Figueres (ACN).- La comissió territorial d’Urbanisme de Girona ha aprovat provisionalment aquest dijous el Pla Director Urbanístic (PDU) de revisió de sòls no sostenibles de la Costa Brava, que redueix els sectors que quedaran verges al litoral (de 91 a 84) però que continua impedint la construcció de gairebé 15.000 habitatges.
El document desclassifica 907 hectàrees i s’impedeix directament la construcció d’11.000 habitatges. Això suposa set sectors menys dels previstos al pla aprovat inicialment perquè la majoria deriven de la tramitació del POUM de Blanes, que s’ha aprovat avui. Per contra, s’incrementen els àmbits on es fan modificacions de superfície, edificabilitat o densitat passant dels 50 inicials als 56.
Això implica que dels 6.830 habitatges potencials s’eviti la construcció de gairebé 4.000. Entre ells, hi ha Sa Guarda, a Cadaqués. El document inicial preveia una reducció del 25% del sector, que ara s’eleva fins al 50%.
El mes de desembre de l’any passat Urbanisme va donar llum verda a l’aprovació inicial del PDU del litoral de Girona. A principis de gener i per guanyar temps, es va implementar una primera moratòria que aturava l’atorgament de noves llicències per construir a primera línia de mar a la Costa Brava i, un mes més tard, la comissió n’aprovava una segona que ampliava la prohibició a segona línia de mar.
Aquest dijous, la comissió territorial ha aprovat provisionalment el document que recull en un 97% els objectius fixats al pla aprovat inicialment, després d’atendre les informes i al·legacions presentades.
El document preveu prohibir que es construeixin prop de 15.000 habitatges al litoral gironí (14.852, concretament). Es tracta d’una xifra lleugerament inferior a la prevista al primer document (15.037). Segons ha explicat el secretari d’Agenda Urbana, Agustí Serra, això es deu, sobretot, a la tramitació del POUM de Blanes, que aquest dijous s’ha aprovat definitivament, i alguns “ajustos“.
En concret, el pla ha revisat 201 sòls (166 sectors de sòl urbanitzable i 35 àmbits de sòl urbà) on es podria construir ubicats en els disset municipis de la Costa Brava que no tenen el planejament adaptat al contingut del Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines. Es tracta de Portbou, Colera, Llançà, el Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Sant Pere Pescador, l’Escala, Torroella de Montgrí, Pals, Begur, Mont-ras, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, Tossa de Mar, Lloret de Mar i Blanes.
Aquests municipis compten amb 351 sectors amb un potencial d’aproximadament 31.000 habitatges. Amb la revisió dels 201 sectors, s’ha reduït el potencial a pràcticament la meitat.
En aquest sentit, s’han desclassificat directament 907 hectàrees de 84 àmbits (set menys dels previstos inicialment) evitant la construcció d’11.350 habitatges. A més, en els sectors desclassificats on hi ha habitatges preexistents, s’ha establert que el planejament municipi pugui regular-los com correspongui. Entre les que queden definitivament esborrades del mapa, hi ha Aiguafreda a Begur, de la Cala Morisca a Tossa de Mar o Cap Ras, a Llançà.
El pla, a més, obliga a modificar 56 sectors que hauran de canviar la seva superfície, els usos, la densitat, l’edificabilitat o la tipologia dels edificis. En aquest cas, el document en suma sis més dels previstos inicialment. En total, sumen 551 hectàrees amb un potencial de 6.830 habitatges. Amb els canvis que fixats, se n’impedeix la construcció de gairebé 4.000.
Entre ells, el polèmic projecte de Sa Guarda, a Cadaqués. En aquest cas, s’amplia l’àmbit a reduir, que abasta tota la part oest, restringint encara més els habitatges resultats –i que haurà de concretar el planejament municipal–. Amb el document inicial, la reducció era del 25% i ara s’arriba al 50%. En canvi, es manté la rebaixa prevista a Rodors-Roca Blanca de Pals o Riera dels Molinets a Santa Cristina d’Aro.
Hi ha cinc municipis dels 22 municipis on el nou pla no pot actuar perquè ja tenen el planejament municipal adaptat al Pla territorial parcial de les comarques gironines. Són Palafrugell, Platja d’Aro, Sant Antoni de Calonge, Palamós i Castelló d’Empúries. En aquests casos i en tota la resta, també hauran de complir la nova normativa d’integració paisatgística dels sòls amb edificacions aïllades per preservar la fisonomia de la Costa Brava.
Tampoc s’han pogut incloure dins la moratòria ni dins el pla aquelles urbanitzacions que ja comptaven amb els permisos per tirar endavant i que, per tant, estaven en un punt més avançat. Així, no pot actuar com el de la pedrera de s’Antiga a Begur, que ja està en marxa.
Un pla pioner
Serra ha remarcat que es tracta d’un pla “pioner” a l’estat espanyol i que no busca frenar l’activitat econòmica sinó “estimular-la” per “tenir un territori més atractiu“. Ha recordat també que el pla respon a una voluntat “política” de mantenir la protecció ambiental i paisatgística del territori. En aquest sentit, ha recordat que hi havia molts planejaments amb creixements “molt expansius“, amb forts impactes paisatgístics i amb evidents efectes en relació al canvi climàtic.
Projectes polèmics
De les urbanitzacions que han aixecat més polseguera, el pla director prohibeix que s’aixequin les d’Aiguafreda a Begur (374 habitatges), Cala Morisca (122 habitatges) a Tossa de Mar, la del Cap Ras de Llançà (76) i tres dels sectors del Paratge Rodors de Pals (582).
En el cas de Pola Giverola, que inicialment es preveia desclassificar, s’estableix una directriu perquè sigui l’ajuntament, en el marc de l’adaptació al pla, qui fixi o bé una desclassificació o bé una reducció del sector excloent els terrenys amb pendent superior al 20% i reconsiderant els usos.
Desenes d’al·legacions
El pla ha rebut 21 informes d’organismes, 26 escrits dels ajuntaments i 285 escrits d’al·legacions de particulars i d’entitats però Serra ha remarcat que, de moment, no han rebut cap demanda. Fruit de les al·legacions, s’han introduït alguns canvis respecte del document inicial i s’ha “reforçat” la seguretat jurídica.
Un cop aprovat provisionalment, el PDU haurà de rebre un segon informe de Costes i l’informe favorable de la Comissió de Territori, que previsiblement es reunirà el mes de desembre. Amb aquest darrer vistiplau, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, podrà signar l’aprovació definitiva i el Pla es publicarà al DOGC i entrarà en vigor al dia següent de la publicació.
La moratòria, vigent
Paral·lelament, Urbanisme va aprovar dues moratòries de llicències per evitar que es pogués urbanitzar en algun d’aquests sectors mentre es tramitava el document. Amb l’aprovació inicial, ja es va aixecar en aquells sectors on el pla no preveia cap canvi. La moratòria seguirà vigent per als sectors que es desclassifiquen o es modifiquen fins que el Pla entri en vigor, moment en que regirà el nou planejament.
SOS Costa Brava considera un “gran pas endavant” la decisió d’Urbanisme, però la continua considerant “insuficient”
SOS Costa Brava considera que l’aprovació inicial del Pla Director Urbanístic (PDU) del litoral gironí representa un “gran pas endavant” per la protecció d’aquest espai, però considera que encara és “insuficient“. Des de l’entitat lamenten que el Govern no hagi tingut “la valentia i el coratge” per fer desclassificacions massives tal i com havien demanat en zones urbanitzables i polígons industrials. Tot i això, SOS Costa Brava reconeix el fet que amb l’aprovació inicial d’aquest PDU es protegeixen 1.326 hectàrees de sòl i prop de 84 sectors on no es podrà edificar. L’advocat i portaveu de l’entitat, Eduard de Ribot, assenyala que el pla director deixa al marge de revisió d’un centenar de sectors urbanitzables.
Sensació “agredolça” per part de SOS Costa Brava després de conèixer aquest dijous la decisió d’Urbanisme que portarà a aprovació inicial el Pla Director Urbanístic (PDU) del litoral gironí. I és que des de l’entitat ecologista consideren que es tractava d’una “oportunitat històrica per salvar la Costa Brava“. En aquest sentit, lamenten que Territori no els hagi fet cas i no hagi estat prou “valent” com per desclassificar sòl massivament tal i com reclamen. En aquest sentit, celebren que s’hagin “salvat” 15.000 habitatges però recorden que encara se’n poden construir vora 40.000 més.
“Hi ha molts espais que segueixen en risc. És veritat que el PDU tapa una via d’aigua però no soluciona de manera definitiva els grans creixements urbanístics que posen en perill el nostre litoral“, assenyala l’advocat i portaveu de SOS Costa Brava, Eduard de Ribot.
En un comunicat, l’entitat concreta tretze punts que, a criteri seu, s’haurien d’haver corregit. Recorda que s’han deixat prop d’un centenar de sectors dels 250 que hi havia sobre la taula al marge de revisió. Considera que es fa un “pas enrere” en la protecció de la Selva Marítima i destaca que el PDU s’oblida de cinc municipis amb un risc de creixement excessiu: Palafrugell, Calonge, Platja d’Aro i Palamós al Baix Empordà, i Castelló d’Empúries a l’Alt Empordà.
Els ecologistes també carreguen contra un pla que no desclassifica íntegrament la polèmica urbanització de Sa Guarda, a Cadaqués. També critiquen que que no es revisin sectors d’altres poblacions que han estat objecte de debat mediambiental els darrers anys com Pals o Begur.
Seguiran defensant
De Ribot ha deixat clar que des de SOS Costa Brava seguiran treballant per evitar que el litoral gironí “tingui un model com el de Marbella o Benidorm“. “Mantindrem les campanyes en protecció dels retalls de boscos, anant de municipi en municipi i estarem amatents per lluitar si la societat ens continua donant suport per fer-ho“.
El Port de la Selva defensa el seu model
Un dels ajuntaments que des de fa temps s’ha mostrat contrari a les directrius que marca el PDU ha estat El Port de la Selva. El seu segon tinent d’alcalde, Roger Pinart, considera que calia reordenar, però que cada municipi havia de fer-lo en funció de les seves característiques.
Pinart explica que volen veure al detall el nou PDU i es mostra “obert” a parlar d’ajustaments. “La carnisseria que s’ha fet amb Port de la Selva, que sembla que som els dolents de la Costa Brava, quan el nostre pla urbanístic és modèlic, no ens sembla just de cap manera“, concreta Pinart.
El segon tinent d’alcaldia assenyala que al poble “no hi ha fons d’inversió ni russos” i recorda que el model és d’èxit i “ideal” per el Port de la Selva. “Podem parlar de coses concretes, però això és un cop d’estat en tota regla“, ha conclòs.
Deixa un comentari