Barcelona (ACN).- Membres del Grup de Recerca Consolidat (GRC) en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona (UB), amb la col·laboració de la delegació espanyola de l’ONG Surfrider Foundation Europe, han detectat una alta quantitat de microplàstics a les zones de bany catalanes.
Els resultats de l’estudi, publicats a la revista Research Letters, revelen que a les zones de bany hi ha una gran quantitat de microplàstics, la presència dels quals està sotmesa a una gran variabilitat tant espacial com temporal.
La professora i investigadora de la UB, Anna Sanchez-Vidal, subratlla que les concentracions mitjanes que han trobat a prop de la costa “són superiors a les de fora de les zones de bany” i fins i tot “en alguns punts i moments de l’any” superen en un ordre de magnitud les mitjanes de la Mediterrània.
Més plàstics a les zones urbanes molt poblades
Segons els autors, aquestes quantitats de microplàstics tan elevades indiquen que “hi ha d’haver processos que tendeixin a concentrar o retenir els plàstics a prop de la costa”. A l’article se’n suggereixen algunes explicacions, com ara les variacions en les condicions meteorològiques i oceanogràfiques; una influència més gran de les riuades en èpoques de pluja intensa; la proximitat de zones urbanes molt poblades i de gran afluència turística estacional, o l’efecte concentrador de zones limitades per espigons o ports.
“Platges la de la Mar Bella o Sant Sebastià, a Barcelona, se solen trobar més resguardades del vent i l’onatge per aquestes construccions i podrien retenir i acumular més microplàstics que zones més exposades, fet que indica un temps de residència més prolongat”, explica William P. de Haan, investigador de la UB i primer autor de l’article. En aquest sentit, els punts en què es van detectar més microplàstics van ser les platges de Sant Sebastià, Nova Icària i Llevant, totes a la capital catalana.
A més, els investigadors també van identificar una possible estacionalitat. “Hem observat que en zones com ara a Llançà o Castelldefels es veu una tendència a la baixa entre el gener i el febrer, probablement per la influència dels corrents superficials i vents que redueixen els microplàstics flotants, i una tendència a l’alça just abans i després dels mesos d’estiu”, subratlla l’investigador.
Esbrinar l’origen per dissenyar millors solucions
L’estudi no només ha determinat l’abundància de microplàstics, sinó que també ha aportat una caracterització detallada de la mida, el color, la forma i la composició. Els resultats mostren que escumes i filaments –procedents, per exemple, d’envasos d’aliments i de l’activitat pesquera– constitueixen gairebé l’11 % dels plàstics recollits. No obstant això, la gran majoria dels plàstics s’identifiquen com a fragments i làmines, possiblement originats per la ruptura de peces de plàstic més grans.
La recerca ha partit de les mostres recollides durant set mesos, des d’octubre del 2020 fins al mes de juny del 2021, per voluntaris de catorze entitats de tot Catalunya. Des de Llançà fins a l’Ametlla de Mar, aquests voluntaris han estat coordinats per Surfrider Foundation Europe.
Amb una freqüència setmanal o quinzenal, els voluntaris sortien a navegar durant aproximadament una hora amb taules de surf, caiacs o altres embarcacions de rem. Enganxada al darrere, les embarcacions duien una xarxa dissenyada pels investigadors per arreplegar els microplàstics flotants de més de 0,3 mil·límetres.
Les coordenades dels trajectes es van enregistrar mitjançant un dispositiu mòbil i l’aplicació Wikiloc per tal de documentar la latitud, la longitud, el temps i la distància d’arrossegament. A continuació els plàstics recollits s’enviaven al laboratori de la UB per analitzar-los.
El pas següent del projecte és analitzar si les tendències detectades en aquesta recerca es mantenen en el temps, quins factors específics condueixen a les variacions que s’han detectat i com evoluciona la concentració de microplàstics a curt i llarg termini. El projecte continuarà els pròxims mesos, ampliant les zones de mostreig a la costa basca.
Deixa un comentari