La Universitat de Girona (UdG) ha presentat aquest dilluns el conjunt de les actuacions de recerca arqueològica que desenvolupa actualment a les comarques gironines, una activitat sostinguda durant més de tres dècades que combina investigació d’excel·lència, preservació del patrimoni, transferència de coneixement i servei a la societat.
L’objectiu de la presentació, que ha tingut lloc al Rectorat de la UdG, és posar en relleu la dimensió d’una tasca que la UdG desenvolupa de manera continuada gràcies a la col·laboració amb ajuntaments, institucions i entitats del territori, i que ha convertit la Universitat en un dels principals agents de recerca arqueològica del país.
A l’acte hi han assistit el rector de la Universitat de Girona, Josep Calbó; la presidenta del Consell Social de la UdG, Assumpció Vila; el vicerector d’Impacte, Territori i Sostenibilitat, Ignasi Rodríguez-Roda; el vicepresident quart i diputat de Cultura de la Diputació de Girona, Jordi Camps; el vicepresident del Consorci de les Gavarres i alcalde de Cassà de la Selva, Pau Presas, i els alcaldes de Roses –Sílvia Ripoll–, de Calonge i Sant Antoni –Jordi Soler–, de Sarrià de Ter –Isaac Ramió–, de Quart –Ferran Rodero– i de Sant Julià de Ramis –Marc Sayols–. També hi han assistit la degana de la Facultat de Lletres, Isabel Pujol; el director del Departament d’Història i Història de l’Art, David Vivó; el director de l’Institut de Recerca Històrica, Enric Saguer, i el director de la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic, Marc Bouzas, impulsor i coordinador de les iniciatives presentades. Aquesta diversitat de participants evidencia el compromís compartit amb la recerca arqueològica, la preservació del patrimoni i la transferència de coneixement a la societat.
El rector, Josep Calbó, ha destacat: “L’arqueologia a les comarques gironines és una tasca compartida entre la Universitat, les administracions i la ciutadania, i constitueix un exemple de com la recerca pública pot generar coneixement, preservar el patrimoni i retornar valor al territori”.
Segons Marc Bouzas, director de la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic, “la investigació arqueològica impulsada per la UdG va més enllà dels treballs d’excavació. Inclou la generació de nou coneixement científic, la publicació de resultats, la formació de personal investigador, la valoració i patrimonialització dels jaciments i la seva transferència a la ciutadania a través d’activitats divulgatives, exposicions, visites, conferències i publicacions”.
La Universitat ha volgut destacar especialment la implicació de les institucions que, al llarg dels anys, han fet possible aquest treball compartit. És el cas de la Diputació de Girona, que participa en diversos convenis i actuacions vinculades a la recerca arqueològica, i dels ajuntaments de Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter i Calonge i Sant Antoni, que mantenen una llarga trajectòria de col·laboració amb la UdG.
A Sant Julià de Ramis, la cooperació amb la Universitat es remunta a fa trenta anys i ha estat clau per a la investigació i la posada en valor dels jaciments del municipi. A Sarrià de Ter, la UdG desenvolupa des del 2008 els treballs d’investigació a la vil·la romana del Pla de l’Horta, mentre que a Calonge i Sant Antoni la recerca s’ha centrat en la vil·la romana del Collet i, anteriorment, en la terrisseria del Collet Est.
A aquestes col·laboracions consolidades s’hi afegeixen les actuacions que actualment es desenvolupen conjuntament amb els ajuntaments de Quart i Cassà de la Selva i amb el Consorci de les Gavarres, en el marc dels projectes vinculats als jaciments de la Creueta i de Puig Castell, amb ajuts de la Diputació de Girona de 40.000 i 30.000 euros respectivament.
El vicepresident quart i diputat de Cultura de la Diputació de Girona, Jordi Camps, ha explicat que “des de la Diputació de Girona entenem aquests convenis com una mostra clara del valor de la cooperació institucional. La recerca, la conservació i la difusió del patrimoni arqueològic requereixen esforços compartits, compromís a llarg termini i una visió que vagi més enllà dels límits administratius. Precisament això és el que avui posem en valor”.
“El patrimoni cultural és un dels testimonis més valuosos de la nostra trajectòria col·lectiva. És el llegat que explica qui som, d’on venim i com s’ha configurat el nostre territori al llarg dels segles. Per això, la seva protecció, conservació, recerca i difusió no són només una responsabilitat legal, sinó també un deure moral envers les generacions futures”.
“La Universitat de Girona ha estat i continua sent un aliat estratègic en aquesta tasca. El vincle entre la Universitat i la Diputació de Girona és profund i històric. Al llarg dels anys, la institució provincial ha acompanyat el creixement i la consolidació de la universitat pública de les nostres comarques, convençuda que el coneixement és una de les millors eines per impulsar el desenvolupament del territori”.
El vicepresident del Consorci Gavarres i alcalde de Cassà de la Selva, Pau Presas, ha explicat les dues línies de treball en què col·labora el Consorci: “El projecte arqueològic del poblat ibèric de la Creueta, a Quart, desenvolupat conjuntament amb l’Ajuntament de Quart i el Consorci de les Gavarres és un jaciment que ofereix una oportunitat extraordinària per aprofundir en el coneixement de la societat ibèrica que va habitar les nostres terres i per continuar ampliant el patrimoni científic i cultural de les comarques gironines”. “I el projecte que impulsem a Cassà de la Selva, al jaciment del Puig del Castell, declarat Bé Cultural d’Interès Local, és un projecte que permetrà completar un programa d’intervencions arqueològiques de quatre anys que contribuirà a documentar, preservar i donar a conèixer un espai patrimonial de primer ordre vinculat també a l’entorn de les Gavarres”.
Per a la Diputació, aquests convenis no representen únicament una aportació econòmica, ja que també hi contribueix a través del servei de Monuments, que posa al servei dels projectes el seu coneixement tècnic i professional. La possibilitat de redactar projectes d’adequació o museïtzació derivats de noves troballes arqueològiques és una mostra de com la Diputació vol acompanyar en tot el procés: des de la recerca fins a la posada en valor dels jaciments i la seva obertura a la ciutadania.
La UdG reivindica que la recerca arqueològica constitueix una eina de servei públic que contribueix a ampliar el coneixement sobre el passat, a preservar el patrimoni col·lectiu i a posar-lo a disposició de la ciutadania. La patrimonialització de jaciments, la difusió científica i divulgativa i les activitats obertes al públic formen part d’aquest compromís amb el territori i amb la transferència de coneixement.
