En motiu del 20è aniversari del traspàs de mossèn Gumersind Vilagran (2 d’octubre de 2004), l’Arxiu Municipal de Santa Cristina ha volgut homenatjar al rector amb una visita guiada pels llocs on hi va dedicar part del seu treball i de la seva estima.
El passat dissabte 5 d’octubre més de 30 persones, principalment vingudes des de Palamós, es van passejar per diversos espais de Romanyà com el menhir de la Murtra, la Creu de Romanyà o el mateix nucli de Romanyà per conèixer de primera mà com mossèn Gumersindo va contribuir en la història d’aquest racó del massís de les Gavarres. La visita va ser guiada per la Carmina, persona vinculada amb l’Ajuntament de Santa Cristina, juntament amb Maria Perpinyà, neboda del rector, entre altres familiars. Igual que en la visita guiada que es va portar a terme l’any passat per la Festa Major de Romanyà, també hi van participar diversos testimonis que van conèixer a mossèn Gumersindo, entre ells en Julià Morales així com un dels 4 escolans que tenia el rector a Romanyà, en Manel Boadas de can Lloveras de Romanyà. En aquesta ocasió, la 2ª edició de la visita guiada, també hi varen prendre part la Fani i en Lluís, grans col·laboradors del mossèn i responsables de Càrites de Palamós. Entre tots plegats i amb el suport gràfic de fotografies que la família Vilagran va cedir, en el seu moment, a l’Arxiu Municipal de Sant Cristina d’Aro, van viure un matí ben emotiu tot recordant a mossèn Gumersindo.
L’èxit d’aquestes dues visites guiades és fruit de la labor social i humanitària, principalment, però també religiosa, cultural i lúdica que el mossèn va desenvolupar, en plena postguerra. Una labor que va arribar al cor de les famílies que llavors vivien a Romanyà de la Selva i a Bell·lloc d’Aro. Entre l’1 d’octubre de 1943 i el gener de 1955 va tenir cura de les parròquies de Bell·lloc d’Aro, Romanyà de la Selva i de Sant Cebrià dels Alls. En aquests 11 anys i escaig mossèn Gumersindo va condicionar l’antic cementiri de Romanyà, quan es trobava totalment abandonat, per convertir-lo en l’actual plaça de l’Església i en el punt de trobada de la gent. També va restaurar la Creu de Romanyà, que va ser malmesa durant la guerra civil; va organitzar, al primer diumenge de maig, el concorregut aplec de Romanyà; va aixecar, amb l’ajuda d’altra gent, el menhir de la Murtra; va construir, aquest any fa 80 anys, l’atri-capella que hi ha entre can Cama i la plaça de l’Església. També va habilitar l’entrada de la rectoria de Bell·lloc en una petita escola per a la mainada de Romanyà i de Bell·lloc que no podia desplaçar-se fins a les escoles de Santa Cristina, entre moltes altres bones obres.
Ara per ara la memòria és el poder més gran per mantenir viva la figura de mossèn Gumersindo a la nostra contrada. Un espai, un monòlit… podrien agrair-li eternament la seva tasca!
