A la vila del Peix Fregit: El terme

Per Ramir Lacasa

…Sant Terme. Tu marques els límits dels pobles i de les ciutats i dels grans regnes: sense tu tots els camps serien motiu de conflicte
Ovidi: Fasti, 2, 639 iss.

Amb freqüència el viatger, sobre tot quan ho fa a peu, observa al llarg del camí o a l’entrada dels pobles, fites de pedra o mollons. En llenguatge cultivat, d’aquestes fites se’n diu “hermes”, una paraula del grec antic que significa amuntegament de pedres, i que a l’antiguitat posseïa una funció protectora i apotropaica o lliuradora del mal. Té l’origen en el grec apotrépö: allunyar, apartar.
Originàriament les fites sostenien un bust itifàl·lic, símbol de fecunditat i prosperitat o la figura d’Hermes, de vegades la del déu Mercuri. En definitiva, de tots aquells que protegien les portes de les llars. En el cup de pedra en que es feien els mollons, sovint es gravava la llegenda “cedonulli”: no cedeixo davant ningú. Hermes, que era un déu de la mitologia grega, fill de Zeus i Maia, era el missatger dels déus, el protector dels caminants i els límits, termes i partions, el déu dels comerciants i també dels lladres, i es corresponia en la mitologia romana amb el déu romà Mercuri.
El déu Hermes, en la funció protectora de límits i partions, és similar al romà “Terminus”, un apel·latiu llatí que ens sona més proper perquè pertany a la mateixa arrel familiar lingüística que el català. El Terminus s’emprava per a protegir els límits, fonamentalment dels que eren de propietat privada.
El carrer del Terme de Palafrugell es obvi que es digui així per la fita que hi a en el seu extrem, però no va ser aquesta la raó perquè adoptés el nom. El fet que arrelés la denominació de Terme en el carrer té més a veure amb el petit nucli de cases que es construïren al segle XVIII just a tocar del termenal. Aquest veïnat fou el que contribuí veritablement a donar el nom. Posteriorment, al segle XIX, quan s’acabà d’urbanitzar aquella part de la població, li va donar nom al tall del camí de Begur que passava per aquí.
Al carrer del Terme donava una de les façanes de La Bòbila de “Manufacturas de Corcho Armstrong”, i des de la fàbrica s’abocaven aigües brutes a un regueró del carrer. El vessament de líquids pudents causava no poques molèsties als veïns. El problema, que existia des que es va posar en funcionament la Bòbila Nova el 1920, fou una qüestió enquistada ja que el carrer no disposava de clavegueram i els contratemps que ocasionava l’insuportable ferum no es va poder resoldre fins l’any 1936, quan l’ajuntament obligà la direcció de la fàbrica a canalitzar les aigües residuals i a construir una vorera al carrer cobrin la canalera.
Cap a mitjans de l’any 1908 l’ajuntament llogà una casa al carrer del Terme per a instal·lar-hi un burot. El fet obeïa a les disposicions de la Llei de 8 de gener de 1845, i del Reial Decret de 23 de maig de 1845, amb les que s’implantà a l’estat espanyol l’impost de consums, i fins l’any 1962, els burots, situats en les principals vies d’accés de les viles i ciutats, dels quals la legislació espanyola en deia fielatos, s’encarregaven de cobrar uns impostos per l’entrada de certes mercaderies a les poblacions.

 

Tags: historia, Palafrugell, Ramir Lacasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Notícia anterior
Avui és presenten les noves propostes de Revista de Baix Empordà i Empordà Gastronòmic, “Les Gavarres, paisatge i cultura” i “La cuina del bolet”
Notícia següent
Ja és “Temps d’uriços” a Sant Feliu de Guíxols

Vols estar informat?

Subscriu-te i rebràs les notícies de l’Empordà gratuïtament al teu correu.

Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Catalunya News

Segueix-nos

Instagram

També us pot interessar

Idiomes