Per Ramir Lacasa
Tothom a Palafrugell, i molts que són de fora també, reconeixen en el nom de Moragas el restaurant que actualment hi ha a Plaça Nova fent cantonada amb el carrer de Pi i Margall.
Aquest local de restauració existeix de fa molt temps en aquest mateix lloc, al llarg de la seva llarga existència donant servei al públic, ha estat restaurant, i abans pizzeria, i més reculat en el temps bar, més antigament taberna i en origen botiga de queviures.
L’estructura interior de l’establiment no ha canviat, si de cas per la decoració mudada i alguns envans que han anat a terra, però poca cosa més. L’exterior si que era ben diferent, enguany farà cent deu anys que es va demolir una torre de l’antiga muralla de Palafrugell que hi havia adossada a la cantonada de la casa del costat de la plaça. La darrera de les set esplèndides torres que havia tingut el recinte murallat de Palafrugell.
Pels antics parroquians Can Moragas era excepcional, un lloc important, era molt més que un simple símbol d’individualitat, es constituí en un lloc singular i estrafolari pel sol fet de tenir una torre enganxada al portal de la bodega, era el racó més estimat i popular de la vila. No calia ser-ne soci per anar-hi, com era preceptiu per entrar als casinos, era una taverna molt humil i popular. Sobretot el freqüentaven els tapers, uns treballadors avançats al seu temps, amb un sentit de classe molt viu i accentuat, que els havia forjat les idees del lliurepensament francès, el republicanisme empordanès i l’acràcia italiana, uns obrers que freqüentaven la taberna d’en Gervasi Isern a fer un gotet de vi en acabar la jornada per a treure’s de la gola el regust a suro que els deixava el maneig i l’elaboració de taps.
El nom de Moragas que té l’establiment i amb el que també era coneguda la torre, li ho va donar el propietari de la primera botiga que s’hi va instal·lar en els baixos de l’edifici. El propietari de l’immoble era Rafel Martinell, un taper que se l’havia fet construir l’any 1843, el va llogar en Josep Moragas l’any 1867, qui volia establir un negoci en el soterrani de la casa, però pel desnivell que existia entre el carrer de l’Allada, per on tenia l’entrada l’edifici, i la plaça, la dependència del celler era com si fos a pla terreny.
Josep Moragas Galceran, havia nascut l’any 1812 a Arenys de Mar. Estava casat amb Maria Boix Vidal, filla del Masnou. Van arribar a Palafrugell amb 49 i 48 anys respectivament. En aquell any de 1861 es van poder ocupar immediatament a la industria surera de la població.
Quan van arreplegar uns pocs diners llogaren el local de Plaça Nova per a instal·lar-hi una botiga de queviures. Obriren l’any 1867, i s’hi van estar allà fins l’any 1887. Amb vint anys d’existència, “can Moragas” va tenir prou per a deixar el seu nom lligat per a la posteritat en aquell petit local de planta baixa. El nom encara segueix actualment, i és un miracle que això passi en aquest temps en que tot fineix ràpidament. Estem vivint el temps de la immediatesa.
El Josep va morir el dia 3 de gener de 1888. La Maria ja feia uns quants anys que havia mort.
L’any 1889 Gervasi Isern, un mont-rasenc de 32 anys obrí una taberna en la que havia estat la botiga de comestibles, i tots els parroquians que freqüentaven l’establiment continuaren dient-li a can Moragas. No era qüestió de canviar un nom que tan bé s’adeia amb aquell lloc, no fos cas que amb altre nom no el trobessin. Es que els era tan propi.
Aquella església, com alguns deien de les tavernes, va iniciar la seva decadència quan demoliren la torre l’any 1908. Un lent però inexorable decaïment a causa de la modernitat. En Gervasi no volia que la torre fos enderrocada i es resistí tan com va poder per evitar-ho, però de res no va servir la seva oposició per fer canviar aquella idea ben assumida pel consistori palafrugellenc. Acomplit el desig demolidor de l’ens municipal en Gervasi desencisat, dolgut i indolent es va desentendre de l’establiment i es retirà a una barraca en el tros que tenia en una antiga vinya a Llafranc. Allà va morir l’estiu de 1926. A la població es va manifestar un profund sentiment de dol per la seva mort.
