Glòria Jara i Albertí
Santa Cristina d’Aro.- El diumenge 8 d’octubre l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro ha organitzat una tertúlia amb el títol “Vincles de Mercè Rodoreda”. L’objectiu de l’acte cultural ha sigut el de celebrar l’aniversari de naixement de l’escriptora Mercè Rodoreda, que va néixer el dia 10 d’octubre de 1908.
Una vintena de persones han seguit atentament l’acte que en tot moment ha estat conduït per Núria Bazaga, especialista en l’obra de Mercè Rodoreda, del projecte “Clàssics catalans a les vostres biblioteques” del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i Espais Escrits. Durant la primera part, Núria Bazaga ha entrevistat a Anna Mª Saludes, traductora, docent catalana, especialista de l’escriptora Mercè Rodoreda, filla de la pintora i pedagoga Susina Amat, amiga de Mercè Rodoreda, i vinculada amb Romanyà de la Selva. La segona i última part de l’acte hi ha pres part, a més a més de l’Anna Mª Saludes, Carme Arnau, historiadora de la literatura catalana, crítica literària i doctorada amb una tesi sobre Mercè Rodoreda. Tal com ha explicat, va conèixer en vida a l’escriptora, l’havia visitat a la casa de Romanyà, a l’hospital, va assistir al seu enterrament… També hi ha pres part Giuseppe Grilli, lingüista, estudiós de la literatura italiana, especialitzat en catalanística i hispanística i també va conèixer en vida a l’escriptora Mercè Rodoreda. I Miquel Martín, escriptor català que admira a l’escriptora i reconeix que la seva obra està influenciada per la lectura que ha fet de Mercè Rodoreda.
En el transcurs de l’acte s’han desvetllat informacions vàries sobre Mercè Rodoreda, l’escriptora de gran categoria que va escriure coses de fantasia a les seves obres. Entre les quatre personalitats esmentades han deixat entreveure que Mercè Rodoreda havia sigut una nena sobreprotegida pels seus pares, els quals, sobretot la mare feia el possible perquè es dediqués al món dels teatre. En canvi es recorda a una Mercè Rodoreda adulta bromista que no li agradava parlar de les seves primeres novel·les ni de certs aspectes de la seva vida privada. Un exemple ben clar és que en la relació epistolar amb Armand Obiols, els estudiosos de Rodoreda han trobat buits, desconeixen si va perdre cartes o les va estripar.
Carme Arnau, Anna Mª Saludes, Giuseppe Grilli i Miquel Martín han coincidit que s’ha escrit molt sobre el personatge de Mercè Rodoreda i no sempre s’ha dit la veritat. Entre altres, se li ha retret que va abandonar el seu fill en una societat patriarcal, en canvi Carme Arnau creu que si ho va fer és perquè devia tenir les seves raons. Giuseppe Grilli ha remarcat la llegenda que s’ha creat de Mercè Rodoreda perquè s’han passat per alt episodis de la història, com la Barcelona del 36. En canvi, a Miquel Martín li molesta que es parli més de la persona que hi havia darrera de Mercè Rodoreda que de l’obra d’una escriptora popular, amb talent i que utilitzava un català senzill i correcta.
Romanyà ha tancat l’acte, que ha celebrat a la plaça de l’Església, amb un brindis pel 115è aniversari del naixement de l’escriptora Mercè Rodoreda. El petit poble on l’escriptora hi va trobar el paradís, tal vegada perquè se sentia a casa seva, Catalunya, després de viure tants anys com una “pedra que rodola” i perquè el jardí que tenia a la casa li recordava la seva infantesa.
