L’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial (acTe) i diverses organitzacions impulsores han presentat aquest dimecres al Parlament el Pacte per la Sobirania Alimentària. Un acord entre unes 170 entitats agràries, socials i ecologistes que busca pagar preus dignes als agricultors, establir preus assequibles per als consumidors i cuidar la biodiversitat.
Ho fa amb deu mesures distribuïdes en quatre grans línies. Dues de les propostes són que una mesa formada per institucions públiques i socials fixi preus de referència per als aliments, i establir una targeta vital alimentària de 150 euros mensuals per persona per comprar productes ecològics i de proximitat en establiments concertats.
El Pacte diu que l’alimentació no hauria de ser una mercaderia, sinó un dret, com l’habitatge, els sous dignes o la sanitat universal. En aquest sentit, diuen que el sistema alimentari està fallant, ja que cada any centenars de pagesos abandonen el camp, la cistella de la compra cada cop és més cara (un 34% en cinc anys) i les poques grans distribuïdores augmenten un 30% els beneficis en cinc anys. A més, el sistema productiu actual, asseguren, causa el 30% de les emissions que contribueixen a l’escalfament global i contamina el 40% de les aigües subterrànies amb nitrats. En aquest sentit, proposen tornar a la ramaderia extensiva i abandonar la intensiva, així com posar un límit que garanteixi l’equilibri ecològic del país.
El Pacte proposa una Taula Nacional de l’Alimentació que estableixi preus de referència, una Entitat Pública de Compres que intervingui quan els preus siguin injustos, i una Seguretat Social de l’Alimentació amb una targeta vital de 150 euros al mes per persona per comprar en establiments de proximitat. Aquestes mesures són clau perquè els aliments bàsics tinguin preus justos per als consumidors, diuen. Com diu el Pacte, cal evitar que els grans actors de la cadena “acaparin” el valor afegit i, en aquest sentit, la rebaixa ha de sortir dels beneficis de la gran distribució, no dels ingressos de la pagesia, conclouen.
També promouen protegir els ecosistemes i la producció d’aliments. El Pacte proposa impulsar la transició agroecològica i regenerativa, protegint la fertilitat del sòl, planificant l’ús de l’aigua i garantint els cabals ecològics. La vaga reclama també aturar la construcció en zones inundables.
En tercer lloc, demanen que la terra sigui per a qui la treballa, no per qui la degrada, la concentra o hi especula. Volen el desplegament de la Llei d’Espais Agraris per protegir el sòl agrari, i una xarxa de relleu agrari que faciliti l’accés a la terra a la pagesia petita i mitjana. Revolta Pagesa proposa una simplificació administrativa, garantir etiquetatges clars i un fons públic per afrontar crisis alimentàries. També proposen circuits de distribució curts entre el camp i la taula, i promoure que la restauració, el sector hoteler i els supermercats ofereixin els productes de proximitat.
També s’insta els ajuntaments i la resta d’administracions públiques a promoure els productes ecològics i de proximitat en els menjadors socials, escolars o hospitalaris, entre altres, així com un pes més important d’aquests productes als mercats municipals, públics, cooperatius o concertats. Així, creuen que el 75% de la compra pública d’aliments hauria d’anar cap a productes de proximitat, i que l’any 2030 el 30% dels productes en aquests llocs siguin ecològics, i el 2035 arribin al 50%.
Per últim, es proposa un pacte per la governança i usos de l’aigua, prioritzant els usos essencials i protegint els ecosistemes.
