Salvi Danés explora amb mirada íntima la vida i el paisatge de l’Empordà a la mostra “L’instint” al Palau Solterra

Torroella de Montgrí (ACN / Pau Roig)

El fotògraf Salvi Danés (Barcelona, 1985) explora amb mirada íntima la vida i el paisatge de l’Empordà a la mostra “L’instint”, que la Fundació Vila Casas inaugura aquest dissabte al Palau Solterra de Torroella de Montgrí.

L’exposició, que podrà visitar-se fins al 8 de juny, inclou unes seixanta fotografies de paisatge i també retrats que l’artista ha dividit en dos projectes: “Cypsela” i “Maregassa”. El primer recupera el nom d’una ciutat mitològica de la zona, suposadament engolida pel mar, i simbolitza l’hivern, mentre que el segon remet a un mar agitat i evoca l’estiu. Dues atmosferes contraposades que l’artista mostra a través del seu llenguatge fotogràfic particular, on abunden les captures de detalls i que presenta majoritàriament en blanc i negre si bé “Cypsela” presenta algunes imatges en color, però “un color d’hivern, sense llum directe, apagat, introspectiu“, explicava el mateix artista a la trobada amb els mitjans de comunicació.
A través d’aquesta mirada atenta, Salvi Danés convida el públic a un viatge nostàlgic, bo i recordant-li la fragilitat del present i la transitorietat de tot allò que ens envolta. Les seves imatges no són només documents visuals, sinó testimonis d’una època personal que s’esvaeix lentament. En un món en constant canvi, les seves fotografies actuen com a àncora d’històries personals efímeres i moments fugissers. És un acte d’instint, una necessitat d’atresorar tot allò que el pas del temps fa canviar en el seu entorn més immediat. Una forma de preservar la bellesa i la melancolia d’un territori i de la gent amb qui conviu. Reflexions sobre les relacions immediates, entre el temps i l’espai, entre el lloc i el joc.
Salvi Danès enfoca la seva lent en escenes que expliquen fragments de diferents situacions socials amb un estil directe i personal. Prenent com a referència els clàssics de la fotografia de reportatge, utilitza la narrativa del gènere per a trobar un llenguatge expressiu propi i atorgar significat a les seves històries.
En primer lloc, el meu motor és la curiositat i, en segon, la voluntat d’atresorar alguna cosa. No atresorar en el sentit d’apoderar-me d’alguna cosa i resguardar-lo, més aviat d’intentar plasmar com jo ho veig o les sensacions que m’evoca”, explica Salvi Danés. La cerca del temps compartit, la significació de qualsevol instant de la vida ordinària i les relacions amb el cercle familiar a través de la càmera són temes recurrents en la trajectòria de Salvi Danés.

“Cypsela” i “Maregassa”
Tant “Cypsela” com “Maregassa” són, en paraules de Danés, dos projectes “molt autobiogràfics, vitals fins i tot” que es van desenvolupant al llarg dels anys com si no tinguessin principi ni final, “com una mena de diari personal que vaig alternant amb altres projectes“. A “Maregassa”, concretament, treballa “amb una càmera compacta i petitona, més com si fos una extensió de mi mateix que no pas un instrument professional, i això em dóna aquesta anarquia a l’hora de treballar; les idees i associacions que intento generar amb les imatges presents en aquesta exposició no hi eren en el moment de fer-les: guardo totes les fotografies en una mena de calaix de sastre i a l’hora d’encapsular-les per una determinada mostra és quan apareixen el discurs i el recorregut“.
“Cypsela” és l’hivern, amb el mateix nom que una ciutat submergida per les aigües; “Maregassa”, l’estiu; el seu nom descriu un determinat estat de la mar, tot just abans d’avalotar- se. A partir d’aquesta ambivalència i de la llum de les dues estacions contraposades, Salvi trena una malla transparent nuada per silencis.
Cypsela és el nom d’una ciutat mitològica suposadament ubicada davant de les Illes Medes a l’Empordà, segons el poema Ora marítima de l’escriptor Avienus (segle IV dC). “Maregassa”, fa referència a una branca estiuenca i marítima i reafirma que la fotografia és una eina poderosa per retenir la memòria i documentar el pas del temps. La fotografia l’ha permès establir un vincle emocional amb aquells que veuen les seves imatges, suggerir visualment emocions que l’artista va experimentar en capturar l’instant.
Jugant amb les bases del reportatge periodístic i la fotografia conceptual, orienta el seu objectiu cap a escenes que expliquen fragments de diverses situacions socials amb estil directe, subjectiu i contemporani. Amb els clàssics del reportatge com a referència, utilitza la narrativa del gènere per trobar un llenguatge expressiu propi per donar sentit a les seves històries. La vessant autobiogràfica del seu treball com a fotògraf es centra a capturar moments íntims i personals de la seva vida i d’aquells que l’envolten. Ha documentat moments de felicitat, tristesa, amor i pèrdua, i ha descobert que aquests moments poden ser compartits amb altres d’una manera que transcendeix allò personal.

Salvi Danés Vernedas
Porta a terme la seva formació a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, on centra el seu interès en la fotografia amb un marcat caràcter documental. Jugant amb les bases del reportatge periodístic i la fotografia conceptual, dirigeix el seu objectiu cap a escenes que retraten fragments de diverses situacions socials, amb un estil contemporani, directe i subjectiu. Amb una especial èmfasi en la narració de gènere, desenvolupa un llenguatge expressiu propi que aporta un sentit distintiu a les seves històries.
Ha estat reconegut en certàmens nacionals i internacionals, com ara els Sony World Photography Awards, el Foam Amsterdam Talent i el College Photographer of the Year de la University of Missouri (Estats Units). Ha col·laborat amb les editorials Dalpine, Edicions Anòmales, Fuego Books, Socarrel Edicions i Standard Books, entre d’altres, per donar forma als seus projectes en format llibre, amb els quals destaca en el panorama fotogràfic per la seva manera particular d’articular un discurs innovador.
En aquest àmbit, ha estat guardonat a certàmens prestigiosos com, per exemple, el First Book Award de l’editorial londinenca Mack Books, el Prix du Livre de Les Rencontres d’Arles i PHotoESPAÑA. També ha publicat en nombrosos mitjans internacionals especialitzats, entre els quals destaquen British Journal of Photography, Foam Magazine, Polka, Camera Austria i Source.
La seva obra forma part de col·leccions privades i fons públics, com ara la Col·lecció Nacional de Fotografia Històrica i Contemporània de Catalunya, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Centro de Documentación y Biblioteca del Museo San Telmo. Combina els seus projectes personals i comissions editorials amb la docència en centres especialitzats.

Tags: art contemporani, exposició temporal, fotografia, Fundació Vila Casas, Palau Solterra, societat, Torroella de Montgrí

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Notícia anterior
La nova junta directiva de SOS Costa Brava aposta per accentuar la mobilització activista
Notícia següent
Els programes Singulars del Consell Comarcal arrenquen amb un mòdul d’atenció al client i comerç digital

Vols estar informat?

Subscriu-te i rebràs les notícies de l’Empordà gratuïtament al teu correu.

Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Catalunya News

Segueix-nos

Instagram

També us pot interessar

Idiomes