Els ports són entorns essencials per a l’activitat humana, però també alguns dels hàbitats marins més alterats. La contaminació, la baixa renovació de l’aigua i la transformació física del litoral dificulten la supervivència de moltes espècies autòctones i limiten la recuperació de la biodiversitat.
Ara, un nou estudi, publicat a Frontiers in Marine Science, identifica una aliada inesperada per a les actuacions de restauració ecològica en aquests hàbitats: una esponja capaç de resistir i prosperar en aquestes condicions adverses i d’actuar com a enginyera de l’ecosistema, afavorint la recuperació de la vida marina. La revista científica ha destacat l’estudi per la seva rellevància científica i les seves implicacions per a la restauració dels ecosistemes costaners.
La investigació, liderada per Manuel Maldonado i Carlota Escarré, de l’equip d’Ecobiologia i Biotecnologia d’Esponges del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), en col·laboració amb l’empresa Ocean Ecostructures, va avaluar durant 455 dies la capacitat de cinc espècies diferents d’esponja mediterrània per sobreviure després de ser traslladades des del seu hàbitat natural a un port esportiu.
Els resultats van ser concloents: de les cinc espècies estudiades, només una va mostrar una capacitat extraordinària d’adaptació a l’ambient portuari. El 91,7% dels exemplars de Chondrosia reniformis va sobreviure durant tot l’experiment, mentre que les altres quatre espècies no van resistir el procés: els seus individus van morir poc després de ser traslladats al port o ni tan sols van superar la fase prèvia de preparació al laboratori.
La supervivència d’aquesta espècie no va ser l’única troballa de l’estudi. Els investigadors van observar que presenta una notable plasticitat biològica. Tot i que inicialment va reduir lleugerament la seva mida després del trasllat al port, posteriorment va estabilitzar la seva biomassa i va mostrar comportaments sorprenents en aquest tipus d’organismes. Els exemplars van ser capaços de desplaçar-se lentament sobre el substrat, recorrent fins a 12,7 centímetres al llarg del seguiment, i reorganitzant contínuament la seva forma per adaptar-se a les condicions ambientals.
A més, alguns exemplars van desenvolupar una estratègia reproductiva especialment valuosa per als projectes de restauració. Durant els mesos més càlids es van dividir de manera natural, donant lloc a nous individus genèticament idèntics. Gràcies a aquest procés de reproducció clonal, la població experimental va passar de 24 a 40 esponges sense necessitat de noves intervencions humanes.
L’estudi també documenta l’elevada capacitat de recuperació d’aquesta espècie davant episodis de malaltia. Un dels exemplars va patir diverses infeccions al llarg de l’experiment, perdent part dels seus teixits en diferents ocasions. Tot i això, es va regenerar completament després de cada episodi i va continuar desenvolupant-se amb normalitat, una característica especialment rellevant en entorns sotmesos a múltiples factors d’estrès.
L’investigador del CEAB-CSIC Manuel Maldonado subratlla: “La sorprenent capacitat de Chondrosia reniformis per desplaçar-se li proporciona un avantatge ecològic poc habitual. Pot modificar la seva posició si les condicions locals empitjoren o si augmenta la competència per l’aliment o l’espai, i refugiar-se en zones més protegides davant la contaminació, els depredadors o altres factors. Aquesta habilitat, juntament amb la seva resiliència i la seva capacitat de dividir-se generant clons, la converteixen en una espècie especialment resistent i en una candidata excel·lent per a projectes de restauració ecològica en ambients portuaris”.
Esponges en esculls artificials per recuperar la biodiversitat
Les esponges tenen un paper essencial en el funcionament dels ecosistemes marins. Filtren grans volums d’aigua, eliminant bacteris i virus; reciclen nutrients essencials, i proporcionen refugi a nombrosos organismes. Per això es consideren enginyeres de l’ecosistema, capaces de modificar l’ambient i afavorir l’establiment d’altres espècies.
Els autors remarquen que l’objectiu de l’estudi no era demostrar que les esponges puguin restaurar per si soles un port degradat, sinó identificar espècies capaces de suportar les condicions d’aquests entorns per incorporar-les, juntament amb altres organismes, a estratègies de renaturalització.
Per fer el seguiment de les esponges, l’equip va desenvolupar una metodologia innovadora basada en fotografia submarina, intel·ligència artificial i models matemàtics. Mitjançant algoritmes de visió artificial van analitzar automàticament l’evolució de cada exemplar, reconstruint de manera gairebé contínua els seus canvis de mida, forma i desplaçament durant més d’un any. Aquesta aproximació proporciona una eina molt precisa per estudiar organismes de creixement lent i facilitar el disseny de futures actuacions de restauració ecològica.
El projecte també va incorporar una innovació tecnològica desenvolupada per l’empresa Ocean Ecostructures. Les esponges es van fixar sobre plaques fabricades amb materials ceràmics reciclats, instal·lades al seu torn en estructures metàl·liques recobertes amb una capa de carbonat càlcic obtinguda mitjançant electròlisi en aigua de mar. Aquestes estructures, anomenades Unitats Fomentadores de Vida (Life Boosting Units), faciliten l’assentament natural d’altres organismes al voltant de les esponges, reforçant la funció d’aquestes com a enginyeres d’hàbitat.
L’equip assenyala que, en el context d’urbanització del litoral, la renaturalització dels ports passa per solucions que combinen l’enginyeria ecològica amb espècies autòctones prou resistents per prosperar en ambients degradats. El cas de Chondrosia reniformis, conclouen els investigadors, ofereix una via prometedora per avançar cap a infraestructures portuàries més compatibles amb la vida marina.
