“Torroella és l’amor de mare, Calella l’amor de núvia”. Joan Pericot Garcia (1907-1987). Una vida entre línies i colors

Dilluns, dia de mercat a Torroella. Quarts de dotze amb el sol ben alt i un xic d’aire per entretenir la calorada, el buc insígnia de la Fundació Mascort –la Casa Galibern– ens vol presentar una exposició profundament empordanesa: “Joan Pericot Garcia (1907-1987). Una vida entre línies i colors”.

Un matí per a la premsa. Ens reben com sempre amb amabilitat, somriures i informació detallada en forma de dossier. En uns minuts la comissària de l’exposició –Rosa M. Creixell Cabeza– ens explicarà a fons acompanyada per les filles d’en Joan Pericot –la Tota i la Marta Pericot Colomer– qui era, què va fer i quin és el llegat d’aquest home amb les arrels a Torroella de Montgrí, que va créixer i estudiar entre dues capitals –Girona i Barcelona– visquent sempre enamorat de Calella de Palafrugell des que la descobrí als anys trenta del segle passat.
Fetes les presentacions i les primeres fotos “de família” amb el retrat de l’autor dominant l’escena, passem a la primera sala, on de forma senzilla i endreçada ens trobem immersos en la vida privada, l’entorn on va créixer l’artista. Aquí hi trobarem els retrats a carbonet,les fotografies, les primeres obres pictòriques que pengen de les parets acabant amb la gran urna de vidre plena de documents. Mirant tots els objectes que conté dels pinzells a les felicitacions de Nadal, els fulls d’un diari escrit amb els seus germans podem quasi sentir com li naixia l’amor per l’art, la cultura, la gent i el país.
Seguim i ens trobem a Calella, Calella de Palafrugell, bressolada pel so de les havaneres. Ell i els seus amics les posaren a la palestra editant l’any 1966, el llibre: Calella de Palafrugell i les havaneres. Una recopilació d’havaneres originals que ha esdevingut una mena bíblia de cançó de taverna i marinera.
Seguim passejant escoltant la doctora en Història de l’Art i comissària pel recorregut vital i professional d’aquest home de mirada precisa i traç sense tremolors. Tot ho van amanint les anècdotes que les seves dues filles ens expliquen. Aquell pare que era un home hiperactiu, que trobava temps per a fer i fer-les bé totes les activitats que feia seguir. Com arquitecte podia treballar fins les tres de la matinada, si calia acabar un plànol, dormir poc per poder sortir amb el cavallet, la caixa de pinzells i pintures per anar a atrapar un paisatge dels que ens ha llegat o escriure contes, o articles sobre la història de Torroella pel Llibre de la Festa Major.
Entrem a la darrera sala de baix on s’hi exposa en Pericot arquitecte i decorador d’interiors. Plànols, dibuixos, instruccions, projectes emblemàtics: la Marineda, El Hostalillo, el Passeig del Canadell,la plaça de l’església de Sant Pere de Calella entre d’altres. En Joan Pericot ens va crear, sense potser ni saber-ho, moltes places, cases i paisatges que ens hem fet nostres sense tampoc saber que hi havia intervingut. A poc que ens hi fixem trobarem la seva petjada  a places, cinemes, cases, cementiris i passejos d’aquells que hem vist o visitat tota la vida.

Pugem al segon pis i esclata la llum! La pintura a l’oli de Pericot té la llum de Sorolla, un traç ferm i els colors definits per un pinzell que és el qui dóna forma a l’estructura, les cases, els arbres, les barques, els jardins. Se li nota la mirada de l’arquitecte en com plasma els espais, però és lliure a l’hora de crear, no fotografia, narra els llocs. La gent a dins dels seus quadres no hi tenen massa cabuda només els trobem en algun divertimento fet damunt de mobles en un estil que ens recorda els preromàntics francesos del s. XVII. Tant l’aquarel·la com l’oli, fixen amb rigor i poesia la bellesa austera de Santa Caterina,la silueta de les barques de pescadors al port Bo, les cases cantoneres abans d’arribar al Canadell i els horts guardats pel castell i el Montgrí. Armat amb els rotuladors Flowmaster Pericot fa un catàleg magnífic de la Costa Brava i l’Empordà interior, el que ens ha acompanyat fins ara que si no vigilem, perdrem. Com deia Pla “Calella pericoteja” i Torroella conté tot de senyals que valdria la pena de ressaltar.
La seva obra ens transmet un amor profund pels llocs on té les arrels ben posades, a Torroella els Pericot hi van plantar arrels fa més de quatre cent anys enrere, a Calella ell i el cunyat hi van comprar casa als anys quaranta i les famílies mai no han deixat d’anar-hi.
Aquesta exposició és un tastet per enllaminir-nos a seguir descobrint tots els Pericot que hi ha darrera el pintor/arquitecte reconegut. Per fer que la gana minvi el llibre catàleg és un bon plat de la millor carta que podeu acompanyar pels articles apareguts a l’Emporion, La Revista de Palafrugell o al seu relat biogràfic d’un període convuls, el llibre La meva història de guerra. Les auques, els llibres sobre havaneres, els contes que escrivia a les filles, els poemes inèdits, hi ha un món encara per a descobrir. Aneu a veure la seva llum i ja ens ho direu.
A la Casa Galibern us hi esperen. Teniu temps per a gaudir-ne fins el 12 d’octubre d’aquest 2025. Si hi aneu, entendreu perquè ell deia que “Torroella és l’amor de mare i Calella l’amor de núvia”, un secret que la seva filla Tota ha volgut compartir, mentre explicava com encara avui troben obra del pare en calaixos o habitacions de les diferents cases on es va moure. Aneu a Torroella, no us en penedireu.