Palafrugell / Torroella de Montgrí .- La programació de la FVC per a l’any 2023 s’enceta amb dues grans exposicions individuals. Per una banda, a principis de febrer a Can Framis es presentarà Bad Painting?, una proposta de Carlos Pazos amb la complicitat absoluta d’Eloy Fernández Porta i la col·laboració del Museu Nacional: la Vila Casas es convertirà en l’escenari d’una inquisició irònica sobre la Història de l’Art i el concepte del gust. D’altra banda, a mitjan febrer, els Espais Volart acolliran la primera antològica dedicada a l’obra de Santi Moix, titulada La costa dels Mosquits. L’exposició inclou més de vuitanta peces, entre pintures, aquarel·les, ceràmiques, escultures i intervencions efímeres a les parets, i és, sens dubte, l’exposició de més envergadura que ha fet mai aquest artista resident a Nova York des del 1986.
Els museus de l’Empordà obriran aquest cap de setmana amb la pròrroga de l’exposició de Subirachs a Can Mario i amb la de l’Impuls nòmada de Jordi Esteva al Palau Solterra.
La primavera portarà dues exposicions col·lectives a l’Empordà. D’una banda, el Palau Solterra presentarà l’exposició dels finalistes del Premi de Fotografia 2023 i, de l’altra, Can Mario acollirà la segona mostra de la cartografia artística de l’Empordà –iniciada a principis del 2022–, aquest cop titulada Mar de fons. Artistes de l’Empordà (2) que recull una segona tria d’una vintena d’artistes residents al nostre territori amb llenguatges molt més contemporanis.
A l’estiu, Can Framis acollirà l’exposició Patrim’22 de l’alumnat del darrer any de la Facultat de Belles Arts (UB). El conjunt de les obres seleccionades passarà a formar part del Fons Patrimonial de la Universitat de Barcelona, que aposta any rere any per donar suport al seu alumnat i a la creació emergent. A principis de juliol, el Palau Solterra presentarà l’exposició fotogràfica Tots els dies són meus de Marta Sentís. Les fotografies de Sentís mostren el grau de complicitat que estableix amb diferents grups socials, la seva assertiva voluntat de pertinença; per això, defuig la mistificació de l’exòtic i se centra en el mestissatge cultural que hi ha a tots els continents. Tota la seva obra és un imaginari visual narrat en primera persona, que afirma emfàticament la seva vocació de llibertat.
Finalment, la tardor arribarà amb tres exposicions més a Barcelona. Per una banda, als Espais Volart, es presentarà L’invisible visible de Fina Miralles, on l’artista aprofundeix en la relació entre l’escriptura i la seva obra visual. L’edició en quatre volums dels escrits de Fina Miralles amb el títol Fina Miralles. Paraules fèrtils 1973-2017 ha posat en relleu la profunda relació entre aquests dos conceptes. L’exposició aprofundeix en aquest diàleg i fa aflorar allò que els ulls no veuen i que l’artista ens fa percebre. Paral·lelament, als Espais Volart es podrà veure l’exposició de Maria Girona, Contemporània de si mateixa, amb motiu del centenari del seu naixement. Aquesta antològica ajudarà a descobrir la seva obra i contribuirà a situar-la al lloc que es mereix: no sols com una relectura gens acadèmica del Noucentisme, sinó com una plasmació extraordinàriament refinada d’un imaginari mediterrani centrat en els estímuls visuals procedents del seu triangle màgic: Barcelona, Cadaqués i Calaceit.
I, per últim, Can Framis acollirà l’exposició de Joan Claret & Joan Vilacasas a partir de la donació de la Col·lecció Brigitte i Hans Robert Thomas. Aquesta mostra planteja un fecund diàleg entre dos dels màxims exponents de l’abstracció catalana de la segona meitat del segle XX, Joan Claret (Barcelona, 1929-2014) i Joan Vilacasas (Sabadell, 1920-2007), membres del grup «0 Figura» (1960-1963), que crearen conjuntament amb Tharrats, Hernàndez-Pijuan i el crític Santos Torroella al voltant de la Sala Gaspar.
Exposicions itinerants del primer trimestre
A finals de febrer, el Centre Cultural Blanquerna de Madrid i la FVC dediquen una exposició a Isidre Manils titulada No una imatge justa, sinó justament una imatge. La mostra s’insereix en el conveni de col·laboració entre ambdues institucions per tal d’atorgar un major recorregut als creadors i creadores de la col·lecció d’art de la Fundació a Madrid.
A mitjan març, el Castell de Vila-seca acollirà l’exposició d’Agustí Puig titulada La poètica del gest, una proposta que ressegueix la trajectòria recent del pintor de Sabadell i que contempla les diferents disciplines a les quals s’atansà el creador, com ara l’escultura, la ceràmica, el gravat o el dibuix. A més, la mostra comptarà amb obres inèdites elaborades ad hoc per a l’equipament del Castell de Vila-seca.
Deixa un comentari