La IAEDEN i l’Institut d’Estudis Empordanesos (IEE) demanen protegir i investigar un jaciment medieval a la Jonquera, que inclouria una fortalesa i un vilar. Les entitats insten al Departament de Cultura i a l’Ajuntament que es declari BCIN i que es delimiti un entorn de protecció, de cara a futures excavacions.
A més, alerten que “es troba a l’àrea afectada pel projecte del parc eòlic Galatea“. Les ruïnes eren conegudes pels Amics de Santa Llúcia, que a finals dels 60 van fer tasques d’adequació l’entorn. Però no va ser fins al 1986 que el Grup Empordanès de Salvaguarda i Estudi de l’Arquitectura Rural i Tradicional (GESEART) va documentar per primer cop el jaciment, que ara s’ha “redescobert“.
El gran incendi que l’any 1986 va afectar la zona va deixar al descobert part de l’estructura i va permetre elaborar un primer plànol, un primer dibuix del complex i extreure’n unes primeres conclusions. Amb el pas dels anys, però, les restes van quedar colgades pel bosc.
Tot i que el GESEART situava la trobada al segle X, les investigacions sobre el terreny realitzades pel doctor en Història de la UdG, Lluís Serrano, i l’arqueòloga i presidenta de l’IEE, Anna Maria Puig, l’ubiquen en segles posteriors. “És difícil establir l’estratigrafia del jaciment, però pel tipus de parament i de construcció respondria més als segles XII i XIII“, assegura Puig.
La fortificació compta amb murs de pedra treballada i lligada amb morter de calç i s’hi aprecien dos recintes murats d’uns 1.500 metres quadrats. El jaciment s’ubica a uns 400 metres d’alçada, a pocs metres de l’ermita de Santa Llúcia (en època medieval, Sant Miquel de Solans) i en un entorn amb unes vistes privilegiades.
“S’hi intueix una mena de fortificació important, notable i també hem vist una paret bastant gruixuda i unes espitlleres de defensa, a més d’un seguit d’estructures que formarien part d’algun tipus de vilar o ocupació al voltant del castell“, explica Puig.
Unes restes amb moltes incògnites
En aquest sentit, admet que és difícil saber a què corresponen aquestes dependències però “sí que sembla que depenen o estarien envoltades o protegides pel castell“. “Evidentment, hi estan relacionades perquè estan molt a prop. També ho estan de Sant Llúcia, per tant, segurament era un petit poblament dependent d’aquesta parròquia; però encara queda molt per investigar“, insisteix Puig.
Puig creu que cal una recerca documental i també l’arqueològica. La documental és com “buscar una agulla en un paller“, admet. Pel que fa a l’arqueològica, diu que és necessària per veure “la magnitud de les restes, la densitat de població i la importància que va tenir en el seu moment“. “Ara ens pot semblar un indret inhòspit, però potser no ho era tant“, diu Puig.
El portaveu de la IAEDEN, Arnau Lagresa, alerta que la zona està afectada pel projecte del parc eòlic Galatea i que, per això, la seva protecció urgeix. “L’estudi d’afectació del patrimoni històric i cultural del projecte no contempla que hi ha aquestes restes en aquest emplaçament“, remarca Lagresa. “Ara el que cal és tant una investigació documental com arqueològica, i fer una protecció de l’entorn perquè o es pugui veure afectat per cap infraestructura ni res en un futur“, afegeix Lagresa.
Per tot plegat, han demanat formalment al Departament de Cultura i l’Ajuntament de la Jonquera que protegeixin l’espai i el declarin BCIN. També que es delimiti un entorn i una zona arqueològica “atesa l’existència d’un potencial jaciment arqueològic“.
També demanen que s’incorpori al registre de BCIN, al Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya i a l’Inventari de Patrimoni. A l’Ajuntament, li demanen també que incorpori el castell i el seu entorn al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Elements d’Interès Històric i Artístic de La Jonquera i que tramiti els instruments urbanístics procedents per incorporar al POUM i al Catàleg l’esmentat castell com a BCIN.