Glòria Jara i Albertí
Santa Cristina d’Aro.- A més de les visites guiades i teatralitzades que organitza, cada any, l’Ajuntament de Santa Cristina envers l’escriptora Mercè Rodoreda, aquest any ha ampliat la programació en motiu del 40è aniversari del seu traspàs, el 13 d’abril de 1983.
A partir d’aquesta efemèride, l’Editorial Trípode va crear el Premi literari de poesia catalana per a poetes inèdits, “Romanyà en memòria de Mercè Rodoreda”. Un premi que ja compta amb la seva primera obra guanyadora, Itineràncies, i que es va presentar el passat divendres 17 de novembre, al hall de l’Espai Ridaura. El diàleg entre Pilar Blasco, editora fundadora de l’Editorial Trípode, i Mercè Duran, autora d’Itineràncies, va desvetllar com des de l’escola i de l’institut Montserrat, Mercè Duran va descobrir la poesia. La lectura i els cursos que va fer, anys després, a l’Ateneu Barcelonès li han permès veure publicada part de la seva obra. Una poesia que permet sentir-se identificat amb el paisatge que viu, que camina, que la fa badar. I a partir de petits detalls arriba a l’universal. La poesia de Mercè Duran conté una mirada singular i un joc i una música determinada per dir el que ja s’ha dit moltes vegades però ho fa d’una nova manera. No és espontània sinó que reposa en el calaix, alguna ho fa durant anys.
Seguidament, dins del recinte del teatre pròpiament dit, va prendre la paraula Mariàngela Vilallonga, exconsellera de Cultura, catedràtica emèrita de Filologia Llatina a la Universitat de Girona i vicepresidenta segona de l’Institut d’Estudis Catalans. Tal com va explicar, Mariàngela Vilallonga va conèixer a l’escriptora Mercè Rodoreda, de joveneta, a la sastreria del seu pare, a Llagostera, i mesos després de la seva mort, al febrer de 1984, Carmen Manrúbia els va vendre la casa on Mercè Rodoreda hi va acabar Mirall Trencat… i que actualment es coneix amb el nom d’El Senyal Vell.
Després dels agraïments personals i d’honorar la tasca que fa l’Ajuntament de Santa Cristina per donar a conèixer l’escriptora Mercè Rodoreda i la seva literatura, Mariàngela Vilallonga va iniciar la conferència explicant que molt abans de crear, a través de la Càtedra M. Àngels Anglada, l’itinerari literari autoguiat “Rodoreda Romanyà”, al 2008 en motiu de l’Any Rodoreda (1908-2008), ja feia cursos d’estiu, conferències… a El Senyal Vell pels seus alumnes de la UdG.
L’escriptora de capçalera de Mariàngela Vilallonga va morir a la clínica Muñoz de Girona amb 12 obres reconegudes ja que les primeres que va escriure, Sóc una dona honrada? (1932)… no les va reconèixer mai. Després d’un apunt cronològic de les obres que Rodoreda va publicar en vida també va fer esment de la seva obra pòstuma que s’ha publicat en aquests 40 anys com La mort i la primavera (1986), Isabel i Maria (1991), la seva poesia, Agonia de Llum (2002), els reculls de contes (2022) per Abraham Mohino, l’epistolari i les biografies, entre elles les que va escriure Carme Arnau. I és que tal com va explicar Mariàngela Vilallonga, l’escriptora Mercè Rodoreda està tenint una posterioritat rica perquè desperta un interès molt gran. És considerada com l’escriptora en llengua catalana més llegida en tots els temps i traduïda en més de 30 llengües perquè la seva obra acontenta al públic però també als estudiants, a la crítica… Segons Vilallonga, Rodoreda és una gran escriptora perquè tenia una vocació enorme d’escriptora i perquè els personatges de les seves obres travessen en el temps, i fa que el lector s’hi trobi bé en totes les etapes. Uns personatges en que s’hi troba la vida i l’experiència vital de la seva autora. A les seves obres hi ha odi i compassió, tendresa… perquè Mercè Rodoreda, considerada per Mariàngela Vilallonga com un torrent d’escriptura, bevia de les fonts clàssiques però també de les contemporànies sense deixar de banda els clàssics catalans.
Delfí Dalmau; Josep Carner, en poesia; Armand Obiols, company; i Joan Sales, editor, van ser els seus interlocutors principals a més a més de Carmen Manrubia ja que li va permetre construir a petita escala el jardí de Mirall Trencat o l’espiritualitat que compartien les dues i que conté Quanta, quanta guerra. En quant a la biografia literària, Vilallonga esmenta Barcelona (hi neix), Girona (hi mor), Romanyà de la Selva (hi escriu i hi descasa eternament) però també París i sobretot Ginebra on escriu les grans novel·les a partir del record que té de Barcelona i de Catalunya. I no s’està de dir que Romanyà de la Selva va representar molt per Mercè Rodoreda “Mirall trencat no seria igual si no hagués anat a Romanyà” perquè a El Senyal Vell és una simbiosi amb la novel·la. A part de descriure-la per dins hi fa el jardí dels jardins, el jardí que no va tenir durant l’exili i que recupera el de la seva infantesa.
Vilallonga que, va explicar que està escrivint la biografia de Carmen Manrúbia, creu que l’escriptora Mercè Rodoreda va honorar Romanyà de la Selva a través de la seva literatura i amb el pas del temps s’ha convertit en un lloc de pelegrinatge.
Finalment l’espectacle teatral “Flors de malura” va posar punt final a l’homenatge de Mercè Rodoreda. Geòrgia Bonell en va ser la perfecta intèrpret amb la col·laboració de David Bayés a la música i de Carmela Llobet les projeccions i vestuari.
