Xavier Pla sobre “Un cor furtiu”: “És la biografia més complerta i panoràmica sobre Josep Pla que podria escriure”

Palafrugell (ACN).- Han estat deu anys de feina ingent, durant els quals Xavier Pla (Girona,1966) s’ha acostat a la personalitat polièdrica de Josep Pla, en un esforç per fer-ne la biografia “més complerta i panoràmica” que s’ha escrit fins ara de l’escriptor i periodista empordanès.

El llibre Un cor furtiu, que surt aquest dimecres a la venda, es pot sintetitzar com l’homenot dels homenots. Al llarg de més de 1.500 pàgines, Xavier Pla torna a traçar la vida de l’escriptor de Llofriu allunyant-se de la imatge que ell projectava als seus escrits. Ho fa després de buidar milers de documents, que li han permès fer troballes inesperades, donar veu a les dones de l’escriptor o reforçar la tesi que Josep Pla va dedicar-se a l’espionatge.
Encarar la biografia de Josep Pla demanava, d’entrada, plantejar-se de quina manera enfocar-la. Sobretot, perquè com admet Xavier Pla, el mateix escriptor “es dedicava a explicar constantment la seva vida” i calia trobar un discurs que s’allunyés de l’estil que va imprimir a El Quadern Gris. Més encara, si l’afany és el de dissipar clarobscurs i ombres que encara planen damunt la figura i la vida personal del gran prosista català del segle XX.
Amb Un cor furtiu, el professor de Literatura de la Universitat de Girona (UdG) i director de la Càtedra Josep Pla desvetlla aquesta personalitat “polièdrica i contradictòria” de l’autor empordanès (marcada també pel tel de la doble moral). I ho fa, des d’un primer moment, superant la seva literatura i endinsant-se en milers de documents personals –cartes, dietaris, factures, agendes, anotacions– que Josep Pla va guardar al llarg de la seva vida.
No ho feia, però, sense intenció. Perquè com admet Xavier Pla, el primer que el va sorprendre va ser que, mentre era viu, l’escriptor ja va intentar que algú li escrivís la seva biografia. Com a mínim, en quatre ocasions. Va fer-ne l’encàrrec al pintor Pere Bech, al veterinari Ventura Ametller, a Manuel Ibáñez Escofet i a Baltasar Porcel. “No va tenir cap problema a incitar-ho“, explica Xavier Pla.
Al final, però, cap d’aquests projectes va reeixir, perquè allò que volia el cronista, en realitat, era controlar “fins a la darrera paraula que s’escrivís sobre ell“. “Pla doncs, no necessitava un biògraf, sinó un transcriptor de la versió biogràfica que ell mateix volia transmetre“, concreta ‘autor d’Un cor furtiu.
Xavier Pla va veure la necessitat de fugir d’una biografia eminentment cronològica, explicada de manera acadèmica i plena de notes històriques a peu de pàgina. Per això, va endinsar-se en l’estudi de tota aquella documentació ingent –molta d’ella inèdita– que, entre d’altres, es conserva a la fundació de Palafrugell o al Mas Pla de Llofriu.
Només a tall d’exemple, Xavier Pla ha consultat uns 1.800 documents fins ara desconeguts que el nebot del prosista, Frank Keerl Pla, va catalogar i guardar al mas. I de les 35.000 cartes que integren la correspondència de Josep Pla, n’ha llegit fins a 4.000 d’inèdites.

Donar veu a les dones
Apropar-se d’aquesta manera a Josep Pla li ha permès a l’autor “donar veu” a aquelles persones que més el coneixien, i teixir un llibre que, capítol a capítol, ressegueix i descabdella molts dels fils que es van trenar a la llarga vida de l’escriptor. D’aquestes veus, Xavier Pla en destaca, sobretot, les de les seves parelles (Adi Enberg, Aurora Perea) o bé la de Luz, una jove de Buenos Aires amb qui Josep Pla, ja vell, va mantenir una relació epistolar “absolutament romàntica i platònica“.
Un cor furtiu s’estructura –com concreta l’autor– a través de capítols “breus i monogràfics“, en certa manera autònoms, però que en conjunt formen la biografia “més complerta i panoràmica” que podria escriure sobre Josep Pla. El llibre, a més, també intenta esclarir de quina manera l’escriptor va viure la Guerra Civil. Un període, fins ara, marcat per l’absència de documentació i que Josep Pla no desvetlla a la seva obra prolífica.
Durant aquesta dècada d’investigació, Xavier Pla va trobar però un document que qualifica “d’insubstituïble“: quatre quartilles manuscrites, fins ara inèdites, on Pla va apuntar tots ells llocs que ell i Adi Enberg van recórrer entre juliol del 1936 i gener del 1939. L’autor se serveix d’aquestes anotacions per fer una “columna vertebral” cronològica d’aquests tres anys, en què el matrimoni es traslladava constantment, i llança les següents hipòtesis. “La seva estada a Marsella va ser curta i intermitent, i van viatjar constantment per tot França, Suïssa i Itàlia. Què feien? Fugien? Esborraven pistes? Tenien un encàrrec d’informació, a més de fer propaganda antirepublicana?“, explica Xavier Pla.
Més enllà d’aquests interrogants, ‘Un cor furtiu’ també reflexa l’ambivalència que va mantenir l’escriptor de Llofriu durant el franquisme. “Pla va escriure articulisme polític des dels anys 20 i fins als 70 i, per tant, les seves opinions van endavant i endarrere; però en totes elles, hi ha tant un catalanisme profund com un ideal liberal conservador“, concreta l’autor de la biografia.
De fet, Xavier Pla subratlla que, més enllà de l’aposta que el cronista va fer pel bàndol franquista, allò “més interessant” és l’evolució que va fer a partir del 1939. “És a dir, quan se n’adona que ideològicament forma part del bàndol guanyador del conflicte, però que literàriament, com a escriptor català, és un vençut“, explica. “I això és el que li provoca una ferida íntima i fa que Josep Pla vagi essent crític amb el franquisme“, hi afegeix.

Xarxes d’evasió
Entre les troballes que Xavier Pla plasma a Un cor furtiu n’hi ha una que, de fet, recull aquesta “doble o triple moral” amb què va jugar el cronista de Llofriu al llarg de la seva vida. Perquè a partir de la troballa d’una petita agenda personal del 1944, l’autor corrobora a través d’indicis que tant Josep Pla com el seu germà Pere van formar part d’una xarxa d’evasió de soldats aliats –anomenada Pat O’Leary– que en un operatiu de contraespionatge nazi es dedicava a passar fugitius des de les platges del Rosselló fins a la Costa Brava. Més en concret, a l’Escala (on el cronista tenia un pis amb Aurora Perea).
Xavier Pla admet que Un cor furtiu vol apropar el lector a la personalitat complexa i contradictòria de l’escriptor, cronista i periodista empordanès. I de fet, el títol no és banal. Per una banda, l’autor escull la paraula “cor” per demostrar que Josep Pla era “un home molt més sensible i sensual del què pretenia mostrar als seus llibres“. I per l’altra, Xavier Pla també juga amb la idea de furtivisme, perquè al de Llofriu li atreia tot allò amagat, i perquè també “ell no escrivia mai en públic davant ningú altre“.
Un cor furtiu arriba demà a les llibreries sota el segell de Destino. I el proper 29 de maig, en sortirà a la venda l’edició en castellà. El seu director editorial, Emili Rosales, l’equipara amb Guerra i Pau de Tolstoi perquè, en paral·lel al valor literari de la biografia, també es llegeix “com una novel·la que explica la història de Catalunya, d’Espanya i d’Europa del segle XX“.
Per la seva banda, l’editor del llibre, Jordi Cornudella, posa en valor que cada capítol recull “un caire de la personalitat de Josep Pla“, com un joc de miralls que acaba “donant la imatge de la complexitat del personatge“. I de fet, que Un cor furtiu no és una biografia de caire acadèmic ja queda palès amb l’última frase del llibre. Perquè, precisament, la biografia acaba amb una citació sobre la data de naixement del cronista: “Em dic Josep Pla i Casadevall. Vaig néixer a Palafrugell (Empordà petit) el 8 de març de 1897…“.

Tags: biografia, cultura, historia, Josep Pla, llibres, Llofriu, novetat editorial, periodisme, segle XX, societat
Notícia anterior
L’enxampen dormint al sofà d’una casa a Platja d’Aro aprofitant que el propietari no hi era i l’Audiència el condemna
Notícia següent
La tramuntana obre el cicle de conferències “Pesca i Ciència” de la Càtedra d’Estudis Marítims de Palamós

Vols estar informat?

Subscriu-te i rebràs les notícies de l’Empordà gratuïtament al teu correu.

Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Catalunya News

Segueix-nos

Instagram

També us pot interessar

Idiomes