Hi ha persones que la història les recordarà per la petjada que van deixant en el transcurs del temps. Una d’elles és Anna Maria Saludes i Amat, docent, i traductora i gran coneixedora de l’obra de Mercè Rodoreda.
Encara que va viure la seva darrera etapa a S’Agaró, va estar molt vinculada amb Romanyà de la Selva. Anna Maria Saludes va morir el 3 d’octubre de 2025 i mig any i escaig després aquest petit nucli, Romanyà, la va recordar. Seducció i saviesa van ser els adjectius que el dissabte 30 de maig van homenatjar a Anna Maria Saludes. L’emotiu acte va començar a les 12 del migdia a l’església de Romanyà i es va allargar fins passades les 2 de la tarda. Josep Xifre, alcalde de Santa Cristina, i Tina Gorina, regidora de Cultura, van donar la benvinguda a l’acte. Seguidament Araceli Bruch va prendre el relleu per presentar i donar el torn de paraula a Neus Penalba, comissària de l’exposició Rodoreda, un bosc; Rosa Cabré, historiadora de literatura catalana; Marta Pessarrodona –poetessa, narradora i crítica literària catalana– i al 131è President de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra. En el transcurs de les seves intervencions van fer honor a la figura d’Anna Maria Saludes a partir de la seva trajectòria professional i de la seva relació fraternal. A falta de Giuseppe Grilli, director del Departamento de Lingue, Letterature e Culture Straniere en la Universidad Roma Tre, per un problema de salut d’última hora, Montserrat Ardiaca va llegir el text que va fer arribar a l’homenatge. A continuació es va visualitzar un vídeo de fotografies per recordar les vivències d’Anna Maria Saludes i tot seguit es va procedir a la lectura de textos que Anna Maria Saludes va escriure en el seu moment. Lluís Jou va llegir “Les tres cases de Mercè Rodoreda”, article publicat a L’Avui al 06/11/2003, Carme Rei-Granger, “El nom de Rodoreda”, i Núria Bazaga, “L’àngel de l’amor i de la mort”.
A l’espera de publicar, al mes d’agost, el llibre Cartes de Mercè Rodoreda, Edicions Sidillà va editar, expressament per a l’homenatge, una separata del llibre titulada “Mercè Rodoreda i les amigues retrobades. De la Catalunya republicana a Romanyà. Cartes”. Tal com va explicar Xavier Cortadellas, fundador d’Edicions Sidillà, és una edició a cura d’Anna Maria Saludes Amat i Araceli Bruc Pla. Finalment, Enric Marquès, el President del Consell Comarcal del Baix Empordà, va cloure l’acte i a la sortida, a la plaça de l’Església, la trobada d’amistats d’Anna Maria Saludes va continuar amb un aperitiu.
L’homenatge va estar organitzat pel Consell Comarcal del Baix Empordà i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro.
Anna Maria Saludes, filla de pares republicans, va néixer a l’any 1939 a l’exili, a l’Hospital de Baiona, (França). El seu pare, Ernest Saludes, havia treballat en el Comissariat de Propaganda de la Generalitat, i la seva mare, Susina Amat, havia sigut secretària de la secció del Butlletí del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i se la recorda com a pintora, pedagoga i una de les grans amigues de l’escriptora Mercè Rodoreda. Anna Maria Saludes va tornar a Catalunya quan només tenia 2 anys. La seva infantesa va estar influenciada pels llibres i les obres d’art. Anys després es va llicenciar en llengües romàniques i “el dia que van garrotar Puig Antich”, a l’any 1974, va anar a viure a Itàlia. Primer a Nàpols, on va treballar a la universitat com a professora de castellà i més tard va ensenyar llengua i literatura catalana a universitats de Florència i Pisa.
Per mitjà de la seva mare, Anna Maria Saludes va tenir l’oportunitat de conèixer a Mercè Rodoreda i d’admirar-la. En una entrevista, Anna Maria Saludes va explicar: “Rodoreda era una persona molt simpàtica i cordial. Quan la vaig conèixer no li vaig donar importància, venia a casa a saludar els meus pares. Però després vaig començar a llegir les seves novel·les, li preguntava coses i en parlàvem. Era encantadora, tenia ganes de veure-la perquè amb ella sempre reies molt” A partir d’aquesta coneixença, durant els 40 anys que Anna Maria Saludes va viure a Itàlia va combinar la docència amb la traducció, a l’italià, de gran part de l’obra de Rodoreda. Va traduir Aloma (1987), La plaça del Diamant (1990), Mirall trencat (1992) i Quanta, quanta guerra (1994), així com els contes Semblava de seda (1986) i Paràlisi (1992) i l’obra de teatre (1987). Al 2010 va prologar i curar les Cartes a Mercè Rodoreda d’Armand Obiols, publicades al mateix any sota el segell de la Fundació La Mirada. També havia treballat en la publicació de les cartes entre les amigues Mercè Rodoreda, Susina Amat, Julieta Franquesa i Carme Manrubia. Anna Maria Saludes, que va ser sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), també va traduir a l’italià la Doctrina pueril de Ramon Llull (2003) juntament amb Anna Baggiani i les Poesies futuristes de Joan Salvat-Papasseit (1990).
En el transcurs dels parlaments es va deixar palès que Anna Maria Saludes era una persona culta, elegant, generosa, divertida, amb una gran intuïció natural però a la vegada caòtica. Una sàvia que tan Marta Pessarrodona com Quim Torra van lamentar el poc ressò del seu traspàs que van fer els mitjans catalans.
