Glòria Jara i Albertí
Santa Cristina d’Aro.- Judit Combis Romero fa un any que és voluntària de rescat a SOS 4X4. Aquesta jove de Sant Feliu de Guíxols però que ara viu a Santa Cristina explica que n’ha vist de tots colors.
Tot i així, com que la seva vocació és ajudar al qui ho necessita, assegura que cada servei que fa la fa més forta.
Un dels últims rescats que ha fet en té un record satisfactori. A les nou de la nit es va activar la recerca d’un noi amb problemes psicològics. La Judit explica que amb tan sols deu minuts després ja hi havia quatre vehicles de SOS 4X4 prestant el servei. Com a cap d’equip el primer pas que va fer va ser reunir-se amb la família per saber a on solia anar, si prenia medicació, si tenia alguna al·lèrgia, quan va sortir… Finalment, al voltant de les 12 de la nit el van trobar en vida en un dels llocs de referència. “Potser acabes ple de fang, de ferides… però quan veus la família que ha recuperat el seu ser estimat en vida, val la pena. Quan el servei s’activa deixes de fer el que fas però et sents ‘aliviada’ perquè penses que he sortit, he anat a buscar-lo i quan t’ho agraeix la família no està pagat”, explica la Judit. I continua dient: “quan s’activa el servei no penses com estarà la persona sinó com estarà el terreny, si podrem passar… Només penses en ajudar a la persona, sigui l’hora que sigui i trobar-lo bé el més aviat possible”. La majoria de rescats que ha fet la Judit Combis han estat satisfactoris, com a molt algú patia principis d’hipotèrmia. En el cas de trobar-lo en les condicions no òptimes s’intenta ajudar-lo fins que arribin els companys del SEM, Mossos d’Esquadra….
SOS 4X4 disposa de gossos de rescat i fins i tot té voluntàries implicades en l’àmbit de la psicologia d’emergència com per exemple la mare la Judit, la Victòria Romero. Un servei que necessiten quan després de dedicar-hi moltes hores no troben a la persona. “Causa impotència, el cos et demana que has de parar perquè no pot més però la ment et diu que has de seguir. Al final acabes pensant “no t’he trobat però almenys he fet alguna cosa”.
Tot i que hi ha gent que considera que la tasca que es desenvolupa a SOS 4X4 és per a homes, la Judit assegura que també hi ha noies i dones però anima a que el nombre de voluntàries creixi. Convida a que hi vagin amb voluntat d’ajudar i aviat s’adonaran si tenen vocació per formar part de SOS 4X4 o no. “Treballem amb equip, t’has d’esforçar i no parar. Fem els serveis amb el cotxe propi, ho fas de cor, amb la mà al cor i no cobrem perquè el dia de demà et pot passar a tu”. No es necessita formació prèvia perquè un cop es fan voluntaris reben formació a través de cursos de primers auxilis, recats, conducció per un riu, per neu, orientació, etc. i simulacres com el que van fer fa poc a Solius.
Però la tasca de SOS 4X4 no només es centra en el rescat de persones a muntanya sinó que cada vegada més SOS 4X4 dedica més serveis de suport, conjuntament amb Protecció Civil, a les curses de muntanya i a les bicicletades. També cuida la natura i sovint, tant en serveis de recerca com en cas d’incendi es coordinen amb els caçadors perquè són els que es coneixen els camins. Independentment del servei sempre presten la seva ajuda amb la coordinació i sota les ordres dels serveis d’emergència en qüestió.
Actualment SOS 4X4 també s’ha solidaritzat amb la guerra d’Ucraïna i amb els seus refugiats. S’han enviat 4 vehicles de rescat amb material i s’han escoltat 2 autobusos cap a Ucraïna. Però SOS 4X4 també col·labora a la Jonquera donant aliments, mantes… i recepcionant els refugiats ucraïnesos i també russos que ens arriben, coordinats per Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i Guardia Civil. La Judit Combis explica que s’ha format un grup SOS 4X4 Rescate (Juntos por Ucraina) on ja hi ha un miler de voluntaris amb els seus cotxes degudament logotipats. “Som persones, tots som iguals, som humans i hem d’ajudar-nos. L’esperit humà fa que quan els vas a buscar o els veus amb cares de pena els intentes animar, treure un somriure, que no se sentin sols…. Aportem tot el que podem”, comenta la Judit. Ella mateixa assegura que és una tasca que no té edat ni sexe. Es pot ser jove o gran, tan sols és ajudar per humanitat, fer-ho de cor.
