Gavarres.- El proper diumenge 9 d’octubre es recordarà la gesta que van realitzar Isabel Vila i un grup de veïns de Llagostera els quals van travessar les Gavarres per anar a socórrer els ferits de la revolta anomenada el Foc de la Bisbal contra el governador de Girona el 6 d’octubre de 1869.
Aquesta gesta emblema de germanor entre els pobles de les Gavarres i de l’esperit republicà és reproduïda pels pobles de Llagostera, la Bisbal i Calonge. Fa més de 150 anys la gent de Llagostera va caminar 8 hores, el diumenge el Consorci de les Gavarres proposa una versió més reduïda, una matinal on els caminants sortiran de cada poble i per trobar-se tots junys al mig de les Gavarres.
A Llagostera la sortida serà a les 7:30 hores a Plaça Catalunya, a La Bisbal d’Empordà a les 08 hores a la Palanca (Daró) a Cruïlles, i a Calonge sortida amb cotxes a les 7:30 hores des de l’aparcament de la Pineda de l’àvia Jovita fins al km 13 de la carretera de Romanyà, on es sortirà a peu a les 08.
Es preveu arribar al mig de les Gavarres a les 11 hores, entre el Puig d’Aiguabona i el de la Gavarres. Aquí es concentraran les columnes dels tres pobles i es farà un homenatge a Isabel Vila, pedagoga i sindicalista, amb la cantada de la cançó composta per Antoni Mas.
Isabel Vila
Isabel Vila Pujol va néixer a Calonge el 3 d’agost de 1843 però es va traslladar amb la seva família a Llagostera, com ho demostra el padró del 1857. En aquest poble taper es va introduir en ambients sociopolítics i va participar en les reunions dels republicans federals. De seguida va destacar per la defensa dels drets dels treballadors i les treballadores i, sobretot, per la demanda de reducció de la jornada laboral dels infants a 5 hores. Va estar afiliada a la Federació Regional Espanyola de l’Associació Internacional de Treballadors i va ser secretària de la FRE de Llagostera. Al 1874 amb motiu del cop d’Estat del general Pavia, la Internacional va ser il·legalitzada i es va redactar una orde de detenció contra Isabel Vila. Aleshores, es va exiliar a Carcassona, durant sis anys. Quan va tornar es va instal·lar a Sabadell on va exercir com a mestra i on va fundar la seva pròpia escola. Va morir al 1896.
La figura d’Isabel Vila és reivindicada com la primera dona sindicalista catalana i té dedicats diferents espais públics en poblacions com Palafrugell, La Bisbal, Calonge, Sabadell, Llagostera, etc. Al 2000 de la mà de Francesc Ferrer Gironès i Montserrat Pumarola es va iniciar una caminada popular de Llagostera a La Bisbal el 1er cap de setmana d’octubre. En les primeres edicions de la marxa s’hi va involucrar la UGT, Comissions Obreres, l’ADAC i altres entitats la vinculació de les quals encara continua, com La Colla de Cassà, el G.E. Bell Matí de Llagostera o l’Associació de Dones de La Bisbal. Durant uns anys, la gent de la Bisbal anava amb autobús fins a Llagostera on s’hi afegien també La Colla de Cassà, i de la plaça de Catalunya de Llagostera sortia una única branca fins a La Bisbal. De tots aquests anys destaquen noms com Marina Puig de la Bisbal, Joan Sàbat i Joan Ventura de Llagostera, Quim Bosch i Eloi Madrià de Cassà, i Antoni Mas, músic.
