Ramir Lacasa
Eusebi Domènech Cama va néixer a Mont-ras l’any 1865. Era el fill mitjà de cinc germans, tots ells fills de Jaume Domènech Puig, un jornaler natural de La Batlloria, província de Barcelona i de Margarida Cama Vidal, de Sant Joan de Palamós. La família va estar residint al poble de Mont-ras fins que per motius de feina es traslladà a viure-hi a Palafrugell.
L’Eusebi era un noi a qui agradava la diversió i la gresca però tenia un caràcter baralladís que fàcilment el dominava sense que fos necessari que hi hagués cap provocació pel mig. Ell tot solet es bastava per a encendre’s. Era un home de puny fàcil.
Tenia l’ofici de carreter i es deia que aquest era el motiu perquè sempre es comportés de forma agra i malhumorada. Els renecs que deixava anar per la boca, com si fossin serps i gripaus verinosos, anaven amb l’ofici de carreter i quan els emprava fora de la feina sempre era per impressionar i atemorir els adversaris amb qui es barallava amb freqüència. Al poble se’l coneixia per l’àlies d’en “Tuxa”.
Quan L’Eusebi es va casar l’onze de febrer de 1888 amb Martina Deulofeu Pijoan, una jove de Palafrugell un any menor que ell, tothom va pensar que posava seny a la seva vida i l’emparellament, estovant el seu caràcter, formalitzaria el tracte amb els altres. Al cap de l’any, el suposat canvi ja es manifestava com un fet segur quan va néixer el seu fill Josep. La paternitat corroborava la calmosa transformació d’Eusebi, però el destí, que estava disposat a intervenir en la seva vida, es reservava un vel·leïtós esdevenir.
El divendres 13 de setembre de 1889, a les onze de la nit, els serenos de la població van trobar el cadàver d’un home al carrer del Terme. Aquest carrer era un vial situat a les afores del poble d’on arrencava el camí d’anar a Begur passant pel llogarret d’Esclanyà. Era un carrer fosc i poc transitat, il·luminat solament per una pàl·lida bombeta situada ben amunt sota un plat de xapa en la cantonada de la fàbrica de taps dita de la Bòbila Nova. Uns metres més enllà de la fàbrica, en un petit grup de cases, una fita de pedra indicava el final del terme municipal de Palafrugell i el límit del poble d’Esclanyà.
Els vigilants van veure de seguit de qui era el cos, l’Eusebi els era prou conegut. Ràpidament van avisar el caporal del sometent i al jutge, que es van personar en el lloc on es trobava el cadàver. A una desena de metres del mort jeia, estès a terra i completament embriagat, el jove Francesc Carreras i molt a prop d’aquest es va trobar una pistola de dos canons en la que es va comprovar que s’havia disparat feia poc. El jutge va obrir diligències immediatament sobre el cas.
Malgrat que en un primer moment tots els indicis assenyalaven a Francesc Carreres com autor de l’homicidi, les perquisicions del jutge a qui assistien els membres del sometent, van agafar un altre rumb desprès dels interrogatoris als testimonis que aquella nit van coincidir amb els dos homes en una taverna d’aquell mateix carrer. El sospitós d’haver comès el crim, Josep Dalmau Alsina, era un veí del poble de Regencós, home de bons antecedents, casat i pare de quatre fills, que tenia l’ofici de rajoler.
La nit del succés l’Eusebi va coincidir amb l’agressor amb qui va mantenir una forta discussió a la taverna i s’hi van estar fins que el taverner els va fer fora amb els altres parroquians que com ells apuraven el got de vi, eren les deu tocades i volia tancar l’establiment.
Una vegada al carrer va tenir lloc el fatal desenllaç que va posar fi a la vida d’Eusebi quan la discussió entre els dos homes es convertí en baralla. La presencia de Carreras en l’escenari del crim segurament era fortuïta, però li servia a Dalmau per encolomar-li l’assassinat, deixat prop d’ell la pistola.
El mort deixava la jove Martina, vídua i en cinta de cinc mesos, d’una nena que naixeria l’any 1890, en el mes de gener; el judici contra Josep Dalmau es va celebrar a Girona amb jurat popular en el mes de setembre d’aquell any, se l’acusava d’homicidi en la persona d’Eusebi Domènech Cama, àlies “Tuxa”, va ser declarat culpable i condemnat a la pena de presó.
