Ramir Lacasa
Esteve Maranges Sastre era un fill obedient, el benjamí d’una família nombrosa. El seu pare, Josep Maranges, un botiguer de l’Escala, li va acordar un matrimoni de conveniència amb la pubilla de la família Pi Vergonyós del veïnat d’Ermedàs de Palafrugell.
La promesa, Rosa Pi i Tió, era una donzella hereva d’un considerable patrimoni que s’havia de mantenir, a ser possible incrementar, però sobretot continuar. Quan, com en aquest cas, era la dona qui posava a disposició del seu home hisenda i heretat, era preceptiu que el marit prengués el cognom del consort i a la manera d’un àlies l’anteposés al seu, un convencionalisme que es va donar abastament en temps de la il·lustració. L’enllaç es va celebrar a l’església de sant Martí de Palafrugell el dilluns 6 d’abril de 1744. Un cop es va establir al Mas Pi d’Ermedàs, l’escalenc va començar a ser conegut pel nom d’Esteve Pi i Maranges.
Amb aquell matrimoni Esteve Maranges adquirí una considerable notorietat social a Palafrugell i esdevingué un destacat pròcer local, fins al punt de formar part com a regidor del govern municipal de la població durant el bienni 1749-50.
El matrimoni amb la Rosa Pi li proporcionà també l’important patrimoni en masos i terres que posseïa la seva muller. Entre moltes altres propietats tenien el domini directe del Mas Gras, el Mas Gorgoll i el Mas Canyet de Santa Eugènia de Vila-romà, amb grans extensions de terres al pla de Castell, propietats que l’Esteve Maranges gestionà amb mà ferma.
El 3 de maig de 1745 va néixer el primogènit de la família, un nen a qui posaren el nom de Josep, nom d’àmplia tradició entre els homes de la família Maranges. Posteriorment la família s’ampliaria amb tres fills més: dues noies, Maria i Francesca, i un noi, Francesc.
El 18 de gener de 1763, quan Josep, el primogènit de la família, estava a punt de fer els divuit anys, es casà amb l’Antònia Pouplana i Sala, deu anys més gran que ell. L’Antònia era filla del notari de Palafrugell Francesc Pouplana i Brugarol, i d’Antònia Sala Maitg, la seva esposa, natural de Lloret. El notari tenia l’oficina en els baixos de l’habitatge familiar, al carrer de la Caritat, davant mateix del carrer de les Quatre Cases, al costat de l’horta i mas de Can Jonama.
El dia 9 de 1764 va néixer el seu primer fill: es tractava d’una nena a la que posaren el nom de Rosa. En Josep tenia 19 anys i socialment encara anteposava el cognom matern al de Maranges. En aquell temps residien al mas Pi d’Ermedàs amb el seu pare, a qui ajudava en l’administració de les propietats. El Josep tenia la consideració social de pagès i ell mateix se sentia un pagès de soca-rel.
Del jove matrimoni naixerien tres fills més, el Valentí, que va néixer quan encara residien a Ermedàs, i a partir de l’any 1768, quan ja havien fixat residència al poble i quan, segurament influït pel seu sogre notari, ha començat a qüestionar-se la condició de pagès per la d’un hisendat urbà, els altres dos: l’Esteve, nascut el 1768, i l’Antònia, que va néixer l’any 1772. A Palafrugell fixaran el domicili familiar al carrer de la Font.
En aquest temps serà quan el Josep recupera els cognoms legítims i naturals de la seva família i inicia una campanya d’ascens social que el portarà a la Familiatura de la Inquisició, on assolirà el grau de Tinent Agutzil del Tribunal del Sant Ofici. Els familiars del Sant Ofici eren servidors laics de la Inquisició, i representaven la Institució en els territoris allunyats de les seus centrals; la seva Familiatura de Palafrugell, en aquest racó rural de l’Empordà, va significar de facto l’accés a la condició de noble. L’any 1773 el cardenal Celada li atorgarà poders com a procurador per a representar el Priorat de Santa Anna en la baronia de Palafrugell.
Va morir el 22 agost de 1778, a l’edat de 33 anys i fou enterrat dins l’església, en la capella de Nostra Senyora, a la tomba de la Casa Maranges i Pi.
El seu pare l’Esteve Maranges moria uns anys més tard, l’onze de febrer de 1787, a l’edat de setanta-dos anys.
Interessant article !
Sobre Josep Maranges Pi , a la revista de Mont-ras, “La Torre Ferrera” núm. 16. s’hi pot llegir aquest fragment extret de l’article “De can Pipes Vell, al mas Vives passant per can Fresques” : “Terratinent i familiar de la Inquisició. Josep Maranges Pi era nascut a l’Ermedàs, casat el 1763 amb Antònia Pouplana, filla del notari de Palafrugell. El seu pare, l’Esteve Maranges provenia d’una família de bona posició de L’Escala. La mare, la Rosa Pi Vergonyós, de Palafrugell era pubilla i hereva d’un important patrimoni en el municipi de Vila-romà (Sant Joan de Palamós) que incloïa, segons l’historiador Pere Trijueque, el Mas Ribas i el Mas Canyet del Bosc, aquest últim situat prop de la platja de Castell.
Josep Maranges va ser procurador particular del priorat de Santa Anna de Barcelona a la baronia de Palafrugell. També, era membre de la Familiatura del Sant Ofici de Palafrugell. En aquella època, la Inquisició ja anava de cala baixa l’avantatge d’esser-ne membre era estar exempt d’algunes contribucions fiscals.
Les monedes d’en Maranges. Indagant sobre aquest personatge ha aparegut una història prou anecdòtica i interessant: L’any 1774, es va interceptar en una acció militar enmig de camps empordanesos, una diligència que es dirigia cap a la frontera. En el carruatge s’hi van confiscar unes antiguitats que Antoni de Sentmenat i Cartellà, aleshores, nou auditor de la Rota per la Corona d’Aragó, portava cap a Roma per lliurar al cardenal Francisco Javier de Zelada, prelat de la cúria romana i futur conservador d’antiguitats dels sant-pare. L’exportació de peces antigues es considerava perjudicial als interessos de l’Estat.
Entre les peces confiscades hi havia catorze monedes ibèriques i romanes propietat de Josep Maranges destinades a obsequiar el cardenal en un intent de fer mèrits, segons queda documentat en el treball “Unes Monedes i un Cardenal. Regalisme i Arqueologia a l’Empordà del segle XVIII” signat per Lluís Buscató Somoza i Pablo de la Fuente, publicat a l’Institut d’Estudis del Baix Empordà, 2010.
Segons consta en els vells documents consultats per aquests historiadors, les monedes van ser recol·lectades, al llarg de quasi un any, en terres per plantar-hi vinyes. Resseguint les propietats de Josep Maranges Pi, aquests estudiosos troben que un terreny del Mas Canyet del Bosc podria haver estat favorable per al conreu de vinya; terreny situat a la vessant meridional del Puig Adell no gaire lluny del Poblat Ibèric de Castell; indici de que el lloc d’origen de les monedes seria,segons aquests professors, l’Oppidum de Castell.” També s’hi pot veure una fotografia de la pedra de la llinda del mas Vives, de Canyelles, on hi ha una inscripció que fa referència a aquest personatge, propietari del mas.