Santa Cristina d’Aro.- L’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, a través de l’àrea de Cultura i Patrimoni i l’Oficina de Turisme, programa 14 rutes guiades de senderisme per conèixer el patrimoni natural i cultural del municipi al llarg d’aquest segon semestre de l’any.
A la part alta del Puig de la Cova de Llofriu (també anomenat Puig Granell o Puig Rosó), a aproximadament 200 metres sobre el nivell del mar, s’hi amaguen un possible paradolmen –anomenat Cova del Mas Estela, que tot i el seu nom no és massa a prop de la casa pairal del mateix nom– i un bloc de pedra natural que fins no fa massa temps es creia que podia ser un menhir d’època prehistòrica. És un paratge emboscat i encara força verge, situat al bell mig dels primers contraforts de les Gavarres en el seu camí natural cap al mar i amb una vista privilegiada de bona part de la plana de l’Empordanet.
Begur.- La marxa popular Puja i Baixa de Begur, que organitza el Club Excursionista Els Perduts, compleix enguany 10 anys.
A prop de 120 metres sobre el nivell del mar i durant anys desapareguda, la Cova del Ronquillo de Calonge es troba situada en un lloc veritablement privilegiat, des d’on es pot gaudir d’una de les millors vistes de la badia de Palamós i Sant Antoni de Calonge. A pocs metres de distància, les obres de construcció de l’autovia C-31 l’any 2008 van deixar al descobert, just a sobre del Mas Palet dels Llops, un abric prehistòric que en realitat és un paradolmen. Seguint el nostre itinerari i baixant fins gairebé tocar la plana, podrem admirar també una roca que fins ara es creia que havia estat gravada en temps prehistòrics, si bé les últimes investigacions situen la seva cronologia en algun moment de l’Edat Mitjana: la misteriosa Pedra de Fondils o dels Sacrificis.
Obert l’any 2009 després de les obres de recuperació i restauració del traçat i rehabilitat de nou a finals del 2016, el “Camí de l’Aigua” és una recorregut curt però amb força pendent (134 metres de desnivell acumulat) que uneix el nucli urbà de Begur amb la platja de Sa Riera passant prop de l’antic convent de Santa Reparada, construït durant la primera meitat del segle XVIII i convertit ja fa uns anys en un hotel de luxe.
Castell d’Aro, al sud del Baix Empordà, forma part juntament amb Platja d’Aro i Santa Cristina d’Aro de l’anomenada Vall d’Aro. El seu teixit urbà transcorre entre els contraforts del Massís de les Gavarres, al nord, i el Massís de l’Ardenya, al sud. Presidit per l’església parroquial de Santa Maria i pel castell de Benedormiens, d’origen medieval però molt modificat en segles posteriors, compta amb una ruta perfectament senyalitzada que ha recuperat per la comarca cinc de les antigues fonts del municipi, obra de carboners i treballadors de l’època en què el bosc era un mitjà de vida. Molt conegudes i visitades temps enrere, el Grup de Natura Sterna de Castell d’Aro les ha anat restaurant des de l’any 2004 amb un esforç i una dedicació admirables que arriben fins a l’actualitat.
Situada a uns 3 kilòmetres a llevant de la vila de Torroella de Montgrí, al bell mig d’un olivar dels primers replans del vessant meridional del Montplà i no gaire lluny del paratge de les Dunes, la Torre dels Moscats és una modesta torre de guaita per defensar el territori dels atacs de la pirateria.
Per Pau Roig
Situada a una mica més de dos quilòmetres a l’oest del poble d’Albons, a la serra que du el seu mateix nom, l’ermita –o santuari– de Sant Grau és una austera construcció romànica que va patir una notable modificació a mitjans del segle XVIII: es va capgirar l’orientació de la nau, fet que provocar la destrucció de l’absis i la construcció, al seu lloc, d’una nova porta. Molt popular alguns anys enrere també entre els pobles de la rodalia (Les Olives i Garrigoles, Bellcaire, La Tallada, L’Escala, Viladamat), encara manté viu l’aplec que cada 13 d’octubre aplega els seus fidels devots, que hi canten els Goigs. Flanquejada per un seguit de vells xiprers i envoltada d’espesses pinedes, s’aixeca en un indret privilegiat des del qual s’albira un panorama extens de la plana del Baix Empordà i el massís del Montgrí.
Ullà.- El Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter ha creat un nou itinerari per descobrir el municipi d’Ullà, amb el seu nucli històric, la seva plana agrícola i la resclosa del riu Ter.
Romanyà de la Selva és un petit nucli de població situat dins el terme de Santa Cristina d’Aro, a 320 metres d’altitud sobre el nivell del mar. En un radi de pocs centenars de metres, concentra una sèrie d’elements de gran valor natural i cultural, entre els que destaquen tres importants megàlits: el Dolmen de la Cova d’en Daina, el Menhir de la Murtra i la Cista de la carretera de Calonge. També són molt interessants l’abric anomenat “Pedres Grosses”, l’església romànica de Sant Martí, una creu de factura modernista i els seus boscos de sureres, amb tres arbres monumentals dignes de menció. Tota la zona, de fet, constitueix una excel·lent representació dels ecosistemes i paisatges mediterranis de muntanya.
