El Ple de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí ha aprovat inicialment la declaració del conjunt de l’ermita de Santa Caterina, al Massís del Montgrí, com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), un pas fonamental per garantir la preservació, protecció i posada en valor d’un dels espais patrimonials més rellevants del municipi.
La proposta es fonamenta en la memòria tècnica elaborada per Adrià Vázquez Vives, investigador tècnic de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC-CERCA), que acredita el caràcter excepcional del conjunt per la seva continuïtat històrica des del segle XIV, la qualitat de la seva arquitectura barroca, el valor artístic del seu interior i la seva profunda significació social i simbòlica dins el territori.
L’ermita ja constava al Llibre Blanc del Patrimoni municipal (nivell de protecció PR1, aprovat el 6 de juliol de 2000) i al Pre-catàleg del Patrimoni Històrico-artístic del planejament urbanístic vigent (2002), on s’identifica com a bé immoble amb valors històrics i arquitectònics notables que han de ser objecte de protecció especial.
Un conjunt arquitectònic i paisatgístic singular
El conjunt està format per una capella i diverses dependències domèstiques superposades, adaptades a la topografia del massís del Montgrí. L’edifici, orientat de ponent a llevant, presenta soterrani, planta baixa i un pis superior, amb coberta a dues aigües. La capella –de nau central amb dues laterals, presbiteri i cor als peus– se situa a la planta baixa, mentre que a la part superior s’organitzen les dependències residencials al voltant d’una gran sala central, amb cuina, menjadors i cambres.
Formalment, destaca per la seva volumetria allargada i sòbria, amb murs de pedra lligada amb morter de calç i elements resolts amb pedra picada, plenament integrada en el paisatge. El conjunt es completa amb un pati interior amb pou, una terrassa orientada a migdia i el cortal de Santa Caterina, situat a llevant de l’edifici principal.
Documentada almenys des de finals del segle XIV, l’ermita ha experimentat diverses fases constructives. La configuració actual es deu en gran part a la reforma integral de finals del segle XVII i inicis del XVIII, que inclogué l’ampliació de la capella, la construcció del campanar i l’aixecament de les dependències superiors. Durant el segle XIX, el mecenatge de Pere Coll i Rigau en va evitar la ruïna i en garantí la continuïtat. Malgrat les pèrdues patides durant la Guerra Civil, conserva una part molt significativa del seu patrimoni arquitectònic i artístic, fet excepcional en el context català.
Un patrimoni artístic i immaterial de gran valor
La capella conserva un dels conjunts interiors més singulars del barroc català rural. El retaule major, obra de Joan Torras (1702), presenta un complet programa iconogràfic dedicat a la vida i el martiri de Santa Caterina d’Alexandria. També és remarcable el programa pictòric mural al fresc executat el 1726 per Fernando de Segòvia i Joan Tàpies, que recobreix la nau, els arcs, els pilars i el presbiteri, constituint un dels pocs exemples conservats de pintura mural religiosa del segle XVIII a Catalunya.
El conjunt de béns mobles inclou, entre d’altres, pintures sobre tela de Joan Pau Casanoves, elements litúrgics, mobiliari i peces d’època moderna. A les dependències domèstiques destaca especialment la cuina històrica –amb forn de pa, llar de foc, fogons de carbó i rajoles decoratives d’origen valencià–, considerada un espai de gran valor patrimonial que testimonia l’ús quotidià de l’ermita al llarg dels segles.
L’ermita és indissociable del seu entorn natural, al bell mig del Parc Natural del Montgrí. Ha estat durant segles centre de romiatges, aplecs i expressions de religiositat popular, especialment la celebració del 25 de novembre. Les llegendes, els exvots i les referències literàries –des d’Andreu Sàbat fins a Víctor Català– en reforcen el valor com a espai de memòria col·lectiva.
Un instrument per protegir i dinamitzar
La declaració com a BCIL estableix un marc normatiu que regularà les intervencions i els usos compatibles, amb criteris estrictes de conservació tant per a l’edifici com per als béns mobles i l’entorn paisatgístic. Es preservaran la volumetria, la configuració espacial i els elements originals, s’evitaran reconstruccions mimètiques que falsegin la lectura històrica i es garantirà la documentació i supervisió tècnica de qualsevol actuació.
El règim de protecció no s’entén només com una mesura de salvaguarda passiva, sinó com un instrument que ha de permetre la continuïtat dels usos tradicionals, la dinamització cultural i la relació viva del conjunt amb la comunitat, sempre garantint la conservació dels seus valors patrimonials.
Reconeixement a la tasca dels administradors
L’immoble es troba en bon estat de conservació gràcies a la tasca continuada dels administradors de l’ermita i de l’associació vinculada a l’indret, que històricament n’han garantit la gestió i l’activitat cultural, social i religiosa. Aquesta vitalitat constitueix un valor afegit que la declaració vol preservar i potenciar.
L’Ajuntament vol posar en valor de manera explícita la dedicació sostinguda dels administradors, que han vetllat pel manteniment i la transmissió d’aquest llegat patrimonial, contribuint decisivament a la seva conservació i autenticitat.
Declaracions de la regidora de Patrimoni, Anna Company
La regidora de Patrimoni, Anna Company, ha destacat que “la declaració com a Bé Cultural d’Interès Local és un pas coherent i necessari per protegir un conjunt que forma part de la identitat profunda de Torroella i del conjunt del territori”.
Company ha remarcat que “no es tracta només de preservar la part patrimonial, sinó de garantir la continuïtat d’un espai viu, que ha estat centre espiritual, cultural i social durant segles”.
La regidora també ha volgut reconèixer “la feina constant i discreta dels administradors de l’ermita, que han cuidat aquest patrimoni amb rigor i estimació. Sense aquesta dedicació sostinguda al llarg del temps, avui no podríem parlar d’un conjunt tan ben conservat ni d’una comunitat tan vinculada a Santa Caterina”.
Finalment, ha subratllat que “aquesta declaració ens dota d’un marc clar per actuar amb criteris tècnics rigorosos, assegurant que qualsevol intervenció respecti l’autenticitat i els valors històrics, artístics i paisatgístics del conjunt, i alhora en reforci la projecció cultural i el vincle amb la ciutadania”.
){kind=link}