Pau Roig Ros
Seguint la GR-92.1 des de Romanyà de la Selva al Puig d’Arques i al Puig de la Gavarra, el punt més alt del massís de les Gavarres amb els seus 535 metres d’altitud, hi podem trobar una de les cistes megalítiques menys conegudes i també menys concorregudes del Baix Empordà, la cista del bosc d’en Roquet, descoberta per l’historiador Manuel Cazurro l’any 1912 i restaurada per Lluís Esteva i Cruañas durant la dècada de 1950. Seguint el mateix camí, però, també trobarem dues fonts: la Font de la Ruda, sense aigua i fins fa poc mig engolida per la vegetació, i la Font Josepa, anys enrere una de les més populars del municipi i objecte no fa gaires anys d’unes obres de restauració, així com un espectacular aflorament rocós amb vistes espectaculars de les Gavarres: Roca Alta.
Per començar la nostre ruta ens dirigirem en cotxe a Romanyà de la Selva des de Calonge per la carretera comarcal GI-6612. Una mica abans d’arribar al poble ens desviarem a la dreta en direcció al Puig d’Arques, seguint la carretera asfaltada durant un quilòmetre i 300 metres. Aproximadament en aquest punt surt també a la dreta, davant per davant d’una casa, un camí de terra que enllaça amb la GR.92.1: allà, just davant del primer cartell indicatiu de la nostra ruta, podrem aparcar el nostre vehicle sense massa problemes.
Seguirem aquest camí durant una mica menys de 100 metres fins arribar a l’enllaç amb la GR-92.1, que agafarem en direcció al Puig d’Arques, cap a l’esquerra. Caminarem aproximadament durant uns 500 metres fins arribar a una cadena de ferro: el camí que mena a la Font de la Ruda i a la Font Josepa queda a la nostra esquerra, i el camí de la dreta ens portarà –de tornada– a la Barraca d’en Ferroi i al mirador natural de Roca Alta, però prop del costat esquerra de la cadena neix un corriol que, després de caminar poc més de cinquanta metres bosc endins en direcció nord-oest, ens durà fins a la Cista del Bosc d’en Roquet, primera parada de la nostra excursió (coordenades UTM 31T 499026, 4635054 ETRS89).
També coneguda amb el nom de Núm. 2 de Cazurro en honor del naturalista i arqueòleg Manuel Cazurro y Ruiz (1865-1935), que la va descobrir i publicar l’any 1912, la cista del Bosc d’en Roquet va romandre uns quants anys perduda fins que va ser “redescoberta” per Lluís Esteva i Cruañas a la dècada de 1950.
El monument es trobava en un estat lamentable i Esteva i Cruañas el va excavar i restaurar, trobant entre d’altres dos fragments de ceràmica basta de color vermellós i negrós amb grans de quars i mica i publicant-lo l’any 1957 amb el nom de Cista del Bosc d’en Roquet juntament amb una planta i dues fotografies.
Es tracta d’una cista –sepulcre d’inhumació primària o de parella, no reutilitzable– amb túmul de tendència subrectangular enfonsada en el terreny, bastida en un pendent suau i proveïda d’un túmul artificial de tendència circular. Actualment està formada per 6 lloses clavades verticalment, 5 d’elles originals (1 de capçalera i 2 laterals a esquerra i dreta) i la darrera (primera llosa del costat dret) restaurada per Esteva als anys 50. Totes les pedres són de granit i reposen sobre la roca mare, el nivell de la qual és força més alt a l’exterior que a l’interior del monument. Al seu voltant hi ha 3 lloses caigudes que en podrien haver format part, mentre que la cambra està orientada del nord-oest (320º ±5º) al sud-est (140º ±5º); amida interiorment 1,40m de llarg, 1,10 d’ample i 0,85m d’alçada màxima. Durant la seva excavació s’hi van trobar 2 fragments de ceràmica basta de color vermellós i negrós amb grans de quars i mica. La seva construcció es podria situar entre el 3.500 i el 3.000 aC. (1).
De nou al camí, seguirem la GR-92.1 en direcció al Puig d’Arques durant aproximadament sis cents metres fins trobar a la nostra dreta un corriol senyalitzat que ens portarà directament a la Font de la Ruda (coordenades UTM 31T 498707, 4635229 ETRS89). Situada 340 metres sobre el nivell del mar i actualment sense aigua, destaca per la seva curiosa forma triangular.
Vista la primera font, seguirem pel mateix corriol fins tornar a parar a la GR-92.1, que seguirem durant aproximadament 600 metres fins trobar, a la nostra dreta i perfectament indicat, el camí que mena fins a Font Josepa (coordenades UTM 31T 498526, 4635615 ETRS89).
Situada a la capçalera de la riera del mas Cases, als vessants septentrionals del Puig del Roquet, a uns 340 metres sobre el nivell del mar, anys enrere era una de les fonts més populars i concorregudes de Romanyà de la Selva i Santa Cristina d’Aro i molts veïns iveïnes hi anaven a celebrar xefles i berenars. Construïda en pedra i restaurada pocs anys enrere, la seva aigua prové d’una mina actualment tancada per una porta metàl·lica. No fa gaires anys, en aquest indret hi havia un àlber monumental que tenia una alçada estimativa de 30 metres i una soca de 3,10 metres de circumferència, sent un dels arbres més alts de la comarca. Ja no el podem admirar, però és molt recomanable acostar-se als anomenats Tres suros de Font Josepa: visibles des de la mateixa font, s’hi arriba seguint de baixada el mateix camí que ens hi ha portat durant poc més de cinquanta metres, i recentment han estat inclosos en el “Catàleg d’elements d’interès natural a Santa Cristina d’Aro” impulsat per l’Ajuntament. El més gran té 10 metres d’alçada per 2 de diàmetre, mentre que el més petit fa 6 metres d’alt per 1 de diàmetre.
Vista Font Josepa, si disposem de temps podem seguir per la GR-92.1 fins al Puig d’Arques, situat aproximadament a 3 quilòmetres i 500 metres de distància (només anada); el camí, perfectament senyalitzat, acumula un pendent lleugerament superior als 150 metres. Si tornem enrere, però, val molt la pena acostar-se al mirador Roca Alta. Per arribar-hi, ens hem de situar a la cadena des d’on hem agafat el corriol per visitar la cista i seguir recte: de seguida a la dreta veurem una desviació que ens duria fins a la Barraca d’en Ferroi, però si seguim recte uns 300 metres anirem a parar directament a Roca Alta (coordenades UTM 31T 499066, 4635208 ETRS89). Es tracta d’ un gran aflorament granític des d’on s’admiren vistes excepcionals del Puig d’Arques i de tota aquesta zona de les Gavarres, motiu pel qual és conegut popularment amb el nom de “Balcó del cel”.
Notes:
1.– ROIG, Pau, i NIELL, Xavier (2017): Dòlmens, coves i menhirs. Monuments megalítics del Baix Empordà, el Gironès i la Selva, Palamós: Edicions de la Revista del Baix Empordà, pàgs. 93 i ss.
Recorregut: 4 quilòmetres i 500 metres.
Temps aproximat: 90 minuts.
Dificultat: Baixa. La ruta, senyalitzada en la seva major part, transcorre per camins amples i una mica pedregosos, amb un desnivell acumulat inferior als 50 metres. Roca Alta, en tot cas, és un mirador natural de roca sense cap mena de protecció, motiu pel qual és necessari extremar les precaucions i no acostar-se en excés al penya-segat.
