Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura.- El documentalista i realitzador Antoni Martí ha revisat i ampliat, dues dècades després, l’icònic treball que va fer per documentar l’intercanvi cultural entre carboners catalans i suecs: “Homes de fum” (2001).
Després d’haver-se estrenat a la Bisbal, Cassà de la Selva i Torrella de Montgrí, l’audiovisual arriba a Monells, on es projectarà a l’Auditori de l’IRTA: serà aquest dissabte 30 d’octubre a les 18 hores. Per assistir-hi cal fer reserva prèvia trucant a l’Ajuntament de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura: al telèfon 972 64 05 73.
“Homes de fum” de Martí testimoniava l’intercanvi entre carboners de les Gavarres i de la regió sueca de Glavëborg, i n’ha fet una relectura ampliada en tots els aspectes, fins a convertir-lo en un llargmetratge documental de 80 minuts, carregat de material inèdit i testimonis. Martí ha aprofitat la celebració de les dues dècades per tornar a visionar el material d’arxiu i n’ha acabat fent un treball profusament documentat que mostra una gran quantitat de noves imatges de l’intercanvi i reflexiona sobre el llegat que en va deixar a Forallac, on des de l’any 1996 se celebra la popular festa de La Carbonera. Per bé que els principals protagonistes de l’experiència han traspassat, el documentalista aporta el testimoni de persones que també van formar part de l’expedició que el entre el 25 d’agost i el 9 de setembre de 2001 va fer 3.000 km fins a la regió sueca de Glavëborg. Un mes després, una comitiva sueca va participar La Carbonera i van mostrar com era el procés de carboneig a la seva regió.
Aquesta iniciativa cultural es va gestar en el marc d’un acord de cooperació entre el Consell Regional i la Generalitat de Catalunya, a través de la direcció general de Relacions Exteriors. En el vessant més personal, al darrera del projecte hi van haver les figures de Pau Puig, historiador i excol·laborador extern de la Generalitat, i d’Assumpta Fabré, que era gerent d’un recent constituït Consorci de les Gavarres.
El carbó vegetal ha tingut històricament una gran importància a les dues regions. A Suècia, a banda de ser una font energètica indispensable a les llars, va ser clau per a la indústria siderúrgica. D’altra banda, el carboneig manté un gran pòsit cultural i està estretament associat a les Cançons de carboners, del prestigiós poeta Dan Andersson, considerat el Jack London suec. Pau Puig assegura que: “A vint anys vista, l’intercanvi de carboners és el més original de tots els projectes que es van dur a terme entre Gävlegorg i Catalunya. Hauria estat una llàstima que hagués caigut en l’oblit. Afortunadament aquest documental pretén evitar-ho”.
Reconeixement a l’ofici de carboner
Antoni Martí explica que “el nou treball és un acte de reconeixement als vells carboners que durant segles han treballat des de l’anonimat, per tal de poder tenir un plat calent a taula i poder-nos escalfar a l’hivern”. D’altra banda, argumenta que aquest és un treball més reposat i emotiu, a diferència del primer, en què es va fer amb una certa urgència per tal de tenir-lo a punt en poques setmanes, quan es va rebre la comitiva sueca durant la festa de La Carbonera de 2001. Assegura que un cop revisat tot el material gravat durant l’intercanvi, va poder constatar una gran nombre d’imatges d’extrarodinària qualitat plàstica i documental i moltíssims detalls de vivències que no havia utilitzat per la urgència de la producció. Un cop treballat tot el nou material i definit el nou enfoc des de la perspectiva del pas del temps vint anys després, ha pogut configurar un llargmetratge documental amb una gran càrrega etnològica i emocional.
El treball, segons Martí, també vol retre un sentit homenatge a les persones que ja no hi són i van ser claus en aquella experiència cultural, com són l’Assumpta Fabré, els carbonera Lluís Pla, de la Bisbal, i Lluís Ribas, de Sant Gregori, que en el crepuscle de les seves vides van poder demostrar, una vegada més, la seva saviesa, davant l’expectació creada en aquest intercanvi internacional.
Deixa un comentari