Girona.- Per tal de seguir exigint la immediata constitució del Conservatori del Litoral SOS Costa Brava organitza la tercera jornada reivindicativa sobre la creació de l’organisme. Serà durant la tarda del proper divendres 17 de novembre a l’Auditori Josep Irla de Girona, de 16 a 20.30 hores.
A més de reivindicar l’urgent impuls del Conservatori del litoral, també vol servir per demanar que el Conservatori és financí amb el 50% de la taxa turística del municipis del litoral català, i així garantir la seva viabilitat econòmica. Alhora, vol servir per efectuar propostes de redactat de la Llei i recollir, entre les entitats de defensa del territori, associacions ecologistes del litoral i la ciutadania, propostes d’espais amenaçats amb valors naturals i que requereixin la urgent preservació i la seva adquisició per part d’un organisme públic. Posteriorment, es faran dues jornades addicionals a dos altres indrets del litoral de Barcelona i Tarragona.
L’acte, presentat per la presidenta de SOS Costa Brava, Irene Gisbert, oferirà tres ponències: “El model de Conservatori del Litoral que defensa SOS Costa Brava”, per Eduard de Ribot, portaveu i advocat de SOS Costa Brava; “La creació del Conservatori del Litoral de Catalunya: situació actual i perspectives”, per Roser Bombardó, directora general de Polítiques de Muntanya i del Litoral i “Principals propostes de l’avantprojecte de llei”, per Ferran Miralles, responsable de projectes estratègics de la DG de Polítiques de Muntanya i del Litoral. Tot seguit també tindran lloc dues taules rodones: “Els Ajuntaments i el Conservatori del Litoral”, moderada per Jordi Palaudelmas portaveu de SOS Lloret amb Josep Maria Martinez, alcalde de Roses; Maurici Jimenez, alcalde de Platja d’Aro; i Jordi Colomí, alcalde de Torroella de Montgrí. Tot seguit, la taula rodona “El Parlament de Catalunya i la llei del Conservatori”, moderada per Eduard de Ribot, advocat de SOS Costa Brava, amb Blanca Cercas, diputada del PSC; David Cid, diputat dels Comuns; Dani Cornella, diputat de la CUP; Cristina Casol, diputada per Junts per Catalunya; i Anna Torrentà, en representació d’ERC.
Dos anys de retard i la urgència d’activar l’organisme
Ja fa dos anys que, d’acord amb el previst, s’hauria d’haver creat l’organisme públic que ha de tenir com a finalitat principal adquirir terrenys i parcel·les del litoral amenaçades per la urbanització o degradades, per protegir-les, restaurar-les i conservar-les. A instàncies de SOS Costa Brava, el 2020 la Generalitat de Catalunya es va comprometre a crear el Conservatori del Litoral en el termini d’un any. SOS Costa Brava denuncia el retard del Govern de la Generalitat de Catalunya per la posada en marxa i reclama, d’una vegada per totes l’impuls de la Llei del Conservatori del Litoral i la seva aprovació al Parlament de Catalunya. La federació reivindica un cop més la creació del Conservatori del Litoral, seguint el model francès del Conservatoire du litoral et des rivages lacustres, com un organisme públic autònom, dotat de pressupost propi i amb plena capacitat per actuar i amb finalitat d’adquirir sòl costaner amenaçat, per tal de ser preservat.
En aquest sentit, la federació ecologista exigeix que l’organisme estigui dotat com a mínim amb els ingressos procedents de la recaptació del 50% de la taxa turística que s’obté a tot el litoral català. I que aquests ingressos siguin adscrits directament per la Llei pendent de promulgació. D’aquesta manera es disposarà d’un finançament garantit de l’ordre d’un mínim de 15 milions d’Euros anuals, extrem que permetria desplegar una nova política de protecció del litoral i d’adquisició de sòl per a la seva preservació, traient-lo de la especulació urbanística.
D’altra banda, SOS Costa Brava reclama també que s’atorgui al Conservatori del litoral de Catalunya la capacitat per expropiar, i el dret d’adquisició preferent (tempteig i retracte) en les transmissions de finques rellevants i sensibles al litoral català. La federació denuncia l’incompliment continuat del mandat del Parlament de Catalunya, derivat de la Disposició Addicional Novena de la Llei 8/2020 de 30 de juliol de protecció i ordenació del litoral del Parlament de Catalunya. Aquesta disposició ordenava al Govern la creació del Conservatori del litoral en el termini màxim d´un any. La federació vol posar de manifest un cop més el greu retard del Govern en haver passat tres anys i denuncia que la Llei continua pendent de tramitació.
La importància del Conservatori del Litoral
La Costa Brava continua a la zona de perill: el 2021 es va assolir un gran èxit col·lectiu amb l’aprovació definitiva del Pla Director de la Costa Brava. Ha significat salvar més de 1.200 hectàrees de terrenys naturals, i evitar 86 noves urbanitzacions i la construcció de més de 15.000 habitatges, però el Pla Director ha estat insuficient per aturar el tsunami urbanístic i encara es poden construir més de 30.000 noves cases a la Costa Brava.
Hi ha identificades més de 60 pinedes i retalls de natura amenaçats per projectes urbanístics, de camps de golf o de marines portuàries. Alguns d’aquests espais amenaçats són els Olivars de sa Guarda a Cadaqués, la Pineda de la Farella a Llançà, les pinedes i arrossars dels Jonquers a Pals, l’Espai d’Interès Natural del Puig Montcal a Begur, la pineda Bellafosca a la platja de la Fosca a Palamós, la Pineda del Canadell a Calella de Palafrugell, els darrers retalls de bosc a Aigua Xelida a Palafrugell, la Riera del Mas Llor a Tamariu, la pineda de la desembocadura del Ridaura a Platja d’Aro. A més a més, torna a planar l’amenaça sobre un espai tan emblemàtic com la cala d’Aiguafreda a Begur, ja que la promotora Cap sa Sal, ha portat als tribunals la salvaguarda de 70 hectàrees de bosc contra un projecte immobiliari de més de 250 cases i dos hotels determinada pel Pla Director de la Costa Brava.
SOS Costa Brava recorda la existència de punts conflictius al litoral gironí que exigeixen una urgent actuació, la seva adquisició per formar part del Patrimoni públic de sòl i un projecte de renaturalització i gestió per part del Conservatori. En aquest sentit, proposa com a prioritari a la Costa Brava, l’adquisició de les 13 hectàrees de terrenys afectats pel projecte d’ampliació de la Marina Port d’Aro, que permetria salvar el darrer retall de front marí de Platja d’Aro, que encara queda sense estar ocupat per noves edificacions i roman verge. La federació reivindica l’aturada del projecte d’ampliació de la Marina amb 272 amarradors, l’anul·lació de les previsions del complex urbanístic/portuari amb els 340 nous habitatges i un hotel, alhora que reclama la regeneració i protecció de l’espai atesos els seus valors naturals, la ubicació en la desembocadura del Ridaura, la presència de dunes i pineda, el caràcter inundable de la zona i el gran potencial natural.
