SOS Costa Brava adverteix de diverses tales massives d’arbrat amb objectius especulatius arreu del litoral

Girona.- SOS Costa Brava adverteix d’un ampli ventall de tales abusives amb finalitats especulatives i extractives a diferents paratges naturals d’alt valor ambiental del litoral gironí.

El cas més recent: durant els darrers mesos s’han produït tales abusives a Rodors, a la platja de Pals, una de les darreres pinedes sobre dunes d’Europa, en ser un Hàbitat d’Interès Comunitari Prioritari molt rar i molt amenaçat i que confronta un connector ecològic entre la Reserva Natural Parcial de les Basses d’en Coll i el PEIN Muntanyes de Begur i una àrea d’interès faunístic, amb presència d’espècies en perill d’extinció com el turó europeu. L’Ajuntament de Pals va licitar els treballs de manteniment de les franges de baixa combustibilitat de la urbanització Arenals Mar, regulats per la Llei 5/2003 de mesures de prevenció d’incendis forestals, perquè fossin acabats abans del 2 de febrer. SOS Costa Brava està totalment a favor del manteniment de les franges de protecció, però fetes d’acord amb el que marca aquesta normativa.
Segons la Llei, la franja exterior de protecció de 25 metres d’amplada, mesurats des del límit de les parcel·les situades al perímetre de la urbanització, ha d’estar lliure de vegetació seca i amb la massa arbòria aclarida i podada, i els treballs s’han de fer a través de la xarxa viària de la mateixa urbanització, amb una afectació mínima a les finques veïnes. Però els treballs a Rodors es continuen produint més enllà d’aquesta data límit, i en aquests moments hi ha una gran quantitat de branques que s’estan triturant i s’estan recollint els troncs de grans dimensions amb valor comercial, mitjançant remolcs i trailers de camions amb obertura de noves vies de servei de més de 4 metres d’amplada, que han arrasat amb una part important d’aquest hàbitat, just a l’inici del període de nidificació de multitud d’espècies.
Més enllà de les feines de prevenció d’incendis, s’han produït tales massives arreu amb finalitats extractives, afectant les finques veïnes fora dels 25 metres d’amplada, sense adoptar les mesures previstes per la normativa com el marcatge previ dels arbres afectats, donar preferència a la poda inferior i el desbrossament dels arbres fins a una tercera part, la retallada de les capçades per evitar el contacte d’unes amb altres, o el manteniment de l’arbrat i el matollar, tot complint les distàncies de 6 i 3 metres respectivament i el manteniment del 35% de l’arbrat i del 15% del matollar, afectant la majoria dels exemplars sans i de gran envergadura i deixant d empeus elsexemplars més dèbils que poden caure per si sols.
La federació adverteix que es tracta d’uns ecosistemes dunars de protecció prioritària i  preferent a Europa i que, després de l’aprovació recent de la Llei Europea de Restauració de la Natura, aquests boscos de pi pinyer sobre duna més ben conformats són els que millor compleixen la funció de restauració dels sistemes forestals litorals i que la Generalitat ara està obligada a protegir. Aquest fet encara s’agreuja més si es té en compte que davant les anteriors tales a Rodors que es van produir els anys 2013 a 2016, el Parlament de Catalunya va aprovar la Resolució 332/XI de 26 d’octubre de 2016, que “insta el Govern a iniciar els tràmits i els mecanismes necessaris per a protegir els sectors Rodors, a Pals, ampliant la zona PEIN”, i que el Síndic de Greuges va emetre la Resolució 7667/2016 de 17 de febrer de 2017 on reclama “la conservació de les pinedes sobre duna de Rodors”. Més recentment, un informe del Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter de 27 d’abril de 2020, sol·licita la protecció dels hàbitats dunars de Rodors, “amb l’objectiu que es mantinguin les característiques ecològiques i la seva pineda”, i el 28 de gener de 2021, s’aprova el Pla Director Urbanístic de sòls no sostenibles del litoral gironí, que als articles 70 a 96 de la Normativa d’Integració Paisatgística, es preveu la conservació de la màxima cobertura vegetal arbòria i arbustiva existent de paratges com Rodors i Pineda de Pals.
A més, aquest Pla Director va desclassificar i protegir alguns dels hàbitats de pinedes sobre dunes que ara s’estan eliminant. I és que des de l’any 1986, el Pla General de Pals encara vigent havia previst un projecte urbanístic faraònic sense avaluació ambiental amb més de 2.000 habitatges a Rodors, que va quedar aturat quan el Pla Director de la Costa Brava va desclassificar i protegir alguns d’aquests paratges forestals com Interpals, Puig Padrós, Roca Blanca, Rodors Sud i Rodors Nord, i va deixar per revisar en un futur planejament municipal la resta dels sectors, disminuint la densitat (Rodors 1, 2 i 3, paratge Rodors i Palsmar).
SOS Costa Brava denuncia que les finalitats extractives acaben esdevenint especulatives: s’aprofiten aquestes tales per desforestar zones amb la intenció que es puguin urbanitzar i s’hi pugui edificar després. Però només és un exemple més d’una pràctica que es va estenent arreu de la Costa Brava, on la federació denúncia tales massives que estan eliminant la pineda de la Fosca a Palamós, a Fontanilles, a Torrent, a Portlligat i a la pineda de la platja de Sa Conca a Cadaqués, a la pineda sobre duna de la Cala de Ses Vaques, Sa Tuna, Aiguafreda o inclús al Paratge d’Es Valls a Begur (on s’ha dut a terme una tala massiva dins del Pla d’Espais d’Interès Natural Muntanyes de Begur).
Sense anar més lluny, a Cadaqués les tales han eliminat la majoria d’arbres a la zona de l’entorn de protecció de la Casa de Salvador Dalí a Portlligat (que entrava dins el sector de Quatre Camins Sud que el Pla Director Urbanístic va desclassificar) i de la Pineda de Sa Jorneta, entre Llané Petit i Sa Conca a Cadaqués. A Palamós, s’ha eliminat per complet de forma il.legal la pineda d’una parcel·la de la Fosca amb un enorme forat d’uns 6 metres de profunditat, amb la finalitat de construir-hi un edifici unifamiliar, que l’alcalde diu haver aturat, quan ja no hi quedava cap arbre, però en aquests moments es continua eliminant la pineda a una parcel.la contigua que es troba a pocs metres del mar, on es preveuen construir-hi 3 edificis plurifamiliars en alçada amb greu impacte.
La normativa vigent de prevenció d’incendis estableix que, periòdicament i com a mesura de seguretat, s’han de fer podes i tales selectives a les franges perimetrals, però la federació alerta que en aquests casos les tales són abusives i es fan amb personal no qualificat i sense facultatius que els dirigeixin, i que no es preserva l’arbrat existent amb la separació de sis metres que marca la normativa, eliminant els boscos per complet, moltes vegades per fer pèl·lets que després s’acaben exportant, deixant només els arbres malalts i amb menys valor comercial, i s’eliminen arbres autòctons sans com alzinars, exemplars de pins de més de 60 anys o arbustos de sotabosc com el marfull, l’arboç o el llentiscle, deixant intacta la flora exòtica invasora.
Tot això, en un moment de sequera. Els arbres són reguladors del clima, retenen l’aigua de pluja al subsòl, eviten l’erosió i les inundacions, i mantenen la humitat ambiental. La federació està convençuda que aquestes tales responen a la voluntat extractiva de fusta de qualitat, a més de servir per desforestar una zona perquè s’hi pugui construir més endavant. Per revertir la situació, SOS Costa Brava fa una crida als ajuntaments que inspeccionin els treballs de tala d’arbrat de prevenció d’incendis, per evitar que cap empresa subcontractada faci tales abusives, i eradicar incompliments que haurien de ser sancionats, com no respectar el termini d’execució, afectant espècies que ara comencen la seva nidificació o l’obertura de vies.

Tags: Comarques gironines, denúncia, espais naturals, especulació, façana litoral, medi ambient, prevenció incendis, societat, SOS Costa Brava, urbanisme
Notícia anterior
La tramuntana obre el cicle de conferències “Pesca i Ciència” de la Càtedra d’Estudis Marítims de Palamós
Notícia següent
La Federació Catalana de Càmpings portarà el decret de sequera al TSJC per la prohibició d’omplir piscines

Vols estar informat?

Subscriu-te i rebràs les notícies de l’Empordà gratuïtament al teu correu.

Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Catalunya News

Segueix-nos

Instagram

També us pot interessar

Idiomes