El punt àlgid del Carnaval de Platja d’Aro serà la Gran Rua de Carrosses i Comparses, el pròxim dissabte 1 de març a les avingudes del Cavall Bernat i de S’Agaró, amb una participació de 77 colles carnavalesques de 15 poblacions de les comarques de Girona amb milers de figurants.
A primera hora (11 hores) desfilaran 7 colles en modalitat d’exhibició; i a primera hora de la tarda (16 hores) les 67 que opten als 8.000 euros en premis: els cinc primers classificats en Carrossa Gran, Carrossa Petita, Comparsa, Disfressa i Colles Locals; i guardó únic per a la Millor Colla Debutant. I al capdavant de la Rua hi seran presents les Colles dels Reis i Reines Carnestoltes dels carnavals de Platja d’Aro, de Sant Feliu de Guíxols i de Santa Cristina d’Aro (fora de concurs). D’aquesta manera el públic podrà gaudir d’un jornada carnavalesca complerta (hi haurà una primera fila de cadires d’accés gratuït).
La 47a edició del Carnaval de Platja d’Aro 2025, se celebra del 22 febrer al 5 de març amb una quinzena d’activitats. Entre els principals novetats destaca la proposta “La Vie en Rose”, dijous 27 de febrer (18.30 hores) a la Plaça del Mil·lenari: un ball popular, festiu i desenfadat de la mà de l’Orquestra Maribel, amb la voluntat de tenyir de rosa l’espai, i per això es demana que tothom hi sigui present vestit o amb disfressa de color rosa, o com a mínim amb algun element o complement d’aquest color. Entre la programació dissenyada per la regidoria de Turisme de l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró amb la col·laboració de la Federació de Colles de Carnaval del municipi, també destaca la Trobada Infantil de Carnaval, divendres 28 de febrer (11 hores) al Parc de Sant Ramon de S’Agaró amb festa d’animació infantil amb Soy La Fiesta, xocolatada popular, la vista dels personatges infantils Xalarina i Xalarí, la presència dels Rei i les Reines Carnestoltes.
Altres moments i dates clau de la celebració són: dissabte 22 de febrer amb el Sopar de Colles Locals (21 hores) i el Canvi d’Atributs entre Reis i Reines Carnestoltes (23 hores); dijous 27 de febrer amb el Pregó de Ses Majestats (13 hores) i la celebració de la gran arrossada de Dijous Gras (14 hores); diumenge 2 de març amb la Rua de Colles Locals a Castell d’Aro (12 hores); o dimecres 5 de març amb l’Enterrament de la Sardina (19 hores). Enguany, presidiran tots els actes Navarro Rei Jove Sense Límits disposat a animar el Carnaval com un animal; Rachel Reina Sabia Sense Límits que a tots el carnaval us alegrarà; i Amelii Reina Engrescadora Sense Límits que surt a les nits per no deixar a ningú dormir, de la Colla Jove Sense Límits. Justament la seva caracterització ha estat el motiu d’inspiració per a l’elaboració de la imatge gràfica del cartell d’enguany, una obra original de la il·lustradora Nirvana Jiménez.
Alhora el Carnaval de Platja d’Aro també ha assolit enguany el segell de certificació oficial com a esdeveniment sostenible per B Grenly, un estàndard internacional del que ja disposen els festivals Cruïlla, Castell de Peralada, Mercat de Música Viva de Vic o Guitar Festival BCN, entre d’altres. Un reconeixement al seu compromís amb la protecció del medi ambient i la promoció de pràctiques responsables en l’organització d’esdeveniments, com la gestió i reducció de residus o un Pla de Mobilitat Sostenible (bgreenly.org).
El Carnaval modern de Platja d’Aro es va iniciar l’any 1978 tot coincidint amb l’adveniment de la democràcia, que va obrir una nova etapa a tot el país. Prèviament, entre finals del segle XIX i primers del XX ja hi havia antecedents de la festa a la vila amb els Ballets, unes representacions barreja de cançó satírica, teatre i dansa, en cercavila i també, casa per casa. La Guerra Civil espanyola i la prohibició de celebrar el Carnaval, decretada pel nou règim dictatorial va estroncar la tradició, i la festa només es va mantenir molt minvada i sota l’eufemisme de bailes de trajes típicos regionales. Però amb el pas dels anys hi havia cada cop més dificultats per trobar sales on fer-hi els balls de nit, i a primers dels 70 es van desplaçar a les discoteques. A partir de 1978 i ja sota el paraigua de l’Ajuntament i el Foment de Turisme i es va traslladar la celebració a un envelat. El 1979 es va introduir la figura del Carnestoltes; i el 1980 va iniciar-se la Gran Rua de Carrosses i Comparses.
