Aquest dimecres al matí s’han presentat els resultats de la campanya 2024 d’excavacions arqueològiques a la vil·la romana del Collet.
L’acte ha comptat amb la participació de Jordi Soler, alcalde de Calonge i Sant Antoni, i Elisabet Moner, arqueòloga del Laboratori d’Arqueologia, Història Antiga i Prehistòria de la Universitat de Girona.
Durant quatre setmanes, entre setembre i octubre de 2024, s’han dut a terme noves excavacions arqueològiques a la vil·la romana del Collet de Calonge i Sant Antoni. Aquestes excavacions han estat promogudes per la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni amb el suport de la Generalitat de Catalunya, a través del projecte quadriennal de recerca “La vil·la romana del Collet i el seu fundus”, i la Diputació de Girona. Marc Bouzas, Josep Burch, Elisabet Moner, qui ha dirigit el treball de camp, i David Vivó encapçalen el grup investigador d’aquesta vil·la romana.
Les excavacions d’enguany han aportat nova informació de totes les fases del jaciment. En primer lloc, s’ha excavat un nou sector de la fortificació construïda en aquest punt del litoral de Sant Antoni durant la Guerra Civil Espanyola. Aquest any s’ha seguit excavant la trinxera que enllaça les diferents zones d’aquest espai en els seus extrems oest i nord-est, documentant-se en aquest últim una nova estructura de protecció de formigó, igual que la que ja s’havia documentat en anteriors campanyes al seu extrem sud. S’han recuperat diversos objectes propis d’aquest tipus de construccions com bales o restes del filat que complementava les trinxeres.
Pel que fa a les excavacions que afecten a la vil·la romana pròpiament dita s’han centrat principalment en dues zones: l’ala oest de la vil·la imperial romana (segle I-V) i el pati d’època republicana (segle I aC).
S’han seguit documentant, en l’esmentada ala oest de la vil·la, habitacions pavimentades amb morter hidràulic, que tindrien, ara per ara, un ús indeterminat. Cal remarcar la descoberta d’una nova gran habitació que conservava tot el terra i el sostre caigut a sobre. D’aquesta manera s’ha pogut excavar un potent enderroc que, de ben segur, ajudarà a detectar en quin moment fou abandonada aquesta part de la vil·la.
Encara s’han produït més novetats en aquesta façana oest ja que, per exemple, s’han detectat fins a tres habitacions més, que encara no s’han pogut excavar, i reformes molt importants en d’altres, on s’han documentat diversos nivells de paviment els uns a sobre els altres. Cal destacar també que, per sota aquestes habitacions d’època imperial, s’han descobert els fonaments d’una torre de la vil·la d’època republicana. Aquest és un fet molt destacable ja que, d’aquesta manera, s’ha pogut definir clarament la façana sud de la vil·la en el seu primer període constructiu.
A la zona central del pati s’ha documentat un gran retall a la roca natural. Aquest gran tall s’ha interpretat com una cisterna d’aigua que degué abastir tota la vil·la i que un cop amortitzada es va reblir amb un conjunt de material molt rellevant.
Finalment cal remarcar que, en paral·lel als treballs d’excavació, s’han dut a terme també treballs de restauració i adequació de diferents parts del jaciment per part de l’empresa Signinum S.L.
Durant la presentació dels resultats, l’alcalde de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler, ha afirmat que “des de l’Ajuntament estem extremadament contents de la marxa que porten aquestes excavacions, ara que ja es compleix la desena campanya. Una campanya que ens ha avançat nou coneixement sobre aquesta vil·la romana, que tenia una gran importància. Era una vil·la potentada”. Per la seva banda, l’arqueòloga Elisabet Moner ha explicat que “els resultats són molt satisfactoris. Esperem poder anar completant la planta de la vil·la amb les futures campanyes d’excavació”.
