montgrí. Una postal idíl·lica de la Costa Brava però que, al fons de mar, també ha acumulat alguns residus voluminosos al llarg dels anys, afectant l’ecosistema de la zona, contaminant i interferint en algunes activitats econòmiques.
Els pescadors de l’Estartit ja “feia anys” que alertaven que, oculta a la sorra i a la zona que limita amb el Parc Natural, hi havia aquestes deixalles de grans dimensions on les seves xarxes s’hi quedaven enganxades.
Per això, Parc Natural, els mateixos pescadors, els submarinistes de l’Estartit i l’Ajuntament han sumat esforços per aconseguir extreure els residus i tornar el mar al seu estat natural. “‘Fons Net’ és un projecte molt plural“, ha explicat el director del Parc Natural, Ramon Alturo, que assenyala que és fer un pas més a les accions de neteja de platges o de retirada de plàstics del fons del mar que feien fins ara.
I al fons del mar hi ha localitzat una mica de tot. Són, sobretot, morts de fondeig, uns pesos que es posaven al fons del mar i on es lligaven les boies per poder fondejar embarcacions. Però no només hi ha això, també han localitzat un parell de rodes de camió, una estructura metàl·lica, alguns peça de plàstic i troncs grans, segurament arrossegats per algun temporal. Segons ha concretat Alturo, els pescadors havien localitzat una vintena de punts amb abocaments i els submarinistes n’han acabat revisant 23: “Durant les prospeccions en van trobar algun més“.
El president de l’associació de centres d’immersió de l’Estartit, Ramon Siliceo, ha explicat quin ha estat el paper que han jugat els submarinistes en el projecte. Un cop els pescadors han indicat on havien trobat voluminosos, els bussos voluntàriament han rastrejat el mar per poder enregistrar i senyalitzar els morts: “Moltes vegades la dificultats que hem tingut ha estat el mateix mar que no sempre està tan pla com necessites. Els morts estan en zones on els centres de busseig no hi anem perquè és sorra i hi ha poca fondària i, allà, vam planificar una sèrie d’immersions per parelles de bussejadors per fer recerques per trobar-los i deixar-los senyalitzats perquè els poguessin treure“.
Una altra vessant de la tasca dels submarinistes també ha estat cabdal: les gravacions dels voluminosos. A través dels vídeos, el Parc Natural ha pogut valorar si els objectes es podien retirar o no. “Si el Parc considerava que havien generat una vida important al seu voltant i que no eren perillosos, no es podien treure i s’havien de deixar“, ha explicat Siliceo.
Ous de sèpia i calamar
El director del Parc Natural, Ramon Alturo, resol que finalment han retirat residus de grans dimensions de setze punts. El Parc ha contractat una empresa especialitzada i cinc bussos que, amb una embarcació grua, ha pogut treure les restes.
La tasca no és senzilla. Els bussos baixen fins al fons del mar, on les boies col·locades pels submarinistes voluntaris assenyalen que hi ha un objecte. Ja sigui amb una mena de flotadors o amb cordes, des de sota el mar els hissen amb la grua i pugen els residus a l’embarcació. Des d’aquí, els duen a port on l’Ajuntament s’encarrega de seleccionar-los i gestionar-los.
I hi ha una dificultat afegida. “Hem trobat ous de calamar i de sèpia, sobretot, en aquesta residus i el que fem és rescatar-los i aprofitar el ‘Projecte sèpia’ per recollir-los i dur-los a incubadores a port perquè els ous puguin arribar a bon terme“, explica Alturo. Segons el director del Parc, si haguessin retirat les estructures, segurament els ous “no haurien arribat a bon terme” perquè estaven ubicades en zones molt baixes.
El Parc Natural exposa que aquest és el primer cop que es fa una acció d’aquestes característiques però que la idea és “anar-ho repetint“. “Alguna gent es pensa que el mar és un lloc on es pot tirar tot perquè no es veu, però no és un abocador“, afirma Alturo que concreta que una altra pota del projecte és la conscienciació i, per això, a finals de mes faran una jornada per explicar els resultats de la iniciativa “Fons Net”.
L’alcalde de Torroella de Montgrí – l’Estartit, Jordi Colomí, ha explicat que l’Ajuntament ha decidit implicar-se en el projecte perquè són “plenament conscients” de la problemàtica amb la que es trobaven els pescadors i subratlla que “la suma de tots” ha permès fer una feina important per preservar hàbitats. “La costa del Montgrí i les Illes Medes és una costa molt sensible i, com sempre ens diuen els científics, estem notant molt els efectes del canvi climàtic. Això ho hem de tenir sempre molt present i fer accions per intentar mantenir la biodiversitat“, conclou l’alcalde.
